Per què no els la paguem nosaltres?

[abegot]

DESCLOT

La línia ferroviària que uneix Alacant amb la frontera francesa hauria de ser la més rendible del planeta. Fa dos mil·lennis els romans en van empedrar el trajecte, i per allà corren encara amunt i avall animals de tot pèl. Alguns en diuen eufemísticament Eix Mediterrani. N'hi ha que, entusiastes, el van batejar fa més anys amb un nom de ressonàncies nacionals pretensioses: Carrer Major dels Països Catalans. Angelets. La ruta de la seda valenciano-catalana és també un desastre ferroviari. Amb vies tercermundistes, trens que ranquegen i vagons que desapareixen. Els senyors de Renfe, a propòsit, no ho farien pitjor. I no deu ser per falta de demanda. Aconseguir un bitllet en Euromed per al cap de setmana entre València i Barcelona és missió impossible. Si els subhastessin, resoldrien el dèficit crònic de la companyia. Per premiar l'interès del passatge, Renfe ha decidit suspendre alguns dels combois i animar així encara més el caos. No hi ha qui ho entengui. O potser sí. Potser es tracta de dissuadir valencians i catalans que es relacionin i convidar-los, a la força, a viatjar amb submissió cap al centre peninsular, que és on hi ha els museus. Per això no pot estranyar que el ministeri de Foment no hagi previst construir el tram de TGV que ha d'unir Castelló amb Tarragona fins a l'any 2020. Però la part més bèstia de la història no és que Madrid ja en tingui prou, si es connecta ella amb França i amb València, sinó el fet que els governs del País Valencià i Catalunya hagin encarregat estudis per determinar els trajectes de gran velocitat entre Castelló i Ulldecona i entre Ulldecona i Tarragona, respectivament. Potser pensen que així avancen feina. Podrien fer un pas més i finançar ells totes les obres. O pagar-los, als senyors de Foment, el vi i el tabac.

AVUI

[genissimon]

Jo defineixo l'Arc Mediterrani com un eix ferroviari per a trens de mercaderies, amb pendents característiques (pendent+radi de corba) suaus i apte per a trens de més de 1000 metres de llarg. Probablement electrificat, donats els preus per on es mou el barril de petroli. I, almenys, la plataforma per a doble via. Aquesta línia estaria completament segregada del trànsit de viatgers que aniria a velocitats iguals o superiors als 200 Km/h.

Enllaçaria amb ample estàndard (1435mm) la frontera francesa i, per tant, Europa amb les terminals de mercaderies que trobaria al seu pas o en la seva zona d'influència així com els ports de Barcelona, Tarragona, València, Alacant, Cargagena, Almeria-Motril, Màlaga, Algesires, Cadis, Sevilla i Huelva arribant fins a Faro, ja a Portugal. Possibilitaria la circulació de trens de mercaderies tradicionals (vagó sencer), transport combinat (caixes i contenidors) i trànsit intermodal a l'estil de la carretera rodant.

La velocitat d'aquests trens no és rellevant, per això en molts casos es podrien aprofitar les plataformes de corredors actuals o en desús, cambiant la via a amples 1435, un cop alliberats dels trànsits de viatgers que haurien d'anar per vies aptes com a mínim a 200 Km/h, excepte en trams puntuals d'orografia difícil o amb impactes ambientals severs.

Per aquesta línia de mercaderies també es podrien establir serveis de viatgers de tipus regional o interregional, sempre supeditats a que la malla del trànsit de mercaderies tingués l'espai suficient. Tenint en compte que els trens de mercaderies tindrien prioritat.

Crec que això és una de les coses que necessita l'economia espanyola. Sempre i quan s'estigui decididament disposat a apostar políticament pel tren, com es fa a Suïssa des de fa dècades.

Salut !!