El Periodico wrote:
El ferri 'Superfast Galicia' atraca a Tarragona després d'estar tres dies a mercè del temporal
FERRAN GERHARD
TARRAGONA
"Ha sigut molt fotut. Vaig creure que em moria almenys cinc vegades". Hugo, un dels oficials del ferri Superfast Galicia, definia d'aquesta forma el malson que va viure amb els altres 15 membres de la tripulació, entre ells una dona, quan el vaixell va quedar durant tres dies a la deriva, a mercè del temporal que aquest cap de setmana va arrasar la costa catalana.
Les enormes onades d'un mar embravit van impedir que el vaixell es refugiés dissabte al port de Barcelona, i per això amb l'ajuda del remolcador Clara de Campoamor, amb base a Algesires, va emprendre una travessia cap a Tarragona, on va atracar al moll de Cantàbria diumenge a les 22.51 hores.
L'odissea va començar divendres a les 17.30 a Palamós (Baix Empordà), on el ferri havia recalat feia dies. L'onatge va trencar les amarres i, davant la gravetat de la situació, el capità va ordenar navegar cap a mar obert, "una maniobra habitual en aquests casos", segons va informar Acciona Trasmediterránea, l'empresa propietària.
Intents infructuosos
Un dels mariners, encara amb l'ensurt al cos, explicava, ja en un hotel de Tarragona on es van allotjar els tripulants, que el món se'ls va ensorrar al produir-se un incendi a la sala de màquines poc després de partir de Palamós, fet que va motivar que quedessin a la deriva. "El temporal va impossibilitar que els remolcadors del port de Barcelona ens conduïssin a terra. Veies com intentaven enganxar-nos, fallaven i s'allunyaven uns 200 metres. El que hem passat no l'hi desitjo a ningú", va afirmar el membre de la tripulació.
El vendaval també va impedir que dos helicòpters de Salvament Marítim portessin a terme un rescat aeri. L'esperança va arribar amb el Clara Campoamor, un remolcador més potent, i la decisió de posar rumb a Tarragona, on el mar no estava tan agitat. Tots els mariners presenten rascades i dos pateixen a més ferides lleus --un en un braç i un altre en una cama-- que es van fer a l'intentar extingir el foc. "Van baixar del ferri esgotats, només amb ganes de descansar", va explicar Teresa Pallarés, subdelegada del Govern a Tarragona i una de les persones que van supervisar el desembarcament.
La falta d'electricitat, el fred i la incertesa d'un viatge de gairebé tres dies en condicions extremes van convertir la singladura en un suplici. Ahir al matí, més tranquils, rememoraven tot el que havia passat amb la cara compungida. Algun d'ells va rebre atenció mèdica. L'epíleg de la història el va posar el mateix Hugo: "Tots estem adolorits".