El Berguedà es la comarca més mancada de transport public.

[Ecomobisostrans]

Article del diari Berguedà Actual, nº 71


.

.

[Ecomobisostrans]

I els acabo d'enviar aquesta carta a la seccio "Cartes dels lectors":



A la pràctica son 11 i no 10


L'article del número 71 titulat "Deu municipis del Berguedà no tenen transport públic" posa de manifest clarament les gravíssimes mancances que te la nostra comarca en aquest tema, molt per sobre qualsevol altra comarca. I es purament per la deixadesa de les administracions, ja que hi ha comarques amb característiques similars a les nostres on han resolt aquest problema amb solucions imaginatives i eficients. Per exemple, a l'Alt Urgell hi ha una extensa xarxa de microbusos que funcionen a la demanda, 2 cops per setmana, comunicant nuclis de poblacio que en ocasions no arriben als 50 habitants amb La Seu d'Urgell. I tambe hi ha dues línies de bus que fan servei mixt passatgers-mercaderies i que funcionen de dilluns a dissabte.

Aqui, en canvi, hem d'aguantar que hi hagi 11 municipis que no tenen cap tipus de transport públic, entre ells alguns de mes de 200 habitants com Sant Julià de Cerdanyola. I dic 11 municipis per que a més dels 10 que cita l'article que no tenen mai transport públic, n'hi ha un que te servei un cop a l'any, per tant es com si no en tingués. Es tracta de Santa Maria de Merlès, que nomes te autobus el dissabte de Rams, amb la línia Berga-Vic de l'empresa Sagalés (abans Planas), que la resta de l'any fa el servei sense passar per aquesta població.

[UT596001]

Sincerament m'avergoneix com a ciutadà català que tinguem comarques tan, però tan desateses en tot com el Berguedà. I a sobre diem que som fantàstics i demanem traspassos de serveis quan els que tenim no els sabem fer anar.

El metro dóna vots, l'autobús no.

[UT440_132M]

La gran cagada va ser desmantellar el ferrocarril que anava fins a les mines de cercs... El Berguedà està ficat en un cul de sac en materia de transport public. Fa falta una gran inversió en transport public.

[wefer]

La gran cagada va ser desmantellar el ferrocarril que anava fins a les mines de cercs...

Lamentablement, la Generalitat només va arribar a temps de salvar el Manresa/Igualada-Barcelona (per sort, perquè el govern central també el volia tancar).
El que caldria, com fa temps que es reclama, és fer una nova línia fins Manresa-Berga. Amb una línia de via única adaptada a 120 Km/h, jo ja m'hi conformaria.

[genissimon]

Convé la construcció d'una línia ferroviària per a mercaderies que connecti la SNCF a Puigerdà amb el futur ETF a Manresa i la zona logística del Port de Barcelona. Aquesta línia també podria prestar serveis de viatgers.

Es podria construir per fases, però sent ambiciosos des del principi. Això vol dir:

Plataforma apta per a doble via en ample internacional electrificada a 25 KVca i amb ERTMS. Radis de corba que permetin velocitats al voltant de 160-200 Km/h. Pendents inferiors al 20 ‰. Apartadors a les estacions de com a mínim 1000-1500 metres de llarg. Penetració a les poblacions amb variants amb paràmetres inferiors als descrits allà on sigui necessari, sempre que la línia "troncal" hagi de passar per fora dels nuclis urbans.

Això implica un llarg túnel de base entre el Berguedà i la Cerdanya d'uns 10 Km a cota ~ 900-1000 metres sobre el nivell del mar.

En principi es podria explotar només com a via única sense electrificar i, a mesura que evolucioni el trànsit, duplicar la via i electrificar (no necessàriament per aquest ordre).

Per aquí podrien circular còmodament trens de mercaderies i regionals, a més d'algun CORAIL Barcelona-Toulouse i, potser, prolongar l'actual (en fase d'extinció) nocturn de La Tor a París a i des de Barcelona.

