Poca inversió en carreteres estatals a Catalunya
Posted: Saturday 16/08/2008 21:59
Notícia de l'Avui:
L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres
En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat. Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps han més del doblat la seva xarxa d'autovies amb diners estatals
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 15.08.2008 - 23:56 hs
Per veure l'increment de quilòmetres de vies ràpides a cada territori, cliqueu aquí
Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d’alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 –últim any de què hi ha dades oficials–, el ministeri de Foment només va construir a Catañunya 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d’una xifra baixa, que només suposa un augment d’un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d’aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s’han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d’alta capacitat, gairebé tots d’autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l’autovia entre Àvila i Salamanca o l’autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l’única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d’Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l’Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l’Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d’aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l’autovia que ha d’unir l’arc mediterrani amb la frontera francesa, s’ha començat pel sud. D’aquesta via al seu pas per Andalusia ja n’hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de
Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats –menys la connexió Lugo-Ourense– amb vies d’alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d’alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.
L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres
En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat. Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps han més del doblat la seva xarxa d'autovies amb diners estatals
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 15.08.2008 - 23:56 hs
Per veure l'increment de quilòmetres de vies ràpides a cada territori, cliqueu aquí
Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d’alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 –últim any de què hi ha dades oficials–, el ministeri de Foment només va construir a Catañunya 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d’una xifra baixa, que només suposa un augment d’un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d’aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s’han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d’alta capacitat, gairebé tots d’autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l’autovia entre Àvila i Salamanca o l’autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l’única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d’Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l’Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l’Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d’aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l’autovia que ha d’unir l’arc mediterrani amb la frontera francesa, s’ha començat pel sud. D’aquesta via al seu pas per Andalusia ja n’hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de
Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats –menys la connexió Lugo-Ourense– amb vies d’alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d’alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.
