Transport.cat

Tradueixo una notícia absolutament surreal de Der Spiegel:

Un bebè ha hagut d'abandonar un avió, juntament amb la seva mare, per ser massa sorollós. L'incident ha passat a Houston. Durant les instruccions de seguretat en un avió de Continental ExpressJet, el nen, de 19 mesos, ha enfurismat tant una assistenta de vol que, un cop realitzada la demostració, ha dit a la mare que fes callar el nen i, veient que no ho feia, li ha donat tranquil·litzants, però la mare s'ha negat a administrar-los al seu fill.

Després d'una breu discussió, l'assistenta ha anat a queixar-se al pilot i li ha dit que la mare l'amenaçava. El pilot ha tornat a la posició d'estacionament i la mare ha hagut d'abandonar l'avió amb el seu fill, tot i que d'altres passatgers han intentat fer canviar d'opinió la tripulació. En aquell moment, el nen ja s'havia adormit.

Jo a vegades quan pujo a un tren amb trobo també un nen d'aquests donant la nota i molesten considerablement.

Generalment acostumen a ser nens inmigrants.

Salut

Ara ja no sé qui està més boig, si els americans o els catalans...

Bajan a madre de avión porque su hijo hablaba mucho

Obligan a la mujer a dejar la aeronave debido a que no accedió a medicar al pequeño de 19 meses para tranquilizarlo cuando éste gritaba adiós avión, adiós, mientras que ella daba las instrucciones de vuelo

EFE
El Universal
Washington, EU
Viernes 13 de julio de 2007

11:47 Una azafata obligó a una madre a abandonar el avión de ExpressJet en el que viajaba desde Houston a Oklahoma City, porque no accedió a medicar a su hijo de 19 meses para tranquilizarlo cuando éste gritaba "adiós avión, adiós" mientras que ella daba las instrucciones de vuelo, informaron hoy medios locales.

La madre, Kate Penland, que vive en Gwinnett County, en las afueras de Atlanta, dijo a la cadena WSB-TV que ella y su hijo Garren subieron el mes pasado en Houston al avión de ExpressJet cuando hicieron escala en aquel aeropuerto en su viaje desde Atlanta a Oklahoma City.


Cuando el avión se desplazaba hacia la pista de despegue y la azafata comenzó a dar instrucciones de actuación en caso de emergencia, el niño empezó a gritar "adiós, avión, adiós".


Tras haber terminado dando las instrucciones a los pasajeros, la azafata se acercó a la madre y le dijo que "ya no tiene gracia. Tiene que callar a su hijo" , relató Penland.


La madre preguntó a la azafata si estaba bromeando, pero ella respondió "se llama baby Benadryl" , un antihistamínico que produce somnolencia.


Penland se negó a medicar a su hijo y otros pasajeros intervinieron para ayudarla, pero la azafata le anunció que el avión iba a dar la vuelta y que tenían que abandonarlo.


No pudieron completar su viaje a Oklahoma, dijo una portavoz de ExpressJet, que vuela como Continental Express en vuelos regionales para la aerolínea Continental Airlines.


La madre y su hijo, que iban a Oklahoma City para visitar al padre de ella con motivo del Día del Padre, cogieron al día siguiente otro vuelo a su destino.


Penland dijo que más tarde se enteró de que la azafata le dijo al piloto que ella la había amenazado.


Eso fue lo que llevó a la madre a presentar una queja ante ExpressJet.


Después de casi un mes sin haber recibido una respuesta por parte de la compañía aérea decidió contar finalmente su historia a la prensa.


La portavoz de ExpressJet reconoció que la compañía ha recibido una queja por parte de Penland, y destacó que estaba investigando el suceso.


http://www.eluniversal.com.mx/notas/436775.html

mmm...si els nadons ara resulta que molesten als trens si cirden, què farien amb la penya que va a la Zona Hermètica, quan monten el sarau de cada dissabte a la tarda?

metring wrote:mmm...si els nadons ara resulta que molesten als trens si cirden, què farien amb la penya que va a la Zona Hermètica, quan monten el sarau de cada dissabte a la tarda?

Doncs ben facil, "matar moscas a cañonazos"...

Desde luego, per que cridi una criatura no crec que s'hagi d'arribar a tal punt com per fotre fora el nadó i la seva mare...

Segurament, l'hostessa de l'avió no era mare de cap criatura...

victorcasta wrote:Segurament, l'hostessa de l'avió no era mare de cap criatura...

No, però era una gran filla de ops!.

Passo de discutir. Qui ho vulgui, per Messenger

megapauer wrote:Segurament el cas sigui exagerat, però en certs casos crec que el subministrar un tranquilitzant per a nens petits no és cap bogeria i els pares ho haurien d'acceptar, perquè la primera cosa absolutament irracional és pretendre posar diverses hores un nen de mesos en una capsa tancada com és un avió.

Tens fills? Sospito que no.

