Història de l'Avinguda Diagonal
Posted: Wednesday 04/03/2009 13:39
Entrevista amb Lluís Permanyer a la web de l'Ajuntament de Barcelona:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN
(En aquest enllaç, trobareu un altre d'un video)
Lluís Permanyer: "La Diagonal és una mena d'autopista projectada per Cerdà"
publicat el 03/03/2009 a les 08:00 h. Barcelona Informació/ Josep Maria Contel
Ha escrit el llibre Biografia de la Diagonal, d'Edicions la Campana
Què és la Diagonal?
Una mena d'autopista projectada per Ildefons Cerdà, per travessar la ciutat d'una manera ràpida i unir els dos nuclis urbans que hi havia als extrems. Per això és un carrer més ample que els de la resta de l'Eixample. D'aquesta via, en Cerdà en deia via transcendental, perquè havia de recollir el trànsit i donar-li més rapidesa. Perquè aquest enginyer ja havia intuït l'arribada del cotxe.
Quins eren aquests nuclis?
La zona del Poblenou, per una banda, i per l'altra Esplugues. En si, té el mateix plantejament que la Gran Via, el Paral·lel i la Meridiana.
I el nom?
La Diagonal, com el Paral·lel i la Meridiana, són els únics carrers que va batejar en Cerdà. La resta van ser batejats per Víctor Balaguer amb noms històrics. El nom Diagonal ja ho explica tot.
Què em pot dir del projecte?
En Cerdà va projectar la Diagonal de manera que no s'havia d'enderrocar cap masia de les Corts. No en sabem el perquè, però, quan es va fer el tros entre l'avui anomenada plaça de Francesc Macià i el Palau Reial, se li va donar una orientació diferent a la plantejada per Cerdà hi va caldre enderrocar diverses masies. Això vol dir fins quin a punt afinava Cerdà.
Quan es va fer aquest tram?
Ja el va intuir en Cerdà, però el va fer en Rubió i Tudurí, en la dècada de 1920, quan es va construir el palau de Pedralbes. Era un tram més ample que l'anterior i acabava just després del palau.
I com encaixen les dues amplades?
Rubió i Tudurí, va crear la plaça de Francesc Macià, que és la ròtula per dissimular i encaixar el canvi de ritme entre la plaça i Esplugues. Un tram que carrega tot el passeig al sector de muntanya, on el ritme de l'arbrat es trenca davant del palau Reial, per mostrar que allà darrera hi ha un palau.
Mentre que converteix la part de mar en una "Allée", una albereda per als cavalls del Reial Club de Polo, d'acord amb una idea de l'alcalde Baró de Viver.
Quan s'acaba aquest tram?
L'any 1943, a fi d'acabar el circuit de cotxes de la Penya Rhin, el seu president, Joaquín Molins Figueras, va demanar al seu amic, el ministre d'Obres Públiques Alfonso Peña Boeuf, que construïssin el tros de la pujada entre el Palau Reial i Finestrelles, a l'entrada d'Esplugues, i així s'acaba la Diagonal en aquest tram.
Això vol dir que hi anaven molts barcelonins?
No, abans aquest era un tram molt mort, el 1946, amb el circuit de cotxes hi anava gent, però no era un esdeveniment popular, perquè s'havia de pagar i era car. Una de les primeres vegades que va atreure més públic fou al començament dels anys cinquanta, quan s'hi va batre el rècord mundial del quilòmetre llançat.
Llavors, quan es fa popular?
Aquest espai no és va popularitzar entre tots els barcelonins fins al 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic i la missa de campanya que com a cloenda es va celebrar en un altar avantguardista de l'arquitecte Soteras, aixecat on avui hi ha la plaça de Pius XII.
Tornant al començament, el primer tram com s'urbanitza?
Començat el 1884, el primer tros va ser entre els carrers de Pau Claris i de Balmes. Després, la pressió ciutadana va fer seguir l'avinguda cap a l'esquerra. I encara més endavant, gràcies a un propietari particular, que va estimular la urbanització entre els carrers de Balmes i de Tuset, va fer que anés seguint lentament en direcció a Francesc Macià en un procés molt lent.
