Transport.cat

Notícia de l'Avui:

--------------------------------------------------------------------------------------

LA NOTÍCIA DEL LECTOR

Un escriptor franquista, a les pantalles del metro

El lector Sebastià Bennasar es pregunta "com és possible que una empresa pública promocioni José María Pemán amb el seu currículum franquista, més encara en el context de la Llei de la Memòria Històrica i de la creació del Memorial Democràtic a Catalunya?"

Gemma Aguilera
Barcelona
Ult. Act. 11.11.2007 - 23:54 hs

Els nous combois del metro de Barcelona incorporen pantalles que informen i entretenen els passatgers amb preguntes de tipus cultural, social i literari, explicacions sobre el patrimoni arquitectònic de la ciutat i amb frases cèlebres d’escriptors i grans pensadors de la història. Un viatge de 20 minuts en la línia 5 es més curt esperant si hem encertat o no la resposta. Però a més d’un usuari el deu haver sorprès saber qui és l’autor de la frase “Un hijo es una pregunta que le hacemos al destino”. José María Pemán, el poeta oficial del franquisme i compositor d’una lletra no oficial de l’himne nacional espanyol (Marcha Real) que els nens de l’època van haver de memoritzar. És el cas del Sebastià Bennasar, que es pregunta “com és possible que una empresa pública promocioni José María Pemán amb el seu currículum franquista, més encara en el context de la Llei de la Memòria Històrica i de la creació del Memorial Democràtic a Catalunya?”. El viatger considera que la iniciativa de TMB d’entreteniment i divulgació de la cultura és interessant, però lamenta que, “ja sigui fet expressament o perquè ha copiat frases de qualsevol llibre, no hagi tingut gens de tacte, a banda que fou un pèssim escriptor”.

Qualitats literàries al marge, Pemán va ser un incondicional dels colpistes del 1936 i, en recompensa, el 8 de novembre del 1936 va ser nomenat president de la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica del Estado, encarregada de la implacable depuració del personal docent de magisteri i universitat. L’octubre del 1937 va accedir al càrrec de conseller nacional de la Falange Española Tradicionalista. Va liderar també la Real Academia de las Letras.

Transports Metropolitans de Barcelona “no troba que sigui motiu de discussió. No volem entrar en aquesta qüestió”, expressa el seu portaveu.

Estupidesa típica de l'Avui.

A veure si un bon escriptor, tot i ser del color que era, s'ha de censurar ara...

El trist i patètic són els que es convencen amb aquest tipus d'articles.

megapauer wrote:Estupidesa típica de l'Avui.
A veure si un bon escriptor, tot i ser del color que era, s'ha de censurar ara...
El trist i patètic són els que es convencen amb aquest tipus d'articles.

En un país normalment democràtic, un personatge com aquest que acostumava a passejar-se vestit amb uniforme falangista, a part de que la seva qualitat com a escriptor està reconeguda com a molt mediocre i l'únic mèrit reconegut fou el de pertànyer a l'exèrcit feixista, hagués sigut jutjat i empresonat.

En un país de pandereta com el nostre, encara hi ha gent que el defensa i a sobre amb els nostres impostos hem de suportar que ens el passin per les pantalles del metro.

Lamentable.

Ho deixo córrer perquè crec que és un tema que derivarà, si no ho ha fet, amb la política i ja sabem el wefer i jo que no coincidim en res a l'hora d'interpretar la 'catalanitat' ;-)

Si comparem el que ha significat una Leni Riefenstahl per al cinema i què un J.M. Pemán per a les lletres, aviat està tot dit. Només cal fer un cop d'ull a la lletra carrinclona de l'himne espanyol que va inventar.

Però no cal pas anar tan lluny. Dalí i Pla també es van acomodar al règim (tot i que sense ser militants), i bé que ningú no posa en dubte la seva qualitat artística.

Si no, reclamaré que expressions que he encunyat, com Renfomentadif i Fomentòtila, també apareguin a les pantalles dels 5000.

