Desmantellen obra olímpica pel metro Vall d'Hebron L5
Posted: Monday 03/12/2007 21:59
Del 20 minutos:
Desmantellen una obra olímpica perquè passi la L5 del metro per sota
* El Tir amb Arc de Vall d’Hebron, premiat pel seu disseny, estarà més de tres anys desballestat per no danyar-lo.
* Estava en estat de semiabandonat.
* Un cop acabin les obres es tornarà a montar.
Un grup de joves arquitectes ha elevat la protesta pel que consideren una "agressió inqualificable" a un dels millors exponents de l’arquitectura contemporània de la ciutat: les instal·lacions olímpiques de Tir amb Arc de Vall d’Hebron, dissenyades pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós , van ser premiades.
Es trigarà entre tres i cinc anys en tornar-la a reconstruir
L’empresa pública de la Generalitat, GISA, desmantella l’emplaçament fins acabar les obres de la L5 del metro. Després, els trens hi passaran per sota.
Fonts del Districte d’Horta-Guinardó asseguren que "es tornarà tot al seu lloc original", però això trigarà entre tres o cinc anys.
Abandonament
Les instal·lacions estaven abandonades i de no ser pels camps d’esports propers haurien "caigut en un pitjor estat", segons Jordi Fernández, veí de Vall d’Hebron aficionat al tir amb arc que diu no entendre perquè "no ens han deixat tirar mai aquí i sempre s’ha primat el fossar de Montjuïc".
Des del 1992 no s'ha tornat a fer una sola competició
Assegura que des del 1992 no s’hi ha fet cap competició. Les queixes també es refereixen a l’eliminació dels vestidors pels usuaris del camp de rugbi i el de futbol.
Segons el districte, la deficiència se solucionarà amb barracots prefabricats.
Arquitectes de la ciutat ja s’han manifestat contra el desballestament del Tir amb Arc amb lemes com La nostra arquitectura, pel terra.
Escenari d’una medalla d’or
La glòria olímpica del Tir amb Arc va durar poc després del 1992. La flamant instal·lació que acumula distintincions, prestigi i premis arquitectònics, va ser testimoni de la gesta esportiva espanyola, on la selecció, integrada per tres arquers, va guanyar una medalla d’or a les Olimpíades de Barcelona del 1992.
Desmantellen una obra olímpica perquè passi la L5 del metro per sota
* El Tir amb Arc de Vall d’Hebron, premiat pel seu disseny, estarà més de tres anys desballestat per no danyar-lo.
* Estava en estat de semiabandonat.
* Un cop acabin les obres es tornarà a montar.
Un grup de joves arquitectes ha elevat la protesta pel que consideren una "agressió inqualificable" a un dels millors exponents de l’arquitectura contemporània de la ciutat: les instal·lacions olímpiques de Tir amb Arc de Vall d’Hebron, dissenyades pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós , van ser premiades.
Es trigarà entre tres i cinc anys en tornar-la a reconstruir
L’empresa pública de la Generalitat, GISA, desmantella l’emplaçament fins acabar les obres de la L5 del metro. Després, els trens hi passaran per sota.
Fonts del Districte d’Horta-Guinardó asseguren que "es tornarà tot al seu lloc original", però això trigarà entre tres o cinc anys.
Abandonament
Les instal·lacions estaven abandonades i de no ser pels camps d’esports propers haurien "caigut en un pitjor estat", segons Jordi Fernández, veí de Vall d’Hebron aficionat al tir amb arc que diu no entendre perquè "no ens han deixat tirar mai aquí i sempre s’ha primat el fossar de Montjuïc".
Des del 1992 no s'ha tornat a fer una sola competició
Assegura que des del 1992 no s’hi ha fet cap competició. Les queixes també es refereixen a l’eliminació dels vestidors pels usuaris del camp de rugbi i el de futbol.
Segons el districte, la deficiència se solucionarà amb barracots prefabricats.
Arquitectes de la ciutat ja s’han manifestat contra el desballestament del Tir amb Arc amb lemes com La nostra arquitectura, pel terra.
Escenari d’una medalla d’or
La glòria olímpica del Tir amb Arc va durar poc després del 1992. La flamant instal·lació que acumula distintincions, prestigi i premis arquitectònics, va ser testimoni de la gesta esportiva espanyola, on la selecció, integrada per tres arquers, va guanyar una medalla d’or a les Olimpíades de Barcelona del 1992.