Perquè és va dir Argüelles el primer tram?
Aquest misteri, perquè a un carrer tan important se li va atorgar el nom d'un personatge polític que no tenia cap relació amb Barcelona, em va costar de desentrellar. Doncs va ser així perquè era maçó i com que aquest carrer llavors pertanyia a Gràcia i en aquesta vila hi havia algun personatge que estava vinculat a la maçoneria, li van posar aquest nom. Després n'ha tingut d'altres noms com: Nacionalitat catalana, Alfons XIII, 14 d'Abril, Generalísimo Franco, encara que tothom va continuar anomenant-lo Diagonal.
I la banda dreta?
Va créixer més lentament i amb menys enriquiment aportat per l'activitat comercial, la qual a mesura que t'acostes a la via del ferrocarril -a la zona del carrer Marina- és més fluix. Tot això té la causa en el fracàs d'allò que Cerdà havia projectat com a punt central de l'Eixample, i que per això Víctor Balaguer va batejar amb el nom més solemne de: La plaça de les Glòries Catalanes. Jo crec que encara avui és la plaça de les derrotes catalanes, perquè persisteix sense resoldre el seu gran problema urbanístic.
Per què fracàs?
Primer, per raó del pas del ferrocarril, i segon, perquè allò no era Barcelona, era Sant Martí i ni aquell Sant Martí i el Clot del segle XIX tenien prou força d'atracció per fer que el creixement urbanístic de la ciutat anés cap aquella banda. A més a més, reforçava aquesta tendència negativa l'obstacle en què es va convertir la creació del parc de la Ciutadella, el qual feia de barrera al creixement a la dreta de l'Eixample en aquella direcció.
Què n'opina del tram fins al mar?
Molts edificis i molt alts, però penso que encara són baixos per a un carrer tan ample. Una via com aquesta necessita un marc arquitectònic que la delimiti amb autoritat i per tant l'alçada que exigeix és diferent a la de la resta de la ciutat. I si no és així, queda esbravada, perquè no queda ben dibuixada.
Què ha significat la Diagonal per a Barcelona?
El carrer més important tal com havia projectat en Cerdà, el que atorga personalitat a l'Eixample a causa de la seva forma rupturista en la relació amb el tauler.
I pel que fa al seu ús ciutadà?
Pel que fa el seu ús intens, el tram més ciutadà ha estat i és entre el passeig de Gràcia i la plaça Macià. És allà on hi ha les botigues, els edificis més comercials i és per on la gent ha passejat més.
Quin és el futur de la Diagonal?
El d'un carrer molt important, però que exigeix una intervenció decidida de l'Ajuntament per recuperar-lo.
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN
(En aquest enllaç, trobareu un altre d'un video)
Lluís Permanyer: "La Diagonal és una mena d'autopista projectada per Cerdà"
publicat el 03/03/2009 a les 08:00 h. Barcelona Informació/ Josep Maria Contel
Ha escrit el llibre Biografia de la Diagonal, d'Edicions la Campana
Què és la Diagonal?
Una mena d'autopista projectada per Ildefons Cerdà, per travessar la ciutat d'una manera ràpida i unir els dos nuclis urbans que hi havia als extrems. Per això és un carrer més ample que els de la resta de l'Eixample. D'aquesta via, en Cerdà en deia via transcendental, perquè havia de recollir el trànsit i donar-li més rapidesa. Perquè aquest enginyer ja havia intuït l'arribada del cotxe.
Quins eren aquests nuclis?
La zona del Poblenou, per una banda, i per l'altra Esplugues. En si, té el mateix plantejament que la Gran Via, el Paral·lel i la Meridiana.
I el nom?
La Diagonal, com el Paral·lel i la Meridiana, són els únics carrers que va batejar en Cerdà. La resta van ser batejats per Víctor Balaguer amb noms històrics. El nom Diagonal ja ho explica tot.
Què em pot dir del projecte?
