Transport.cat

http://www.elperiodico.cat/

---

BCN i Galícia patiran un enllaç de tren de 16 hores durant una dècada

1. • Foment es marca el 2020 com a horitzó perquè l'AVE uneixi la capital catalana amb la Corunya
2. • El dur traçat de Madrid a la comunitat gallega complica l'arribada de l'alta velocitat el 2012

JUAN RUIZ SIERRA
MADRID

L'Espanya de l'AVE, la que permet desplaçar-se entre l'estació de Sants i la d'Atocha en dues hores i 43 minuts, i entre Madrid i Sevilla, en dues hores i 35 minuts, manté un enllaç ferroviari entre Barcelona i Galícia que és d'un altre segle: 16 hores per cobrir aquest trajecte sobre rails, gairebé el mateix temps que es triga a viatjar al Japó en avió. De lluny es veu un horitzó temporal fixat el 2020 --com a data més tardana-- perquè la capital catalana i la Corunya estiguin connectades per l'alta velocitat sense necessitat de passar per Madrid, però només és un termini estimatiu. I els gallecs, potser els espanyols més mal tractats en termes ferroviaris, encara no saben quan tindran AVE entre la seva comunitat i Madrid. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va parlar fa 10 dies del 2012, però algun expert ja ha dit que, al ritme que van les obres, l'alta velocitat no arribarà a la comunitat gallega fins, com a molt aviat, al 2016.

És un traçat complicat. En especial el de la porta de l'AVE a Galícia, per Ourense. Es tracta d'un disseny gairebé nou, que no utilitza la via vella i passa per tantes muntanyes que està previst construir 50 túnels i 40 viaductes en un tram de 104 quilòmetres. D'algunes parts del recorregut se'n redacta el projecte; d'altres, només hi ha un estudi informatiu. I, mentrestant, els gallecs, que ara triguen set hores i 48 minuts a arribar a Madrid des de la Corunya, es pregunten quan podran fer el salt a l'alta velocitat.

ELS OBRERS I ÁLVAREZ
El 31 de juliol passat, al sortir de la seva entrevista amb Rodríguez Zapatero, el president gallec, Emilio Pérez Touriño, va parlar de "notícia històrica" per definir la "garantia plena" que havia rebut que l'AVE, que arribarà a totes les capitals de província de l'autonomia amb l'excepció de Lugo, compliria la data somiada de l'any 2012. No obstant, més enllà d'aquest "compromís definitiu" que va obtenir Touriño, hi ha declaracions i estudis que indiquen que no es complirà aquest termini.
L'AVE és "com una obra a casa, perquè se sap quan arriben els obrers, però no quan se'n van", va declarar a començaments del juny passat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, en una frase típicament seva. Álvarez també va dir llavors que era "impossible" precisar la data de finalització de l'obra, cosa en què coincideix amb l'enginyer Xosé Carlos Fernández, un dels grans experts en el ferrocarril gallec. Fa poc més de 15 dies, després d'haver presentat un estudi en què sostenia que "sent molt optimistes" l'alta velocitat no estarà abans del 2016, Fernández va opinar que "això que l'AVE arribarà el 2012 ja no és que sigui una carta als Reis Mags... És un engany per a nadons que encara no tenen ús de raó".

Si l'AVE entre Madrid i Galícia està així, val més no plantejar-se dates per a l'alta velocitat entre Catalunya i el nord-oest d'Espanya. Aquí només hi ha el que diu el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT), aprovat el 2005, que es compromet a fer que l'any 2020 totes les capitals de província de l'Estat tinguin accés directe a l'AVE. El compliment íntegre del PEIT suposarà abandonar finalment el disseny de l'alta velocitat basat en un model radial, impulsat pel PP i fins ara no retirat pel PSOE, que comporta que Barcelona segueixi allunyada de bona part de les ciutats espanyoles més importants. Fins ara, tot passa per Madrid.
Segons el pla, Catalunya i Galícia quedaran enllaçades per l'AVE --sense necessitat de passar per la capital espanyola-- a través de Logronyo, Burgos, Palència, Lleó i Ourense. El mateix passarà entre l'autonomia catalana i el País Basc: hi haurà una connexió que permetrà desplaçaments des de Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona fins a Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià, passant per Saragossa, que es va convertint en un importantíssim nus per a l'alta velocitat, i Pamplona.

