Transport.cat

De què depèn exactament cada una de les dues denominacions? Fins i tot ja al marge, de que el tipus de tren ja no implica com abans que sigui en el cas del TALGO la mateixa denominació... com és que els nous TALGO de Valladolid i Malaga han rebut la denominació Alvia i no Altaria?

Suposo que l'Alvia deu ser un producte que pot circular per LAV, mentre que l'Altaria no.

I si ara em surt algú dient que tal Altaria circula per tal LAV, ja m'heu tombat la teoria.

Guigui wrote:Suposo que l'Alvia deu ser un producte que pot circular per LAV, mentre que l'Altaria no.

I si ara em surt algú dient que tal Altaria circula per tal LAV, ja m'heu tombat la teoria.

És que en orígen els Altaria circulaven, com a mínim, per vies d'altes prestacions (és a dir, si no LAV, linies aptes per a 200 km/h). Per començar tens l'Altaria Triana (BCN - Cádiz), que utilitza les LAV1 i LAV2, amén de molts altres Altaria que han circulat o circulen per LAV.

Jo crec que la diferència estriba en que els ALVIA passen pels canviadors d'ample sense parar-se a diferència dels ALTARIA que si s'hi paren (pel canvi de locomotora).

Ho havia pensat això de la locomotora, però per aquesta regla de tres, hi han serveis Euromed que s'han servit amb trens TALGO Altaria precísament. En qualsevol cas (i tot i l'estalvi de temps que suposa no haver-se d'aturar a l'intercanviador), em sembla una característica massa insuficient com perquè d'això en varii la denominació del servei comercial en qüestió.

No. Has de diferenciar entre el servei / producte i el material. Un servei Euromed és un servei Euromed el faci una branca 101, un Talgo 7 o una 440R de dos cotxes. Que es fa amb Talgo 7 puntualment, doncs molt bé.

Respecte del que dius, és una caracterísitica prou important per tenir-la en compte. Una altra és la velocitat màxima que podran desenvolupar en un futur, quan se'ls homologui per a 250 km/h. Els Altaria, per la seva condició de branques remolcades, no poden córrer a més de 200.

De totes formes, sabent com és RENFE, no sé perquè hi busques els cinc peus al gat. Ho fan així per això (suposo) i ja està...

En general, Renfe es distingeix per intentar suplir a base de façana publicitària i terminològica les seves aclaparadores mancances de servei, material i manteniment. Si comparem la plèiade de "productes" que ofereix amb la sobrietat dels operadors ferroviaris de l'Europa avançada, notarem de seguida que presenta una multiplicació malaltissa de noms comercials que no són res més que una pura cortina de fum.

Però de fet, l'Euromed hi ha trams en que circula si més no proper als 250 km/h, no? I quan s'ha fet amb Talgo, s'ha fet complint els horaris. No pot arribar a circular per la LAV un Altaria a 250?

Cap tren per ample ibèric i tensió de 3kV pot passar de 220, i si bé l'ATP està instalat en el corredor mediterrani, em sembla que no es passa de 200 (l'ATP permet 220 en aquests trams). Els Talgo 7 estan limitats a 220, però no hi arriben mai per l'elevat pes per eix de la locomotora (22 Tm/eix), el qual danyaria massa la via a més velocitat.

Però com que la danyaria la via? No se suposa que aquests trams serien aptes per Alta Velocitat si es canviessin a ample europeu per de cara a la futura connecció d'Alta Velocitat Tarragona - Castelló?

Jordi Freixas wrote:Però com que la danyaria la via? No se suposa que aquests trams serien aptes per Alta Velocitat si es canviessin a ample europeu per de cara a la futura connecció d'Alta Velocitat Tarragona - Castelló?

No es considera LAV una línia que permet una velocitat màxima de 220 o 250 km/h. Ara no sé exactament a partir de quina velocitat es parla d'AV però, en tot cas, és superior.

La línia del corredor mediterrani és de velocitat alta (velocitats màximes permeses de 220 km/h). Una línia d'alta velocitat és la que permet velocitats superiors a 250 km/h, 300 km/h, 320 km/h, 350 km/h o el que sigui, depenent de cada infrastructura.