Estupideses de l´Avui?
A veure si això també et sembla una estupidesa company!


El servei de Rodalies de la capital espanyola es va endur un 80% dels contractes executats a tot l'Estat durant l'any passat.

A Rodalies plou sobre mullat. L'informe anual del ministeri de Foment, publicat fa només unes setmanes, constata que Renfe Operadora, que depèn del ministeri de Foment, va invertir el doble a Madrid que a Barcelona durant els anys 2005 i 2006. Els dos primers pressupostos redactats i executats pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero han resultat almenys tan d'escassos com els de la majoria absoluta del PP, segons les dades publicades per l'Anuario estadístico del año 2006 del Ministerio de Fomento.

En aquest dos anys Madrid ha rebut de Renfe 63,2 milions d'euros, gairebé el 43% del valor de tots els contractes que va adjudicar l'operadora a tot l'Estat. Barcelona, amb una xarxa amb un quilometratge i una afluència de viatgers comparable als de la capital espanyola, es va quedar amb només 25 milions d'euros. Aquesta xifra representa un 17,4% del total estatal, un percentatge que està fins i tot per sota del 18,8% del PIBcatalà respecte de l'espanyol.

2005, el punt d'inflexió
La baixa quantia de les inversions provinents de Renfe han coincidit pràcticament amb la davallada de la qualitat del servei que oferia l'operadora a Rodalies Barcelona. Si bé el deteriorament del material mòbil, les estacions i la infraestructura ja havia començat fa uns anys, no va ser fins al 2005 que es van començar a patir retards sistemàtics en el servei.

De fet, les xifres encara són més escandaloses si parlem únicament de les adjudicacions de l'any 2006. En plena crisi de Rodalies a l'àrea metropolitana de Barcelona, el ministeri, a través de Renfe Operadora, va invertir només vuit milions d'euros a Catalunya mentre que Madrid se'n va endur més de 56. La comunitat presidida per Esperanza Aguirre, amb un serveis de Rodalies molt més eficients que els catalans, es va endur el 78% del pressupost territorialitzable de Renfe Operadora.
Mostra de la manca d'inversió a Catalunya és que fins que no es va agreujar la crisi, el mes de setembre del 2005, Renfe amb prou feines havia adjudicat contractes per valor d'un milió i mig d'euros. Només quan la ministra va anunciar un pla urgent per intentar reconduir els retards al mes d'octubre es va fer una inversió relativament alta, 6 milions d'euros.

Aquests dos anys de rebaixa de les inversions a Catalunya coincideixen, com van explicar fa uns mesos a l'AVUI els sindicats de Renfe, amb una rebaixa del personal de manteniment de la companyia. Al març tant UGTcom CGTvan denunciar la reducció a quasi la meitat del personal i la van relacionar directament amb l'augment de les avaries i els retards. Segons els treballadors, el procés de privatització del manteniment de trens ha acabat comportant la supressió de molts llocs de treball.
El que les dades oficials de Foment tornen a posar de relleu és que el que s'acaba pressupostant té poc a veure amb els diners que al final s'inverteixen. Un informe de la Cambra de Contractistes recull que un 39 per cent dels projectes anunciats per Foment en els pressupostos de 2005 ni tan sols s'havien començat. En la mateixa línia, la Cambra de Comerç ha xifrat en diverses ocasions en menys d'un 80% l'execució de les obres pressupostades pel ministeri de Foment i les empreses que estan sota el seu paraigua.

xevi wrote:Estupideses de l´Avui?
A veure si això també et sembla una estupidesa company!


bla bla bla. (snip)

i què té això a veure amb el sr Pemán?

No hi han problemes més importants a TMB com per a preocupar-se d'aixó?

VENGA POR FAVOR, si mos fiquem a revisar qué era tal o cual personatge conegut mos enduriem més d'una sorpresa i tots acabarien passant per la pedra.

Sr.Horn wrote:No hi han problemes més importants a TMB com per a preocupar-se d'aixó?

