Transport.cat

Hola estoy interesado en conseguir fotografias principalmente de esta antigua linea ferroviaria.
Sabriais donde podria conseguirlas ya sea por la red o en alguna otra parte?

Muchas gracias y saludos

Pots preguntar a la gent de Via Lliure, potser ells en tenen: http://groups.yahoo.com/group/vialliure/
A Tranvía Portal potser n'hi ha alguna per la seva galeria fotogràfica: http://www.tranvia.org

Salut!

Al grup FoCAT de Yahoogroups també hi ha tema...http://es.groups.yahoo.com/group/FoCAT/

I si no, a l'arxiu de FGC deuen tenir l'antic arxiu tant de CGFC com de TFEMB, que "no es poco".

Salut !!

Al Bergueda Actual nº64 (l'ultim) a la pag. 9 surt una foto de la via al seu pas per Gironella: http://usuarios.iponet.es/jsimon/PDFs/B ... al_064.pdf
Jo no el puc obrir per que esta en PDF.

Mañana haremos una excursión hacia las tierras de este desaparecido ferrocarril, que por no ser no es ni via verde, por aquella época se clausuraban muchos, algunos se reconstruyeron en forma de vías verdes, otros como el manrse-guardiola desparecieron, pero siempre quedan rastros... ¿alguien sabe si queda alguna estación o edificación en pie?

Las cuencas hidrográficas siempre han sido la cuna de las grandes líneas ferroviarias, una de ellas es la del Llobregat.
Como todos sabemos hubo un tiempo en que toda la cuenca de este rio , el río más largo que nace y muere en Catalunya, era recorrido por un ferrocarril de vía estrecha. Curiosamente el tramo que dió orígen a la actual línea Llobregat-anoia de los FGC fue clausurado en dos etapas, 2 de mayo del 72 el tramo Olvan-Guardiola y el 30 de Junio del 73 se clausuró al público el Olvan-Manresa, quedando sólo el tramo entre Sallent y Manresa para trenes de mercancías.
Fue clausurado, pero nunca será olvidado. En un acto friki por mi parte me he dedicado a hablar con la gente mayor que se ha cruzado a mi paso en Puig Reig y Guardiola de Berguedà y todos recuerdan con cariño el carrilet.
Dos grandes errores se cometieron llevaron a su cierre, el último fue el hecho de no aceptar por parte de la compañía que explotaba el ferrocarril la construcción de un nuevo trazado. que pasaba por dotar a Berga capital de ferrocarril y que corría a cargo de la empresa que construyó el pantano de La Baells.
Y el otro gran error fruto del Sr Rosal (no pasar por Berga), y en este punto me remito al libro de J. Salmerón "Els ferrocarrils catalans, 100 anys d'historia".
Por lo que averiguado también estos días hay un deseo latente pero no expresado por parte de la población por donde circulaba el carrilet de una reobertura, así como estudios por parte de la Generalitat que datan de 1984, quizás dentro de 10 años volvamos aver el carrilet, la ejecución de los proyectos ferroviarios en este país tienen una duración de 30 años de media en este país desde que alguien tiene la idea hasta que se hace efectiva.
Dejo un dato, Tanto en Puig-Reig como en Guardiola de Berguedà quedan en pie las estaciones del antiguo ferrocarril en un perfecto estado. Por lo que he averiguado en los demás también.
El tren del ciment es un reclamo turístico interesante, así como la exposición en la estación de La Pobla de Lillet, y desde aquí todo mi apoyo.
Desde aquí reclamo una reobertura con un trazado acorde a los tiempos para esta histórica línea.

Algú més amunt comentava el perquè no s'ha convertit el carrilet de Guardiola en una via verda. La raó és senzilla: a diferència de molts altres carrilets, el ferrocarril de Manresa a Olvan era més un tramvia que un ferrocarril, i anava gran part del seu recorregut al costat de la carretera. Només en petits segments del recorregut anava en plataforma diferenciada, generalment on per motius de pendents o proximitat als nuclis urbans. Per aquest motiu queden ben poques restes d'un ferrocarril que va funcionar fins ben entrats els setanta. L'ampliació de la carretera de Manresa a Berga quan s'obrí el túnel del Cadí (mitjans dels vuitanta) va propiciar la desaparició de bona part de la traça. L'any 1985 encara es podia veure bona part del traçat i algunes estacions dempeus.

Hi ha alguns trams passat La Colònia de Rosal i en direcció cap a Guardiola, en concret des de la sortida de El Rosal fins a la presa de La Baells, és pot seguir per un cami relativament ben acondicionat la traça de l'antiga línia dels Catalans. A la zona de Pedret fins i tot podem passar per ponts i tunels. El recorregut fa uns quatre quilometres i mig, és molt agradable de fer. I el camí és espectacular al costat del Llobregat engorjat. Per anar-hi cal deixar el cotxe a la Colònia del Rosal i seguir el camí del tren, fins a l'esglèsia de Pedret, un indret impressionant amb una esglèsia romànica bellissima. Salut.

Una excursió molt recomanable per tots els amants del tren i dels paissatges de muntanya. Us adjunto una segona fotografia.
Apunto una possible sortida de la gent del fòrum, per coneixer un gran indret i tanmateix coneixens entre nosaltres. Salut

122-042-132 wrote:Una excursió molt recomanable per tots els amants del tren i dels paissatges de muntanya. Us adjunto una segona fotografia.
Apunto una possible sortida de la gent del fòrum, per coneixer un gran indret i tanmateix coneixens entre nosaltres. Salut

Doncs si vols encetar fil al subfòrum de trobades, endavant!