Però al Berguedà i a més curt termini i donada la dispersió de la població i el seu envelliment en els municipis sense transport públic es podria establir un sistema "a la demanda" com ja han fet comarques amb més mires com l'Alt Urgell. Però donats els "problemes" que hi ha per establir un transport urbà a Berga...

Salut !!

[genissimon]

Fins el 14 d'octubre de 1963 el ferrocarril arribava al Clot del Moro (t.m. de Castellar de n'Hug) a través del FC de l'ASLAND.

Fins el 2 de maig de 1972 el ferrocarril arribava a Guardiola de Berguedà a través de la CGFC (*)

Fins el 30 de juny de 1973 el ferrocarril arribava a Olvan-Berga a través de la línia d'EFE M-O, explotada per la CGFC.

* Aquesta línia es va clausurar gràcies a que la CGFC (que atravessava una greu crisi) preferí vendre la concessió abans que la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental li construís una variant entre Gironella (o Cal Rosal) i Cercs (mines de Fígols) que, a més, hauria passat per Berga. Actualment les restes del traçat encara són propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua, hereva de la Confederación. Tot degut a la construcció de l'embassament de La Baells que Franco ja no tingué temps d'inaugurar, i ho va haver de fer el rei el gener del 1976 en la seva primera visita oficial a Catalunya un cop coronat.

Salut !!

La gran cagada va ser desmantellar el ferrocarril que anava fins a les mines de cercs... [...]

[josep_serre]

El metro dóna vots parlar-ne, construir-ne no.

Sincerament m'avergoneix com a ciutadà català que tinguem comarques tan, però tan desateses en tot com el Berguedà. I a sobre diem que som fantàstics i demanem traspassos de serveis quan els que tenim no els sabem fer anar.

El metro dóna vots, l'autobús no.

[UT440_132M]

Es podria fer una linia de Rodalies fins a Berga i a Berga cap amunt que fos de MD. Aixo si, que respectin la linia de La Tour Puigcerdà Ripoll Vic, no fos cas que ens passes com en el tema del Túnel del Cadí. Allargar la C4 fins a Berga no seria mala idea.

[Ecomobisostrans]

La meva carta no ha sortit publicada encara, pero si la d'un altre lector:

[Ecomobisostrans]

http://www.radioberga.cat/arxiu_noticie ... sp?id=3953



El Consell Comarcal vol connectar els municipis del Berguedà amb Berga, per mitjà de busos, un cop cada hora
Autobusos o un model de transport que garanteixi l'accés als serveis bàsics, com l'educació o la sanitat
16/05/2008 23:50

El Berguedà vol formar part de la integració tarifària del transport metropolità, tal com ja fa la comarca del Bages. Fins ara, hi ha sis àrees, que es dibuixen en forma de corona al voltant de Barcelona capital, i que acaben al Bages. El Consell creu que hi hauria d'haver una setena o una vuitena corona en què quedés integrat el Berguedà, i que això permetés incrementar el servei de transport públic en autobús i reduir els preus de les tarifes.

L'objectiu és que hi hagi un autobús que enllaci tots o gairebé tots els pobles del Berguedà amb la capital, Berga, un cop cada hora, els dies de cada dia. La presidenta del Consell Comarcal, Montserrat Ribera, recorda que un model molt semblant ja funciona ara mateix al Bages.

Ara, el Consell està preparant un estudi, que ha de determinar quins serveis són imprescindibles, i que ha d'estar llest d'aquí a un mes. En la redacció del projecte, hi treballa l'empresa ALSA, la nova propietària d'Alsina Graells, i que té la concessió a l'Eix del Llobregat. Un cop elaborat l'estudi, el Consell es reunirà amb el director general del Transport Terrestre.

Allà on no arribin els autobusos, el Consell creu que pot funcionar bé el nou sistema de transport a la carta, que se subministrarà ja a partir del mes que ve amb l'ajuda dels taxistes. La mateixa empresa ALSA posarà en marxa un telèfon on podran trucar les persones dels pobles més petits del Berguedà que necessitin fer viatges per carretera.