VENGA POR FAVOR, si mos fiquem a revisar qué era tal o cual personatge conegut mos enduriem més d'una sorpresa i tots acabarien passant per la pedra.

Ja que es prenen la molèstia de buscar frases lapidàries, no costa gens documentar-se sobre el personatge en qüestió. Només cal consultar una bona enciclopèdia (no la Viquipèdia), i avall que fa baixada.

El que passa és que en aquest país gairebé tothom s'ha acostumat a potinejar i no prendre's absolutament res amb rigor. Conceptualment, s'hi han esmerçat tant com en les obres de la LAV.

Sr.Horn wrote:No hi han problemes més importants a TMB com per a preocupar-se d'aixó?

Em fa gràcia sempre que surt aquesta frase...
És que només es pot tractar un problema a la vegada?
Vaja, que si el problema principal són les freqüències (és un exemple), no ens podem preocupar ni de la neteja, ni de la seguretat, ni de la iluminació, ni de les tarifes, ni... de res!!!!
Doncs això no té ni cap ni peus.

A TMB l'han vessada amb aquest escriptor, i el que han de fer és treure-ho, investigar si ha sigut un error d'algú o l'han posat expressament i posar les mesures perquè no torni a passar.
I sí... que escombrin les estacions també, que no té res a veure

wefer wrote:A TMB l'han vessada amb aquest escriptor, i el que han de fer és treure-ho, investigar si ha sigut un error d'algú o l'han posat expressament i posar les mesures perquè no torni a passar.
I sí... que escombrin les estacions també, que no té res a veure

Què en penses de músics com Karajan, Furtwängler, Böhm, etc?

Gràcies...

megapauer wrote:Què en penses de músics com Karajan, Furtwängler, Böhm, etc?

Penso sis coses:
1- El seu "principal hobby" no fou anar vestit de general.
2- Fossin el que fossin, van ser famosos gràcies a la seva qualitat, no pas per ser d'un bàndol concret, cosa que no passa amb el "poeta" que tractem.
3- Karajan per exemple, va acabar gairebé a bofetades amb Hitler tot i haver-lo recolzat a l'inici.
4- Igualment, haurien d'haver sigut condemnats per donar suport al genocidi. Les lleis democràtiques estan per complir-les, siguis músic, paleta o "carpintero metálico". Que uns ho facin malament no és excusa per acceptar-ho tot.
5- Em sorprèn que cada vegada que surt alguna notícia sobre espanyolistes, ultradetans o franquistes, surtis a defensar-los ràpidament, mentre que quan parlem de demòcrates, republicans o catalanistes afirmes que "no van fer res de bo".
6- Tot això és Off-topic i ni tu ni jo ens entendrem mai parlant de política. Potser si parlem de trens o altres transports sí trobarem algun element en comú. Millor deixem-ho, no?

i de Günter Grass, què penseu?

per curiositat...

Danzig wrote:i de Günter Grass, què penseu?

per curiositat...

Doncs que el tinc més en consideració que, per exemple, Borges, ja que almenys ha tingut el coratge d'enfrontar-se al seu propi passat, encara que una mica barroerament i amb un cert tuf mercantilista.

Ara, si tots us voleu posar en pla militant (amb tons més o menys histriònics) com Picasso, Thomas Bernhard o Pablo Neruda, feu-m'ho saber: la salvació definitiva del món serà més propera.

wefer wrote:5- Em sorprèn que cada vegada que surt alguna notícia sobre espanyolistes, ultradetans o franquistes, surtis a defensar-los ràpidament, mentre que quan parlem de demòcrates, republicans o catalanistes afirmes que "no van fer res de bo".

Això que dius és totalment fals.

El que dic és que ni els franquistes eren el diable ni els republicans la Verge Maria, que és el que es pretén des d'alguns medis catalanistes i amb la xorrada de la Llei de Memòria Històrica.

Però com dius, és off-topic. Si vols seguir, per privat.