dades econòmiques que influeixen en ek transport

[wefer]

Aquesta notícia no és de transport, però crec que sí és clau per entendre el que pot passar els propers anys a la ciutat de Barcelona en temes com l'aeroport, els trens d'Alta Velocitat, el port, etc. També és clau per entendre que cal molta més infraestructura (de tot tipus) a la ciutat per fer-la econòmicament sostenible.

http://www.avui.cat/
---------------------------------------
Barcelona caurà 11 posicions fins al 2020 en el rànquing de ciutats més riques del planeta
Actualment figura en el lloc 31, mentre que Madrid ocupa el 23 i baixarà fins al 25 en la mateixa data
Un estudi de PwC diu que creixeran les urbs més tecnificades
Redacció

Barcelona consta actualment en el lloc número 31 de la llista de ciutats més riques del planeta, encapçalada per Tòquio, Nova York i Los Angeles. Però si la dada estàtica, que observa el PIB per càpita en paritat de poder de compra, és prou significativa, encara ho és més l'evolució que se n'espera. Segons un estudi de PricewaterhouseCoopers (PwC), la capital catalana descendirà ni més ni menys que onze llocs en el rànquing d'aquí al 2020, eclipsada per urbs que creixen amb força i que la superaran en menys de tretze anys. Barcelona, a la qual PwC li estima un PIB de 140.000 milions de dòlars (uns 105.200 milions d'euros) i un creixement mitjà anual previst per al període estudiat d'un 2,4%, serà superada per poblacions emergents com Singapur o Istanbul.

De nou, superada

La inevitable comparació amb Madrid també deixarà la Ciutat Comtal en inferioritat de condicions, ja que la capital de l'Estat, que actualment ocupa el lloc número 23, tan sols caurà un parell de llocs en el rànquing d'aquí al 2020, en bona part gràcies al seu ritme de creixement, que serà, de mitjana, d'un 3,2% anual, vuit dècimes més que l'esperat per a Barcelona. Actualment, el PIB global de Madrid és d'uns 188.000 milions de dòlars (uns 141.000 milions d'euros), volum que gairebé es duplicarà en el decenni llarg que falta fins al 2020, moment en què arribarà a gairebé 300.000 milions de dòlars (uns 225.000 milions d'euros).

L'anàlisi, que estudia 151 grans ciutats i que n'estima l'evolució des dels punts de vista econòmic i demogràfic, conclou que, dins dels països industrialitzats, "les ciutats que assoliran un grau de desenvolupament més gran seran les que aconsegueixin tenir avantatges competitius" en l'economia del coneixement, serveis financers i de consum que no estiguin a l'abast de les ciutats més puixants de les economies més prometedores com les de la Xina, l'Índia o el Brasil". Com a exemple, l'estudi posa les tecnificades Atlanta, Dublín, Estocolm i Seattle.