Ara, el Consell està en negociacions amb l'Associació de Taxistes del Berguedà per acabar de tancar el sistema de transport a la carta. A hores d'ara, el problema és sobretot al Baix Berguedà, perquè hi ha menys taxistes associats.

[Ecomobisostrans]

A hores d'ara, el problema és sobretot al Baix Berguedà, perquè hi ha menys taxistes associats.

A mi no em sembla un problema, ja que a Berga hi ha moltissims taxis, i si s'han de desplaçar fins a Puig Reig per fer algun servei no passa res, que nomes hi ha 15 km.

[Guigui]

El Berguedà vol formar part de la integració tarifària del transport metropolità, tal com ja fa la comarca del Bages. Fins ara, hi ha sis àrees, que es dibuixen en forma de corona al voltant de Barcelona capital, i que acaben al Bages. El Consell creu que hi hauria d'haver una setena o una vuitena corona en què quedés integrat el Berguedà, i que això permetés incrementar el servei de transport públic en autobús i reduir els preus de les tarifes.

A la llarga, crec que serà inevitable que tota Catalunya sigui integrada, com ja passa en països relativament petits com Holanda.

[Ecomobisostrans]

El Consell Comarcal del Berguedà treballa en un pla de transport per reclamar la integració tarifària de la comarca


El Consell Comarcal del Berguedà té sol·licitada una reunió urgent amb la direcció general de Transports de la Generalitat de Catalunya per demanar la inclusió de la comarca en el model d'integració tarifària del transport públic que en breu beneficiarà tots els habitants de la comarca veïna del Bages. ACN L'ens comarcal del Berguedà considera un 'greuge comparatiu' que els berguedans no puguin gaudir d'aquest servei que funcionarà fins a Navàs. La presidenta del consell comarcal, Montserrat Ribera, ha explicat que s'ha començat a redactar una proposta de serveis al Berguedà. Ribera també ha recordat que en el mes de juny entrarà en servei el transport a la demanda, pels veïns de l'alt Berguedà.

El pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012 recull la idea d'ampliar la integració tarifària en els consorcis de Lleida, Girona, Tarragona i del Bages, i dissenyar la integració tarifària de tota Catalunya pel 2012. De fet, el Govern vol que tot el Bages es beneficiï d'aquest model de transport públic el 2009. El Consell Comarcal del Berguedà considera que ha arribat el moment de reclamar pel Berguedà el mateix tracte que tindrà la comarca veïna i s'ha posat a elaborar un pla d'increment de serveis que es troba en fase molt incipient.

Els tècnics del consell tenen previst redactar aquesta proposta conjuntament amb els responsables d'Alsa, l'empresa que fa el transport públic en el Berguedà. Per a la presidenta de l'ens comarcal, Montserrat Ribera, la majoria dels municipis del Berguedà haurien de tenir un servei cada hora que els connectés amb la capital de la comarca, amb Manresa i amb Barcelona.

Ribera ha reconegut que no hi ha hagut converses amb els autoritats polítiques del Bages en aquest sentit, però que el model que s'aplica a la comarca veïna sembla el més lògic i el que s'establirà al Berguedà -un consorci entre Generalitat, consell comarcal i ajuntament de Berga, en aquest cas-. La responsable del consell comarcal creu que si no hi ha un bon servei públic de transport la gent no l'utilitzarà.

Ribera ha recordat que aquest mes de juny, probablement, entrarà en servei el transport a la demanda a la zona de l'alt Berguedà. Aquest servei, que coordinarà l'empresa Alsa, es farà amb taxis.

[genissimon]

Pujo aquest tema perquè hi ha "novetats":

Regio-7

CiU reclama un Pla Director de Mobilitat i integració tarifària al Berguedà

La diputada de CiU en el Parlament de Catalunya, Montserrat Ribera, ha presentat aquest dijous una proposta de resolució que insta al Govern a la redacció d'un Pla Director de Mobilitat al Berguedà i que s'apliqui la integració tarifaria en el transport públic.

