El metro Transversal
Posted: Monday 20/10/2008 15:45
De la revista Hora Punta de TMB de setembre:
Esteve Terradas i el Transversal
El 8 de juny de 1922 el rei
Alfons XIII inaugurava les
obres de construcció del
Ferrocarril Metropolità
de Barcelona, el Metro
Transversal, a la plaça
Espanya. La seva finalitat:
enllaçar els diferents
centres ferroviaris del sudest
i del nord-est de la
ciutat.
El primer tram del Transversal, l’actual línia 1 de Metro, era de quatre
quilòmetres i contemplava nou estacions: la Bordeta, Mercat Nou,
Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.
Les obres realment van iniciar-se el 5 de febrer de 1923, però no van
evolucionar d’acord a les expectatives que la societat promotora havia dipositat
en l’empresa que havia contractat.
Així, l’1 d’agost de 1923 es va col·locar al capdavant de les obres l’enginyer
de camins Esteve Terradas. S’hi va incorporar sense tenir experiència d’obra
civil, però va posar en joc els seus coneixements científics i tècnics, i va
manifestar la seva creativitat en la resolució de problemes d’enginyeria i la
seva capacitat per gestionar una de les obres que en aquells temps requerien
una organització molt complexa: la construcció d’un túnel ferroviari.
A partir del profund coneixement del procés constructiu d’obres similars
a Europa i Estats Units, Terradas va executar el túnel, les estacions i els
accessos, la subestació elèctrica -que havia de proporcionar corrent contínua
als trens- i les cotxeres.
L’ample de via adoptat per aquesta línia va ser de 1.674 mil·límetres, que era
l’ample ibèric dels ferrocarrils espanyols, diferent de l’ample de l’altra línia
de metro que operava, el Gran Metro, més estret (1.435 mil·límetres) però
més usual entre els metropolitans europeus.
La construcció del túnel
El tram del Transversal dissenyat havia de recórrer gran part de la Gran Via,
des de plaça Espanya a plaça Universitat, i es va projectar que la construcció
del túnel anés el més a prop possible de la superfície per abaratir costos,
amb la condició de mantenir el trànsit. Igualment, dues de les estacions,
Espanya i Catalunya, tenien característiques que, per diferents raons,
plantejaven problemes d’enginyeria i que van ser resolts amb molta destresa
per Terradas. L’amplada de la primera estació (Espanya) en què confluïa un
túnel d’enllaç ferroviari va fer que es construís una de les voltes més grans
del món. A Catalunya el tramvia no va deixar de circular durant la instal·lació
de la biga-pont (de 420 tones de pes) que salvava la cruïlla del Transversal i
el Gran Metro i que estava situada a només 60 centímetres de la plaça.
En la construcció del túnel, Terradas va utilitzar l’anomenat sistema austríac
de perforació, o de dues galeries, aplicable a la majoria dels terrenys, que va
combinar amb altres sistemes, com l’alemany o de tres galeries, en funció
de les dificultats de les operacions en alguns punts. Finalment, el tram del
Tranversal entre la Bordeta i Catalunya es va poder inaugurar el 10 de juny de
1926.
Esteve Terradas va ser un home avançat al seu temps, obsessionat sempre a
relacionar la teoria amb la pràctica. Personatge polifacètic, capdavanter en
molts camps, podem considerar Terradas com un dels pioners de Metro al
nostre país.
PERFIL
Esteve Terradas i Illa (Barcelona 1883 - Madrid
1950) va ser doctor en Ciències Exactes i
Ciències Físiques, enginyer industrial, enginyer
de camins, canals i ports, entre d’altres. Entre
la seva ingent activitat professional, científica
i divulgativa es pot destacar la seva actuació
com a director d’obres dels Ferrocarrils de
la Mancomunitat de Catalunya, etapa en què
va dirigir i projectar les construccions del
Ferrocarril Metropolità Tranversal de Barcelona
(1923-1925) i altres línies de ferrocarrils de
Catalunya.
