Article de l'
Avui, molt al cas del tema d'aquest fil:
------------------------------------
Em pardut el Nort
L. Curcoll / M. Ortega
Barcelona
Ult. Act. 24.04.2008 - 08:33 hs
De
Concell de Cent a
Valencia per enfilar després cap a
Roselló. De dues en dues. Les faltes d'ortografia que presideixen molts dels rètols de la ciutat de Barcelona es compten a parells. Hem perdut el nord?, es podria preguntar qualsevol davant de la parada d'inici i final de la línia 54 d'autobusos de TMB que exhibeix sense complexos un majestuós: "Estació del Nort". Cauen accents, falten lletres i, en alguns casos, fins i tot, inventen paraules. La cultura dels rètols és complexa, però tot i així s'haurien de cuidar les formes.
Un viaducte és un "pont que forma part d'una carretera o d'una via de ferrocarril que travessa una vall profunda", segons el Centre de Terminologia de Catalunya. En canvi,
viada és un mot que s'associa a l'alimentació: cansalada viada, per exemple.
Això, però, no és impediment perquè alguns es facin la norma a mida. En uns dels semàfors de l'avinguda Vallcarca, del districte de Gràcia de Barcelona, hi ha un rètol que indica l'inici de la "Viada de Vallcarca". Es refereix al viaducte de Vallcarca, que travessa l'antiga riera del mateix nom i és la principal via d'accés al barri del Coll per la part més occidental. Però, de fet, si un usuari busca el carrer Viada de Vallcarca a la guia
on line de l'Ajuntament, hi apareix un missatge que assegura que el carrer en qüestió no existeix a les bases de dades. Als cartells, sí.
"Estem desconcertats amb el criteri que fa servir l' Ajuntament de Barcelona per a la senyalització del nostre barri", lamenten dos veïns de la zona, Xavier Vidal i M.Victòria Maduell. Expliquen, també, el cas d'una indicació de l'alberg Mare de Déu de Montserrat, situat a l'avinguda Mare de Déu del Coll. En la senyalització, per abreviar el nom, hi figura "V. de Montserrat", i es queixen perquè en català "sempre s'ha dit Mare de Déu i no pas Verge", posant l'èmfasi en la maternitat i la fecunditat més que no pas en la castedat, com fa el castellà.
Accents a l'Eixample
El mateix nomenclàtor de Barcelona reflecteix aquesta tradició catalana: a l'índex de carrers de la guia de Barcelona hi ha vint carrers, avingudes, passejos o places que porten el nom d'una Mare de Déu i en canvi un sol carrer de la Verge, al districte de Ciutat Vella.
Menys discutible és que
Concell de Cent fa mal a la vista. I que si
Calàbria, com a paraula esdrúixola, porta accent, també n'hauria de portar
València. És la incoherència d'un rètol groc que anuncia canvis en la circulació com a conseqüència d'obres, a l'Esquerra de l'Eixample. Com a mínim, però, aquest senyal escriu bé el mot
recomanat, que apareix com a recomenat en un altre cartell, aquest cop al carrer París, on, a més, es pot llegir el nom
Roselló. En aquest cas, es tracta d'una errada reiterativa, ja que
La notícia del lector ja va denunciar fa uns mesos la caiguda de la dobla essa de
Rosselló.
El càlcul, en aquests dos últims casos, surt a dues faltes per rètol. Una mitjana gens menyspreable, tenint en compte que, com a màxim, inclouen deu paraules.
Em pardut el Nort?
Aquesta informació s'ha elaborat gràcies a Xavier Vidal i Maria Victòria Maduells, veïns de Vallcarca.