ACN Ribera també demana que se subvencioni o es rebaixi el cost del transport públic tant en els trajectes comarcals com els intercomarcals i que s'augmenti la freqüència horària del servei.

La diputada de CiU al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Guardiola de Berguedà, Montserrat Ribera, exposa que la comarca del Berguedà és una àrea geogràfica molt disseminada, amb una densitat de població al voltant dels 35 habitants per quilòmetre quadrat. Del total dels 31 municipis que la conformen, 15 tenen menys de 250 habitants i 23 menys de 1000 habitants. La majoria de serveis a la població es troben ubicats a la ciutat de Berga i, afirma la diputada, això implica que la majoria de persones que necessiten aquests serveis han de desplaçar-se a Berga.

Ribera diu que 'les persones que majoritàriament fan desplaçaments en transport públic són els estudiants i els majors de 65 anys, tots elles persones amb ingressos mínims o molt reduïts'. Però també, les persones que per raó de feina s'han de desplaçar al cap de comarca que és el principal focus d'activitat econòmica del Berguedà.

Ribera demana al Govern que per tal de fomentar l'ús del transport públic al Berguedà cal incrementar la intensitat horària i rebaixar els preus d'aquest transport.

En opinió de la diputada de CiU, 'tot aquest problema quedaria resolt si a la comarca del Berguedà s'apliqués la integració tarifaria' quan abans millor, sense haver-se d'esperar l'any 2012.

Berguedà Actual, edició digital

CiU reclama al Parlament un Pla Director de Mobilitat a la comarca del Berguedà i aplicar en breu la integració tarifària en el transport públic

La diputada de CiU al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Guardiola de Berguedà, Montserrat Ribera, ha presentat una Proposta de Resolució al Parlament, perquè es debati i es voti en la Comissió de Política Territorial que insta el Govern a realitzar un Pla Director de Mobilitat al Berguedà i aplicar la integració tarifària en els transport públic. Així mateix, també reclama al Tripartit subvencionar i/o rebaixar el cost del transport públic, tant en els trajectes comarcals com en els intercomarcals, i incrementar la freqüència horària del transport públic a la comarca del Berguedà.

Ribera exposa que la comarca del Berguedà és una àrea geogràfica molt disseminada, amb una densitat de població al voltant dels 35 habitants/km2. Del total dels 31 municipis que la conformen, 15 tenen menys de 250 habitants i 23 menys de 1000 habitants. La majoria de serveis a la població es troben ubicats a la ciutat de Berga (sanitat, comerç, serveis, ensenyament no obligatori, etc.), explica la diputada, i això implica que la majoria de persones que necessiten aquests serveis han de desplaçar-se a Berga.

Ribera afirma que “les persones que majoritàriament fan desplaçaments en transport públic són els estudiants i els majors de 65 anys, tots ells persones amb ingressos mínims o molt reduïts“. Però també, les persones que per raó de feina s’han de desplaçar al cap de comarca que és el principal focus d’activitat econòmica del Berguedà.

A més, Ribera remarca que no s’ha d’oblidar que “es tracta d’una comarca de muntanya, allunyada de Barcelona, sense servei ferroviari i que molts dels serveis de major especialització es troben fora de la comarca” (sanitat, comerç, cultura, universitats, formació professional, etc.), ja que per la seva dimensió no son econòmicament viables i que per raons de feina i treball moltes persones tenen que desplaçar-se diàriament cap a altres comarques més industrialitzades com el Bages.

Per aquest motiu, “no només la gent dels pobles del Berguedà s’han de desplaçar si no que, també, les persones de la ciutat de Berga estan obligats a moure’s a altres ciutats com Manresa, Terrassa, Sabadell, Barcelona, per tal de poder tenir certs serveis o en moltes ocasions treball o formació”.

Montserrat Ribera detalla que “un desplaçament en autobús dins de la comarca pot costar al voltant de 6 €, anada i tornada, i un a Barcelona al voltant 29€, anada i tornada; una despesa massa important per una comarca tant deprimida i envellida com és el Berguedà”.