Esteve Terradas i el Transversal
El 8 de juny de 1922 el rei
Alfons XIII inaugurava les
obres de construcció del
Ferrocarril Metropolità
de Barcelona, el Metro
Transversal, a la plaça
Espanya. La seva finalitat:
enllaçar els diferents
centres ferroviaris del sudest
i del nord-est de la
ciutat.
El primer tram del Transversal, l’actual línia 1 de Metro, era de quatre
quilòmetres i contemplava nou estacions: la Bordeta, Mercat Nou,
Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.
Les obres realment van iniciar-se el 5 de febrer de 1923, però no van
evolucionar d’acord a les expectatives que la societat promotora havia dipositat
en l’empresa que havia contractat.
Així, l’1 d’agost de 1923 es va col·locar al capdavant de les obres l’enginyer
de camins Esteve Terradas. S’hi va incorporar sense tenir experiència d’obra
civil, però va posar en joc els seus coneixements científics i tècnics, i va
manifestar la seva creativitat en la resolució de problemes d’enginyeria i la
seva capacitat per gestionar una de les obres que en aquells temps requerien
una organització molt complexa: la construcció d’un túnel ferroviari.
A partir del profund coneixement del procés constructiu d’obres similars
a Europa i Estats Units, Terradas va executar el túnel, les estacions i els
accessos, la subestació elèctrica -que havia de proporcionar corrent contínua
als trens- i les cotxeres.
L’ample de via adoptat per aquesta línia va ser de 1.674 mil·límetres, que era
l’ample ibèric dels ferrocarrils espanyols, diferent de l’ample de l’altra línia
de metro que operava, el Gran Metro, més estret (1.435 mil·límetres) però
més usual entre els metropolitans europeus.
La construcció del túnel
El tram del Transversal dissenyat havia de recórrer gran part de la Gran Via,
des de plaça Espanya a plaça Universitat, i es va projectar que la construcció
del túnel anés el més a prop possible de la superfície per abaratir costos,
amb la condició de mantenir el trànsit. Igualment, dues de les estacions,
Espanya i Catalunya, tenien característiques que, per diferents raons,
plantejaven problemes d’enginyeria i que van ser resolts amb molta destresa
per Terradas. L’amplada de la primera estació (Espanya) en què confluïa un
túnel d’enllaç ferroviari va fer que es construís una de les voltes més grans
del món. A Catalunya el tramvia no va deixar de circular durant la instal·lació
de la biga-pont (de 420 tones de pes) que salvava la cruïlla del Transversal i
el Gran Metro i que estava situada a només 60 centímetres de la plaça.
En la construcció del túnel, Terradas va utilitzar l’anomenat sistema austríac
de perforació, o de dues galeries, aplicable a la majoria dels terrenys, que va
combinar amb altres sistemes, com l’alemany o de tres galeries, en funció
de les dificultats de les operacions en alguns punts. Finalment, el tram del
Tranversal entre la Bordeta i Catalunya es va poder inaugurar el 10 de juny de
1926.
Esteve Terradas va ser un home avançat al seu temps, obsessionat sempre a
relacionar la teoria amb la pràctica. Personatge polifacètic, capdavanter en
molts camps, podem considerar Terradas com un dels pioners de Metro al
nostre país.
PERFIL
Esteve Terradas i Illa (Barcelona 1883 - Madrid
1950) va ser doctor en Ciències Exactes i
Ciències Físiques, enginyer industrial, enginyer
de camins, canals i ports, entre d’altres. Entre
la seva ingent activitat professional, científica
i divulgativa es pot destacar la seva actuació
com a director d’obres dels Ferrocarrils de
la Mancomunitat de Catalunya, etapa en què
va dirigir i projectar les construccions del
Ferrocarril Metropolità Tranversal de Barcelona
(1923-1925) i altres línies de ferrocarrils de
Catalunya.
?) y por qué motivo... y las razones de tener una línea de metro con 1435 mm y otra con 1674 mm que al final derivó en 1668 mm, aunque esto último seguramente es más fácil de entender puesto que eran empresas diferentes y tampoco había antes entes externos con una visión más global. Pero bueno, ahora si que los hay y se hacen las cosas sin pensar en la versatilidad, la moldeabilidad de la red, ni en nada.