Jordi Freixas wrote:Però com que la danyaria la via? No se suposa que aquests trams serien aptes per Alta Velocitat si es canviessin a ample europeu per de cara a la futura connecció d'Alta Velocitat Tarragona - Castelló?

Justament per tenir paràmetres de velocitat alta el manteniment ha de ser més curós, i 22 tm/eix a més de 200 km/h de forma regular causa massa desperfectes com per assegurar-ne el correcte funcionament. Per tant, es limiten les locomotores a aquests 200 km/h de velocitat màxima.

Doncs... n'estava ben convençut de que els Euromed en ocasions superaven els 200 km/h.

Crec que la definició del servei de GL diurns seria:
- Alvia: Tren automotor d'ample variable que circula comercialment en serveix mixtes LAV UIC i linies d'ample iberic.
- Altaria: Trens talgo remolcats GL (Talgo IV, VI o VII) amb serveis complementaris (per exemple restauració a preferent)
Talgo
- Talgo: Tren Talgo remolcat (Talgo III, IV, VI i en el passat tambe VII) sense serveis complementaris.
- Euromed: Trens del servei Barcelona - Valencia - Alacant amb poques parades a 200km/h
- Alaris: Igual Euromed pero entre Madrid i Valencia.
- Arco: Materia convencional a 200km/h.
- Diurn: Materia convencional fins a 160km/h.

davida wrote:Crec que la definició del servei de GL diurns seria:
- Alvia: Tren automotor d'ample variable que circula comercialment en serveix mixtes LAV UIC i linies d'ample iberic.
- Altaria: Trens talgo remolcats GL (Talgo IV, VI o VII) amb serveis complementaris (per exemple restauració a preferent)
Talgo
- Talgo: Tren Talgo remolcat (Talgo III, IV, VI i en el passat tambe VII) sense serveis complementaris.
- Euromed: Trens del servei Barcelona - Valencia - Alacant amb poques parades a 200km/h
- Alaris: Igual Euromed pero entre Madrid i Valencia.
- Arco: Materia convencional a 200km/h.
- Diurn: Materia convencional fins a 160km/h.

I quina utilitat té tot aquest poti-poti de nomenclatura, quan a l'Europa ferroviàriament madura solen diferenciar simplement entre IC i TAV en les seves diverses denominacions?

A França tenim multitud de productes de GL:
- Corail
- Corail Teoz: Corail reformat
- Corail intercities: Corail interregional
- TGV
- TGV Duplex
- Eurostar: TGV a Londres
- Lyria: TGV a Suissa
- Thalys: TGV a Belgica i Holanda
- Arteisa: Tren França Italia

davida wrote:A França tenim multitud de productes de GL:
- Corail
- Corail Teoz: Corail reformat
- Corail intercities: Corail interregional
- TGV
- TGV Duplex
- Eurostar: TGV a Londres
- Lyria: TGV a Suissa
- Thalys: TGV a Belgica i Holanda
- Arteisa: Tren França Italia

També el Corail Lunéa, el servei Nocturn dels Corail i el "Alleo" : TGV a Stuttgart (- Munich)

Si a això anem hi ha els Corail Lunéa, Corail Nuit (com un Lunéa però on els llits te'ls has de fer tu), GL Nuit (un Corail normal i corrent, però nocturn), TGV Nuit (TGV's que circulen a l'estiu en horari nocturn, normalment de Paris a Hendaye i a Perpignan).

aarongilp wrote:Si a això anem hi ha els Corail Lunéa, Corail Nuit (com un Lunéa però on els llits te'ls has de fer tu), GL Nuit (un Corail normal i corrent, però nocturn), TGV Nuit (TGV's que circulen a l'estiu en horari nocturn, normalment de Paris a Hendaye i a Perpignan).

Sense oblidar l'IdTGV i, prompte, l'IdNight...

Crec que tots els trens nocturns amb lliteres són ja Lunéa.