Però tot això només és un pla amb un horitzó temporal fixat el 2020. Fins llavors, els catalans que es desplacin sobre rails fins a Galícia (i viceversa) s'hauran de continuar carregant de paciència.

http://www.elperiodico.cat/

---

El tren 'Estrella', que triga 16 hores de BCN a Galícia, no ha canviat gens en dues dècades
1. • Poc espai, lentitud i falta d'higiene són les crítiques principals

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA VIGO

Estació de Sants. Vuit del vespre. Un dia d'agost. El tren Estrella de Galicia es prepara per sortir. Només la indumentària dels centenars de viatgers que omplen de gom a gom els 13 vagons revela que l'escena té lloc el 2008. La resta de l'escenari podria encaixar en qualsevol data des del 1988. No ha canviat res en dues dècades en aquesta ruta que uneix Barcelona amb Vigo i la Corunya: les mateixes cabines amb sis lliteres embotides, la mateixa suposada Gran Classe (per a dues persones), distingida per disposar de minidutxa i orinal tret del túnel del temps. El més inversemblant és que es tracta de la ruta més llarga de la Península, coberta amb un dels pocs trens Estrella que Renfe manté vius. El més surrealista és que més de 16 hores separen la capital catalana de les dues ciutats gallegues.

L'Estrella gallec no és el més vell d'Espanya, encara hi ha exemples més rancis, com el del Talgo que va a Montpeller. Però sí que està en el top d'antigalles. "Fa anys que diuen que el canvien, però no hi ha manera", explica Adela, resignada a llargues travessies amb olor d'entrepà de xoriço i d'humanitat, amb velocitats irrisòries i espais mínims. Darrere hi queda el Barcelona-Almeria, 1.079 quilòmetres en 12,25 hores.

La crònica d'un Barcelona-Vigo és com una escena d'Atrapat pel passat per a Raquel, de l'Hospitalet, rumb a A Rua Petín. "És tot igual que quan era jove, però amb pitjor servei --es lamenta mentre viatja amb dos nens petits--, la gent porta cada vegada més equipatge i té més exigències d'higiene".

"Els vàters estan fatal"
El descens per les escales amb les grans maletes ha estat un infern, però encara és pitjor intentar encabir-les en un espai que aquesta nit compartiran amb quatre persones més. Ella ha elegit lliteres, ja que els menors de 4 anys tenen dret a llitera a meitat de preu, però ara els posen pegues. Sembla que, en aquesta categoria "ara intenten que no hi viatgin nens, perquè molesten". I és que la resta de viatgers de les cabines --per les quals es paga una mica menys de 100 euros per persona en anada i tornada-- no es coneixen.

Aquesta nit els ha tocat la família Fernández de companya. Àvia i néta, una germana de la primera i el seu marit comparteixen aventura amb estoïcisme. "Hem portat bocates i de tot", explica la iaia. ¿El pitjor? "Els vàters estan fatal". "Per poder col.locar les maletes, la nena i jo dormirem en una llitera", intervé la germana.

El pitjor no és la falta d'intimitat, ni que en vagons de 60 persones només hi hagi dos vàters comuns, sinó el toc de queda. A les nou del vespre, el personal del tren desplega les lliteres i ja no hi ha manera d'estar assegut. La classe turista posa a prova les articulacions, i la de seient preferent també agrupa en cabines de sis els viatgers aguerrits, que poden reclinar una mica les butaques.

