Cotxeres 'art déco'

[xevi]

Transports

AVUI 14/4/07

Cotxeres 'art déco'

adéu · Aquest cap de setmana es tanquen les cotxeres d'autobusos de Lutxana substitució · Al lloc que ocupen s'hi faran pisos, serveis i zona verda patrimoni · Les portes són un dels millors exemples d''art déco' de la ciutat tallers · De les naus de Lutxana en van sortir els busos de dos pisos i els troleibusos

Maria Favà

Quasi cent anys de historia dels autobusos urbans, de lluites obreres i de progressos socials i un dels millors exemples d'art déco que queden a la ciutat seran passat quan demà tanquin definitivament les antigues cotxeres d'autobusos de Lutxana, que van ser les primeres en el temps. Se'n conservaran l'edifici que dóna al carrer Roc Boronat, que ara ja ocupen les oficines del 22@, i la portalada de la cantonada de Roc Boronat amb Almogàvers, inclosos els fanals, que també són art déco. A la resta de l'illa s'hi faran habitatges, una taca de zona verda i algun equipament.

Barcelona va ser la primera ciutat de l'Estat per on van circular autoomnibusos, els antecedents dels autobusos. Es van estrenar el 1906, el mateix any que a París. La pionera va ser l'empresa La Catalana, que ja explotava uns cotxes Ripert arrossegats per cavalls i es va llançar a l'aventura de substituir els animals per uns vehicles Brillie-Schneider portats de la capital francesa. Un dels accionistes de La Catalana era regidor de l'Ajuntament i així es va aconseguir el permís. Però la doble militància del regidor no va ser obstacle per a Mariano de Foronda, director de la companyia de tramvies, que va llançar una bateria d'opes hostils contra La Catalana fins que va aconseguir, dos anys després, que tanqués mentre els seus directius al·legaven, de cara a la galeria, problemes tècnics amb els cotxes. El monopoli dels tramvies de Foronda es va mantenir encara uns vint anys a Barcelona, mentre que als pobles dels voltants es van anar implantant els autobusos. Però el 1922 l'Ajuntament concedeix una nova llicència a l'empresa Compañía General de Autobuses, que promovien per sota mà l'empresari Alfredo Arruga i el tinent d'alcalde i diputat de la Lliga Lluís Puig de la Bellacasa. Aquests són els que ja van comprar les naus d'Aceros San Martín del Poblenou on es van instal·lar les cotxeres, que van rebre el nom del carrer on eren, Lutxana. El 1928 es compra la resta de parcel·les de l'illa, llevat de dues on hi havia habitatges i que s'han mantingut amb aquest ús fins fa pocs mesos. Al cantó que donava al carrer Lutxana, avui carrer Roc Roronat, s'hi va construir un nou edifici, obra de l'arquitecte José Alemany, que en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic és qualificat d'"imponent". És d'un estil neoclàssic amb elements d'art déco i hi destaquen especialment els tancaments metàl·lics de la planta baixa, sobretot les portes metàl·liques situades als extrems que donen pas al pati interior que feia les funcions d'aparcament d'autobusos.


Els que bolcaven

Al mig de l'illa, a les antigues naus d'Aceros San Martín, hi havia els tallers d'on van sortir, del tot muntats o només en part, des dels primers Tillins-Stevens fins als últims Mercedes i Pegaso, passant pels Hispano Suiza, els troleibusos elèctrics i els Aclos, que eren els cotxes de dos pisos dels quals la ciutadania assegurava que tots acabaven bolcats per terra.

L'edifici de José Alemany, que s'ha conservat molt bé i que encara té l'ascensor original i els ferratges de l'escala, va hostatjar les oficines de la companyia, que, com assegura Ramon Díaz, va ser una empresa model des del punt de vista social. Díaz, que va entrar a la companyia l'any 1971 com a conductor i que durant molts anys va estar adscrit a Lutxana, s'ha reconvertit en historiador del transport; és a la passió d'aquest home que es deu la recuperació, dels contenidors de la brossa, dels diaris de Mariano de Foronda. Díaz assegura que els conductors dels autobusos, "al contrari de la tropa de Pancho Villa que eren els tramviaires", eren uns senyors molt ben educats que l'empresa reciclava i cuidava. I al seu abast posava des de dispensari a la seu mateix de Lutxana fins a uns uniformes que els donaven un aire marcial.

Aquests últims dies només dormen a les cotxeres de Lutxana uns 70 autobusos, entre els quals els coneguts en l'argot professional com els "busitos" de barri. Aquests seran els últims que abandonaran la cotxera.