Apunt per a viatgers adults
Posted: Saturday 26/05/2007 8:48
Apunt per a viatgers adults
FÉLIX De Azúa
Hi ha una gloriosa corona al voltant de París que el turista sol desconèixer. Cap de les seves augustes gemmes queda a més d'una hora i mitja en tren des de la capital. És possible accedir-hi, visitar-la i tornar-ne, no només en el mateix dia sinó en la meitat d'una jornada del Louvre, aquell estadi per a masses agòniques. A més a més, el viatge té l'avantatge de permetre dinar a les múltiples terrasses que tots els centres provincials francesos han ordenat com a zona de vianants, models de cultura urbana intel.ligent que un imagina del tot impossibles a Espanya.
La corona comença a Saint Denis, on va néixer la idea, i segueix per Laon, Chartres, Reims, Amiens, per acabar a la tragèdia de Beauvais. En una setmana es fa l'anella. Una vegada a la vida, val la pena intentar-ho. Perquè la idea que exposa aquesta corona és grandiosa i per ella sola gairebé es justifica Occident. No excusa les matances del segle XX, només invita a pensar com era Europa en temps més compassius.
La idea s'acostuma a dir art gòtic, però amb això es diu ben poc. En realitat, el seu inventor, l'abat Suger de Saint Denis, va posar en moviment la imatge de la vida urbana i la política moderna, tot plegat expressat amb una matèria subtil: la llum. La pura lluminositat havia de fer visible una societat que ja no era la massa informe de pagesos esclavitzats, sinó això que en el futur se'n diria burgesia i que va tenir en la Revolució Francesa la seva obra mestra.
La idea es comença a desenvolupar cap al 1140, a pocs quilòmetres de París (s'hi arriba en metro) i culmina menys de 100 anys més tard, quan la descomunal Saint Pierre de Beauvais queda inconclusa. En aquest lapse, la llum entra a la catedral per il.luminar, no divinitats arcaiques, sinó els nous ciutadans i la seva nova llibertat. La pesarosa nuesa romànica deixa pas a escultures finalment humanes, vidrieres enjoiades, immenses columnes, càntics, i el foc del cel ho il.lumina tot en verd, vermell, blau i groc.
Això requereix més espai. De moment, que serveixi d'esperó per a qui comenci l'èxode i hagi de decidir si mar o muntanya.
EL PERIODICO 26 de maig del 2997
FÉLIX De Azúa
Hi ha una gloriosa corona al voltant de París que el turista sol desconèixer. Cap de les seves augustes gemmes queda a més d'una hora i mitja en tren des de la capital. És possible accedir-hi, visitar-la i tornar-ne, no només en el mateix dia sinó en la meitat d'una jornada del Louvre, aquell estadi per a masses agòniques. A més a més, el viatge té l'avantatge de permetre dinar a les múltiples terrasses que tots els centres provincials francesos han ordenat com a zona de vianants, models de cultura urbana intel.ligent que un imagina del tot impossibles a Espanya.
La corona comença a Saint Denis, on va néixer la idea, i segueix per Laon, Chartres, Reims, Amiens, per acabar a la tragèdia de Beauvais. En una setmana es fa l'anella. Una vegada a la vida, val la pena intentar-ho. Perquè la idea que exposa aquesta corona és grandiosa i per ella sola gairebé es justifica Occident. No excusa les matances del segle XX, només invita a pensar com era Europa en temps més compassius.
La idea s'acostuma a dir art gòtic, però amb això es diu ben poc. En realitat, el seu inventor, l'abat Suger de Saint Denis, va posar en moviment la imatge de la vida urbana i la política moderna, tot plegat expressat amb una matèria subtil: la llum. La pura lluminositat havia de fer visible una societat que ja no era la massa informe de pagesos esclavitzats, sinó això que en el futur se'n diria burgesia i que va tenir en la Revolució Francesa la seva obra mestra.
La idea es comença a desenvolupar cap al 1140, a pocs quilòmetres de París (s'hi arriba en metro) i culmina menys de 100 anys més tard, quan la descomunal Saint Pierre de Beauvais queda inconclusa. En aquest lapse, la llum entra a la catedral per il.luminar, no divinitats arcaiques, sinó els nous ciutadans i la seva nova llibertat. La pesarosa nuesa romànica deixa pas a escultures finalment humanes, vidrieres enjoiades, immenses columnes, càntics, i el foc del cel ho il.lumina tot en verd, vermell, blau i groc.
Això requereix més espai. De moment, que serveixi d'esperó per a qui comenci l'èxode i hagi de decidir si mar o muntanya.
EL PERIODICO 26 de maig del 2997