A les 21.30 hores, al bar no hi cap ni una agulla, fa falta més de mitja hora de cua per a una cervesa. A la barra, dos empleats no donen l'abast fent entrepans per als que prefereixen matar l'estona a les butaques d'escai. Els únics que amb prou feines es deixen veure són els de la Gran Classe, on el luxe no és un altre que la intimitat, ja que les moquetes atresoren dues dècades de ronya i el mobiliari recorda la postguerra.

"S'ha de venir amb tot fet a casa", diu Araceli, de l'Hospitalet, que fa 22 anys que porta a terme el mateix periple amb el seu marit Luis i amb la seva filla. Com tants viatgers, no trien el tren pel preu (en doble costa uns 166 euros per persona), sinó per les parades. I és que el lentíssim Estrella fa 21 escales abans de completar la seva ruta. A ells els queda molt més a prop A Rua Petín que volar a Vigo, des d'on haurien de fer molts quilòmetres en cotxe.
Curiosament, enfront del vetust tren, "tercermundista" per a bona part dels usuaris, destaca l'esforç de Renfe: els llençols estan impecables, tot el que és netejable rellueix, els revisors són servicials al màxim... Però els detalls de contingut no poden fer res davant de l'evidència del continent.

Els motius dels viatgers no solen ser sentimentals, tot i que la bellesa del paisatge confereix certa poesia al llarguíssim trajecte. María Antonia, de Lleida, té pànic a volar. Azucena, que viatja a Astorga, ho va decidir tard i el preu de l'avió s'havia disparat. Ana, de Barcelona, encara no ha oblidat el seu primer cop a l'Estrella. Va dir que no hi tornaria, però va a Ponferrada i la connexió amb vols era molt dolenta... Tots somien amb l'AVE, però ni el personal del tren confia que arribi abans del 2012. Acostarà Galícia a Madrid però no tant a Barcelona, sospiten. Mentrestant, Renfe diu que està substituint els Estrella per trenhotels i que el de Galícia potser es relleva aviat.

Però encara hi ha una cosa pitjor que anar de Barcelona a Galícia en l'Estrella nocturn: fer-ho de dia, a les 7.03 hores. I pitjor encara: la tornada, una hora més llarga pels embussos a les vies de Tarragona.

wefer wrote:http://www.elperiodico.cat/

---

BCN i Galícia patiran un enllaç de tren de 16 hores durant una dècada
És un traçat complicat. En especial el de la porta de l'AVE a Galícia, per Ourense. Es tracta d'un disseny gairebé nou, que no utilitza la via vella i passa per tantes muntanyes que està previst construir 50 túnels i 40 viaductes en un tram de 104 quilòmetres. D'algunes parts del recorregut se'n redacta el projecte; d'altres, només hi ha un estudi informatiu. I, mentrestant, els gallecs, que ara triguen set hores i 48 minuts a arribar a Madrid des de la Corunya, es pregunten quan podran fer el salt a l'alta velocitat.

Doncs què voleu que us digui. No em sembla molt sensata aquesta inversió faraònica. No té cap mena de sentit invertir aquestes barbaritats en una zona relativament poc poblada, amb nuclis molt dispersos. Una línia de velocitat alta crec que fóra més que suficient. l'AVE ven molt bé, però el cost per km i habitant crec que no estan justificats.

Si tots tenim dret a tenir serveis, també tenim dret a rebre la mateixa quantitat per habitant.

El problema no existiria si tota la xarxa de Renfomentadif estigués unificada a ample UIC. D'aquesta manera, el tren de Galícia a Barcelona podria desviar-se a Lleó per agafar una línia transversal (de nova creació, no l'actual que dóna la volta per Venta de Baños) fins a Miranda de Ebro, on agafaria l'Eix AV de l'Ebre.

Guigui wrote:El problema no existiria si tota la xarxa de Renfomentadif estigués unificada a ample UIC.

