Transport.cat

El Periódico de Catalunya wrote:Gresca al tren de Heidi

• Els joves de la idíl.lica vall de Triesting fan del ferrocarril el seu lloc de trobada favorit per divertir-se, beure i barallar-se

CARINA RAVÉS
BERNDORF

Boscos frondosos, espessos arbres i verds prats. Pobles de voreres netes, cases típiques austríaques decorades amb fusta i jardins ben cuidats. Carreteres ondulants que travessen suaument un paisatge digne de Heidi. Al llarg del Triesting, el riu que dóna nom a la vall, el ferrocarril fa un recorregut de disset quilòmetres comunicant tots aquests pobles. Els trens passen per cada estació cada deu minuts, van en una direcció, fan la volta i tornen. Els seus usuaris són principalment joves en edat escolar i treballadors de les fàbriques de la zona, ja que es tracta d'una regió amb una important tradició industrial.

El tren de la vall austríaca de Triesting s'ha anat convertint de mica en mica en un centre de trobada per al jovent que viu a la regió. Noies i nois de la zona pugen al tren com a passatemps. Alguns tenen un carnet d'estudiant que els permet fer ús gratuït del transport públic durant la temporada escolar; altres, els que ja no van a l'escola, viatgen sense bitllet. "Tant li fa", asseguren els nois.

Una vegada dins, i sobretot a l'hivern, es queden al tren a divertir-se. Beuen, fumen, criden, es barallen. El tren no només serveix de mitjà de transport, sinó que reuneix el jovent de diferents localitats i crea el marc adequat, amb calefacció i sense vigilància constant, per a les trobades més interessants.

COSTAT NEGATIU

El que en si seria una idea nova i atractiva té, òbviament, el seu costat negatiu. Encara que la majoria dels joves usuaris només pretenen passar-s'ho bé al tren, s'han anat creant diferents grups, minoritaris, que rivalitzen entre ells. A això s'hi suma la diversitat cultural dels grups i el fracàs dels esforços d'integració. Així, en aquesta zona industrial, amb importants barris d'immigrants, principalment d'ascendència turca, la jove generació segueix tenint problemes d'entesa. I als qui estan sense feina, siguin austríacs o no, també els agrada anar al tren a reunir-se amb els seus amics de les localitats veïnes. Al problema de l'atur s'hi uneix, lògicament, el de la droga.

Aquests grups destrossen seients, pinten finestres i parets i trenquen els panells amb els horaris, tant en trens com en estacions. A més de desesperar els usuaris, els danys materials que causen aquestes trobades són molts i costosos. Els avisos dels responsables dels
ferrocarrils, les multes i càstigs de la policia no serveixen absolutament de res. Quan el revisor o la policia es troben aquests joves, els fan baixar, cosa que accepten sense oposar-s'hi per tornar a pujar al següent tren.

PROJECTE PILOT

Per això, els ajuntaments afectats, en col.laboració amb l'empresa de Ferrocarrils Federals Austríacs (ÖBB) i el Centre d'Iniciatives per a la Joventut de Triesting han donat inici aquest setembre a un projecte pilot, que es complementa amb la tasca de la policia i els serveis de seguretat.
Dos assistents socials acaben de començar a treballar als trens de la vall i a les estacions per entrar en contacte directe amb joves de dotze a dinou anys i parlar amb ells. Amb això es pretén entaular relació amistosa amb aquests grups per conèixer el motiu dels seus actes de vandalisme.

Segons una de les responsables de la iniciativa, Sabine Wolf, "no volem controlar o castigar els joves, sinó presentar-nos com a interlocutors vàlids i junts arribar a una solució per pal.liar el seu comportament destructiu". A llarg termini, es pretén involucrar alguns joves en el projecte, perquè entrin en contacte sobretot amb els més joves i parlin als seus amics i companys sobre els danys i perills que comporten els excessos i la violència.