De Cal Rosal a Pedret es pot recórrer en cotxe normal anant més o menys amb compte.

Si es va amb bicicleta o a peu, portar els elements reflectants i lluminosos suficients, ja que hi ha el túnel més a prop de Pedret que està en corba.

Malgrat la propera presència del riu Llobregat, oblideu-vos de prendre un bany només apte als/a les més agosarats/ades. L'aigua tot just porta uns 2 km. circulant per superfície i surt glaçada del fons de l'embassament de La Baells. I més aquest any que està molt ple.

Per anar més amunt de Pedret s'ha de fer a peu (o en bici si s'és més agosarat). Crec que no es pot sortir per la banda de la presa de La Baells, havent de tornar a Pedret a recuperar els cotxes. És, potser, la part més bonica, amb la Font de la Vaca on tenien parada "facultativa" tots els trens de mercaderies per repostar aigua fresca per al càntir.

Recomanable visitar l'església pre-romànica de Pedret (s. IX-X). Fitxa de la Viquipèdia.

De Sant Quirze de Pedret a Berga hi ha una bona pista forestal asfaltada que acaba a l'IES Guillem de Berguedà, que està al costat de la sortida Berga-Centre de la C-16. Per anar a Cal Rosal venint de Berga cal agafar l'antiga C-16 (no l'autovia), mentre que venint del Sud per anar a Cal Rosal hi ha sortida pròpia.

Algunes fotos del panoramio:

Pont de Pedret
Una altra del pont de Pedret
Església

Palau Robert: De la Colònia Rosal a la Baells pel camí del Carrilet

De Pedret a la presa de La Baells a peu

Salut !!

Ahir va fer 50 anys del tancament del tram del Carrilet entre Manresa i Olvan. Com què el Twitter és horrorós avui, trec debat al Fòrum sobre la qüestió del tancament del Carrilet de Manresa a Guardiola.

Hem demanat per préstec interbibliotecari un llibre editat fa 24 anys titulat "Adéu, Carrilet.la supressió del Ferrocarril de Manresa a Olvan" de Mn. Àngel Pla i Tomàs, i tot i ser un llibre prim té suc. Exposa la correspondència que l'autor del llibre va mantenir l'any del tancament del tram de ferrocarril amb el Governador Civil de la província de l'època i té força suc. Tot ve de què a principis de 1973 ja es va parlar en un diari de la supressió del tram i l'autor hi va contactar i ell es va voler assegurar. Es parla de la decadència al passar a FEVE, els interessos per passar el transport public mitjançant els busos de la CGATSA, tot i ser molt lents, però el gran tema va ser que la construcció en un futur del túnel del Cadí augmentaria el trànsit i calia ampliar la carretera, veient el ferrocarril com un obstacle, com "ha ocurrido en todos los paises desarrollados", textualment (es veu que el ferrocarril només el consideraven del tercer món). L'autor va enviar cartes a diversos diaris per denunciar el cas, i curiosament només un li va publicar, perquè no quedava bé denunciar la desaparició de ferrocarril en aquella època. Trist...

metring wrote: ↑Saturday 01/07/2023 19:51com "ha ocurrido en todos los paises desarrollados", textualment (es veu que el ferrocarril només el consideraven del tercer món).

Clar... Només cal veure com es moren de gana a milions els pobres suïssos i japonesos.

La història d'aquest país ha sigut un continu caciquista indecent, amb el suposat quart poder (els mitjans de comunicació) fent de claca mediàtica de la indigència intel·lectual que ens assola. I, lluny de millorar, sembla que és tendència generalitzada, si ens mirem què passa a Europa i al món.

El 30 de juny del 1973 va fer l'últim viatge el tren de viatgers de Cal Rosal a Manresa. Aquest divendres es compleixen 50 anys d'una efemèride que ha marcat la història del Berguedà i del Bages; sense oblidar que l'any anterior, l'1 de maig del 1972, l'últim tren de viatgers sortia de l'estació de Guardiola de Berguedà i feia l'últim trajecte fins a Cal Rosal.

https://youtu.be/P30sR5J5WKk

Guigui wrote: ↑Saturday 01/07/2023 20:18

metring wrote: ↑Saturday 01/07/2023 19:51com "ha ocurrido en todos los paises desarrollados", textualment (es veu que el ferrocarril només el consideraven del tercer món).

Clar... Només cal veure com es moren de gana a milions els pobres suïssos i japonesos.

Tot sigui dit, als anys 60 i 70 era una opinió molt extesa de veure els ferrocarrils de via estreta i també els tramvies com una cosa antiquada i de països subdesarrollats. A Suïssa es van tancar molts trens de via estreta i xarxes de tramvia en aquella època (de fet, des-del final de la segona guerra mundial es van tancar dotzenes de xarxes de tramvia, exceptuant quatre i una línia suburbana). No van ser més perque s'havia de fer votació i hi havia molta gent que eren el que avui diriem uns "rancios" oposats a qualsevol canvi i novetat. A la majoria de xarxes de tramvia o tren de via estreta a Suïssa es troba un capítol històric a on es parlava de si tancar-lo o no.
La línia de via estreta Le Locle-Les Brenets, que es una línia de només pocs km aïllada d'altres línies de via estreta està programmada tancar-la a finals d'aquest any. Serà substituïda amb busos elèctrics.

Amb això només vull dir que cal veure les coses que s'en deien als anys 70 en un cert context. I puc imaginar, que particularment a Espanya hi havia (hi ha?) un cert trauma de ser un païs subdesarrollat, amb la conseqüent sobrecompensació. Trist sí em sembla que aquestes opinions encara avui siguin tan exteses, quan evidentment l'experiència ha demostrat que eren força errònies.