Passo de discutir. Qui ho vulgui, per Messenger

megapauer wrote: Segurament el cas sigui exagerat, però en certs casos crec que el subministrar un tranquilitzant per a nens petits no és cap bogeria i els pares ho haurien d'acceptar, perquè la primera cosa absolutament irracional és pretendre posar diverses hores un nen de mesos en una capsa tancada com és un avió.

hace algun tiempo tuve una enganchada contigo en una discusión en la que los niños y sus carritos eran los protagonistas.

Veo que sigues en la linea, y continuas con tu fobia .

Evidentemente no tienes hijos, y leyendo me reafirmo que no sabes absolutamente nada de ellos.

1.-¿como vas a meter tranquilizantes a un niño? Es de locos.
2.-Los niños lloran, y lo que hay que hacer es tranquilizarlos ( pero sin medicación ), armarse de paciencia , padres y entorno. Es normal y habitual.
3.-Bajo tu punto de vista es irracional meter un niño o bebe en un avión. entonces que no viajen o vayan en otro modo de transporte. Tela marinera.

Y todo porque te molestan cuando lloran, se mueven u ocupan tu sitio.


En fin....asi va el pais.

megapauer wrote:No, no tinc fills però he viatjat amb nens petits d'amics.

Ja m'ho suposava, perquè quedar-se tot panxo afirmant que se li poden donar tranquilitzants a un nen...

Sempre hi ha una opció millor: no tenir fills i viatjar sempre sense nens...

orique wrote:Sempre hi ha una opció millor: no tenir fills i viatjar sempre sense nens...

+1

megapauer wrote:Segurament el cas sigui exagerat, però en certs casos crec que el subministrar un tranquilitzant per a nens petits no és cap bogeria i els pares ho haurien d'acceptar, perquè la primera cosa absolutament irracional és pretendre posar diverses hores un nen de mesos en una capsa tancada com és un avió.

Com a pare, ho trobo un insult i un menyspreu absolut. Per la meva banda, en certs casos crec que subministrar un parell de taps de suro per a persones hipersensibles no és cap bogeria i els neuròtics ho haurien d'acceptar, perquè la primera cosa absolutament irracional és pretendre posar diverses hores un nen sota els efectes d'una droga com és un tranquil·litzant.

Guigui wrote:Com a pare, ho trobo un insult i un menyspreu absolut. Per la meva banda, en certs casos crec que subministrar un parell de taps de suro per a persones hipersensibles

Mmmm... per motius que no venen al cas estava repassant aquest fil... i jo no trobo tampoc que sigui cap tonteria subministrar un tranquilitzant, en casos complicats, a un nen per fer un viatge en avió.
Podríem dir que com a persona, trobo un insult i un menyspreu absolut a la resta de la humanitat que un pare no accepti les mesures mínimes de convivència en un espai públic.

No treiem les coses de context. Es tracta d'un TRANQUILITZANT que no té cap mena d'efecte nociu a la salut del nen. Qualsevol metge, només que tingui un encostipat, li donarà coses més fortes i no passarà res. Igualment, una vegada passat l'efecte no queda cap tipus de seqüela ni problema.
Per tant, en termes de salut, NO és cap problema.

D'altra banda, el que està clar és que qualsevol persona que viatgi en un transport públic, TÉ EL DRET a no ser molestat per la resta de passatgers. Dit d'una altra manera, té tot el dret del món a viatjar còmodament, perquè per això paga.

Per tant, se m'acudeixen dues possibles solucions:
- Acceptar donar un tranquilitzant al nen. És la opció més lògica i menys "talibana"
- Crear espais especials per a famílies amb nens, és a dir, departaments on les famílies amb nens puguin portar les seves criatures plorant i cridant tot el que vulguin sense molestar la resta de viatgers

Crec que tot plegat se solucionaria si fóssim una mica més respectuosos els uns amb els altres. Igual que la gent que no té fills (o ja no són petits) permet moltes coses a la gent que porta fills, els que tenen fills han d'entendre que hi ha altre gent en el món a part dels seus fills.

No crec adequat considerar que perquè es tingui un fill es pot passar per sobre dels drets dels altres, i aquesta actitut és desgraciadament més normal cada dia. I si no, que els ho diguin als pobres professors d'escola...

A mi em sembla que amb només amb una mica de carinyo i de previsió (joguines, contes, etc) molts nens deixarien de plorar.

wefer wrote:No crec adequat considerar que perquè es tingui un fill es pot passar per sobre dels drets dels altres, i aquesta actitut és desgraciadament més normal cada dia. I si no, que els ho diguin als pobres professors d'escola...

Jo tampoc ho considero adequat. Però, d'altra banda, trobo extrema l'actitud d'aquesta "civilització" hipertecnològica de que tot es pot arreglar a base de porqueria sintètica i d'efectes immediats.

Per cert, a mi em repugna molt més haver d'aguantar un marrec repel·lent al seient de darrere, parlant a crits i remenant constantment la tauleta, que no pas un nadó que plora.