Transport.cat

Al número actual (març) de la mini-revista de teatre TeatreBCN, apareix la història del Teatre Metropolità de Barcelona (muntat dins de l'actual estació de Sant Antoni L2), juntament amb la plana del Diario de Barcelona del 7-9-77 (tot i que reduida a menys d'un DIN-A5) on s'hi pot llegir la notícia de la seva inauguració. Molt recomanable que l'aconseguiu.

Què interessant!!!

Dir també que no tant sols la tenen al teatre, sino al palau de la Virreina també, d'entre altres llocs.

Gràcies per l'avís!!!

Jo hi vaig anar a veure una obra de teatre.

L'escenari estaba situat dintre el tunel direcció Paral.lel i van posar una tarima sobre el forat de las vies (que no estaban posades) on van situar las cadires del públic.
D'aquesta manera vaig veure l'estació de Sant Antoni que encara va tardar uns 20 anys a inaugurar-se.

També hi llegit per algun lloc que al vestibul costat Tamarit hi van haber unas oficinas municipals un cert temps, i segons sembla tenían molts problemes amb las ratas.

Salutacions.

I com era l'estació? Explican's més cosetes!

L'estació de Sant Antoni no té un túnel per les dues vies, si no aque aquestes entren a l'estació amb 2 túnels independents. Trobo que hauria sigut un escenari molt petit si s'hagués fet a una de les boques del túnel

Salut,

Sí que era a la boca del túnel. A la notícia del Diario de Barcelona ho explica. Lògicament el tipus d'obres que s'hi podrien fer estarien condicionades per l'espai disponible. Surten imatges d'una molt suggerent, MozartNu (que, per cert, la reposen al març o a l'abril al Mercat de les Flors)

L'estacio era com en la actualitat, o sigui amb andana central.
L'acces al "teatre" es feia per la boca de metro de Rda. Sant Antoni-Tamarit.
Una vegada a dins, es travesava tota l'andana central i la zona de public estaba situada a sobre la actual via direcció Paral.lel en una tarima de fusta que habían posat com a prol.longació de l'andana, i l'escenari dintre el tunel on es podia veure la curva que fa a la sortida de St. Antoni direcció Paral.lel.L'espai de public no era gaire gran i nomes ocupaba una cantonada de l'estació.

No hi habian vies posadas, i no recordo si habian ja las escalas mecaniques.

Encara que sigui of-topic, tampoc recordo la obra que hi vaig veure, pro si que anava d'alguna cosa de un judici, i al final de l'obra s'encinian uns focos a sobra d'algunas personas del públic que tenían que ser els jutges del cas.

En aquell temps no m'imaginaba que la L-2 aniría en aquest tram en direcció contraria, i que tardaria tans anys a funcionar.

Salutacions.

He trobat un article molt interessant amb fotos a http://barcelofilia.blogspot.com.es/sea ... date=false

TEATRE METROPOLITÀ. Túnel de la L2 del Metro. Estació de Sant Antoni (1977-1978)
Agraïments a ALFRED PUIG


*1977.- El cartell que anunciava Rebel Delirium amb els títols de crèdit que incloïen tots els participants en l'espectacle.

El 6 d'octubre de 1977 el túnel de la futura línia 2 del metro, encara fora de servei, va ser l'escenari de l'estrena d'una obra produïda pel Teatre Experimental de Barcelona, que dos anys abans havien fundat l'escenògraf Iago Pericot i l'actor Sergi Mateu.
Rebel Delirium, que aquest era el nom de l'obra, va ser l'única que es va representar en aquest escenari tan poc convencional habilitat per a l'ocasió com a teatre. L'experiència va comptar amb el suport de l'Ajuntament, el FC Metropolità de Barcelona i l'Institut del Teatre. L'accés era per les escales de la cantonada entre els carrers Villarroel, Manso i Ronda de Sant Antoni i les funcions es van perllongar durant tres mesos fins el dia 8 de gener de 1978.

Al Palau Robert hi ha, fins al 6 de març (de fet era fins al novembre o desembre, diria, però la van prorrogar) aquesta interessant exposició:
http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposi ... index.html
L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement

A la secció dedicada a teatre (experimental, d'art i assaig, etc.) apareix amb "sots-secció" pròpia aquest efímer Teatre Metropolità de Barcelona, amb bones còpies ampliades de les fotos de Pilar Aymerich, alguns d'elles visibles en aquest tema, però d'altres "noves", com ara una que us agradarà força, on es veu clarament la relació entre boca de túnel utilitzada pel muntatge, l'andana i les escales cap al vestíbul, on es veuen muntades les mecàniques, sí, a esquerra i dreta de les escales normals (tal i com estan ara, vaja)