Per això estan els Alvia d'eixos adaptables.
No obstant, des del punt de vista lògic el que sí és incomprensible és que no hi hagi una línia d'Alta Velocitat (ni en projecte!!) entre Catalunya i el País Basc, essent dues de les comunitats més poblades i dinàmiques.
Però ja sabem que a Madrid, el fet que catalans i bascos puguem estar units ràpidament sense passar per la capital, els posa la pell de gallina

wefer wrote:

Guigui wrote:El problema no existiria si tota la xarxa de Renfomentadif estigués unificada a ample UIC.

Per això estan els Alvia d'eixos adaptables.
No obstant, des del punt de vista lògic el que sí és incomprensible és que no hi hagi una línia d'Alta Velocitat (ni en projecte!!) entre Catalunya i el País Basc, essent dues de les comunitats més poblades i dinàmiques.
Però ja sabem que a Madrid, el fet que catalans i bascos puguem estar units ràpidament sense passar per la capital, els posa la pell de gallina

Però no era d´aquí a poc que es substituïen el Talgo III BCN-Galícia/Astúries i el BCN-Hendaia/Bilbao/Salamanca per un Alvia S-130?
O ho he entès malament?
Bé, potser les relacions amb Galícia i Astúries, ara com ara, sigui millor fer-les via Madrid amb l´AVE, no? Més car, però menys temps...
I si es substitueix el Talgo del País Basc per un S-130 (o per rames Talgo 200 RD), la reducció del temps de viatge entre Catalunya i La Rioja, Navarra, el País Basc i Castella i Lleó es reduïria força, no?

Però és clar, falta que ho facin...
Si en sabeu res més...

437.001 wrote:Bé, potser les relacions amb Galícia i Astúries, ara com ara, sigui millor fer-les via Madrid amb l´AVE, no? Més car, però menys temps...

Això és el que es porta buscant fa temps. Que s'hagi de passar per Madrid per fer qualsevol cosa. Així, s'asseguren que la única ciutat on realment els interessa invertir a les empreses sigui Madrid, de manera que encara s'amplifica més l'Estat centralitzat i tornem a començar el cercle.
Més que a Espanya, vivim a Madrilàndia, i fets com aquest del que parlem exemplifiquen que el futur encara serà pitjor en aquest sentit. Nosaltres, mentrestant, calladets i a pagar no sigui que ens cridin l'atenció i ens agafin (més) mania...

Com deia el gran Perich, "si Espanya fos França, l'himne nacional es diria 'La Parisenca'".

BCN i Galícia patiran un enllaç de tren de 16 hores durant una dècada

Des del 15 de setembre:

BCN-Vigo amb servei Alvia (tren serie 120) amb una duració de 13 hores

I quedarà suprimit el Talgo "Covadonga" BCN-Gijón-A Corunya

Guigui wrote:Com deia el gran Perich, "si Espanya fos França, l'himne nacional es diria 'La Parisenca'".

Fals. La capital de França mai hauria estat París. París és al NORD de França, no al centre.
Suposo que s´hauria dit "La Borbonesa" i la capital seria Moulins sur Allier (o... Vichy).
A que no endevines quina família dos cops reial (i un cop guillotinada) és originària del Borbonès?
Una pista: el Borbonès és al centre geogràfic de França...

P.s: perdó per l´off-topic.

437.001 wrote:

Guigui wrote:Com deia el gran Perich, "si Espanya fos França, l'himne nacional es diria 'La Parisenca'".

Fals. La capital de França mai hauria estat París. París és al NORD de França, no al centre.
Suposo que s´hauria dit "La Borbonesa" i la capital seria Moulins sur Allier (o... Vichy).
A que no endevines quina família dos cops reial (i un cop guillotinada) és originària del Borbonès?
Una pista: el Borbonès és al centre geogràfic de França...

P.s: perdó per l´off-topic.

Evidentment, em referia a la política, no tant a la geografia. I, per cert, aquella família va arribar a ser quatre cops reial (amb Parma i les Dues Sicílies).

I, seguint l'acudit d'en Perich, el centralisme francès no té res a envejar a l'espanyol, no ens enganyem. Però va encunyar la frase a començaments dels 70, i queda clar a qui estava destinada...