A més adverteix que “si només es rebaixa el preu, continua persistint un problema important en el transport públic del Berguedà: és la freqüència, molt baixa i en la majoria d’ocasions no respon a les necessitats horàries de la població”. “Per tant no s’ha de perdre de vista que és condició necessària incrementar el volum de viatges per tal d’oferir un servei de qualitat que doni resposta a les necessitats de mobilitat de les persones del Berguedà”, afirma.

En conclusió, “hi ha dos factors a canviar per tal de fomentar l’ús del transport públic al Berguedà: incrementar la intensitat horària i rebaixar els preus d’aquest transport”.

En opinió de la diputada de CiU, “tot aquest problema quedaria resolt si a la comarca del Berguedà s’apliqués la integració tarifaria, però ens sembla massa lluny esperar fins al 2012″.

Per tot això, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya presenta la següent Proposta de Resolució: “El Parlament de Catalunya insta el Govern a: Realitzar un Pla Director de Mobilitat a la comarca del Berguedà. Subvencionar i/o rebaixar el cost del transport públic, tant en els trajectes comarcals com els intercomarcals, i incrementar la freqüència horària del transport públic a la comarca del Berguedà. Aplicar en breu, la integració tarifaria que preveu més intensitat i rebaixes en els preus”.

Continuo pensant en els 10 (o 11) municipis del Berguedà sense cap mena de transport públic (dels 23 que hi ha a Catalunya en aquesta mateixa situació) que concentren 1350 habitants, segons xifres de l'Idescat de 2008 i que són:

Castell de l’Areny, 78
Castellar del Riu, 147
Fígols, 49
Gisclareny, 34
Montclar, 117
La Nou de Berguedà, 156
La Quar, 60
Sant Jaume de Frontanyà, 29
Sant Julià de Cerdanyola, 257
Viver i Serrateix, 193
Santa Maria de Merlès (només té autobús un dia a l’any), 156

A més dels municipis que només tenen una expedició diària per sentit:

Capolat, 76

Salut !!

[Ecomobisostrans]

A més dels municipis que només tenen una expedició diària per sentit:

Capolat, 76

Salut !!

En aquesta llista hi falta: Vallcebre*, Saldes*, Gosol*, Castellar de n'Hug, Sagàs*, Olvan*, Casserres, Avià**, L'Espunyola**, Montmajor*, i no se si me'n deixo algun altre.

*En període no lectiu només 2 o 3 cops per setmana
**En període no lectiu té un servei diari, però que no es pot utilitzar, per culpa d'una (...) prohibició de trànsit que impedeix que l'ALSA porti viatgers entre Berga i L'Espunyola i parades intermitges, per tant només es pot utilitzar el de Sagalés que funciona 2 cops per setmana.

[tren250]

Én el món que estem ara i que tinguem transports tercermundistes...
El mateix passa en el Berguedà, el Solsonès... sobretot les comarques pirinenques i algunes zones de l'Ebre, com el Matarranya. Exactament, podria haver continuat funcionant el petit trenet (els 2) i que s'hagués dut a terme la desviació d'Olvan cap a Berga, i que, perquè quedés integrat dintre dels pobles, podria haver-se convertit en un tren-tranvia, amb gran facilitat, amb el pas dels anys. I sort que tenim de ser la segona comunitat autònoma d'Espanya (encara que alguns considerin prioritaris Andalusia, el País Basc, etc).
Per anar al Berguedà només es pot anar amb l'Alsina Graells des de Barcelona/Puigcerdà i des de Ripoll.
Saldes, Gosol, Vallcebre... Si tots aquests municipis s'unissin des de Berga, Guardiola del Berguedà i la Pobla de Lillet es podria continuar cap a la Seu d'Urgell, amb dificultats però es podria fer. Igualment caldria una reforma urgent de les carreteres comarcals per tal de millorar la comunicació, i de que arribés el desdoblament fins a Bagà.