En Cerdà va projectar la Diagonal de manera que no s'havia d'enderrocar cap masia de les Corts. No en sabem el perquè, però, quan es va fer el tros entre l'avui anomenada plaça de Francesc Macià i el Palau Reial, se li va donar una orientació diferent a la plantejada per Cerdà hi va caldre enderrocar diverses masies. Això vol dir fins quin a punt afinava Cerdà.
Quan es va fer aquest tram?
Ja el va intuir en Cerdà, però el va fer en Rubió i Tudurí, en la dècada de 1920, quan es va construir el palau de Pedralbes. Era un tram més ample que l'anterior i acabava just després del palau.
I com encaixen les dues amplades?
Rubió i Tudurí, va crear la plaça de Francesc Macià, que és la ròtula per dissimular i encaixar el canvi de ritme entre la plaça i Esplugues. Un tram que carrega tot el passeig al sector de muntanya, on el ritme de l'arbrat es trenca davant del palau Reial, per mostrar que allà darrera hi ha un palau.
Mentre que converteix la part de mar en una "Allée", una albereda per als cavalls del Reial Club de Polo, d'acord amb una idea de l'alcalde Baró de Viver.
Quan s'acaba aquest tram?
L'any 1943, a fi d'acabar el circuit de cotxes de la Penya Rhin, el seu president, Joaquín Molins Figueras, va demanar al seu amic, el ministre d'Obres Públiques Alfonso Peña Boeuf, que construïssin el tros de la pujada entre el Palau Reial i Finestrelles, a l'entrada d'Esplugues, i així s'acaba la Diagonal en aquest tram.
Això vol dir que hi anaven molts barcelonins?
No, abans aquest era un tram molt mort, el 1946, amb el circuit de cotxes hi anava gent, però no era un esdeveniment popular, perquè s'havia de pagar i era car. Una de les primeres vegades que va atreure més públic fou al començament dels anys cinquanta, quan s'hi va batre el rècord mundial del quilòmetre llançat.
Llavors, quan es fa popular?
Aquest espai no és va popularitzar entre tots els barcelonins fins al 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic i la missa de campanya que com a cloenda es va celebrar en un altar avantguardista de l'arquitecte Soteras, aixecat on avui hi ha la plaça de Pius XII.
Tornant al començament, el primer tram com s'urbanitza?
Començat el 1884, el primer tros va ser entre els carrers de Pau Claris i de Balmes. Després, la pressió ciutadana va fer seguir l'avinguda cap a l'esquerra. I encara més endavant, gràcies a un propietari particular, que va estimular la urbanització entre els carrers de Balmes i de Tuset, va fer que anés seguint lentament en direcció a Francesc Macià en un procés molt lent.
Perquè és va dir Argüelles el primer tram?
Aquest misteri, perquè a un carrer tan important se li va atorgar el nom d'un personatge polític que no tenia cap relació amb Barcelona, em va costar de desentrellar. Doncs va ser així perquè era maçó i com que aquest carrer llavors pertanyia a Gràcia i en aquesta vila hi havia algun personatge que estava vinculat a la maçoneria, li van posar aquest nom. Després n'ha tingut d'altres noms com: Nacionalitat catalana, Alfons XIII, 14 d'Abril, Generalísimo Franco, encara que tothom va continuar anomenant-lo Diagonal.
I la banda dreta?
Va créixer més lentament i amb menys enriquiment aportat per l'activitat comercial, la qual a mesura que t'acostes a la via del ferrocarril -a la zona del carrer Marina- és més fluix. Tot això té la causa en el fracàs d'allò que Cerdà havia projectat com a punt central de l'Eixample, i que per això Víctor Balaguer va batejar amb el nom més solemne de: La plaça de les Glòries Catalanes. Jo crec que encara avui és la plaça de les derrotes catalanes, perquè persisteix sense resoldre el seu gran problema urbanístic.
Per què fracàs?
Primer, per raó del pas del ferrocarril, i segon, perquè allò no era Barcelona, era Sant Martí i ni aquell Sant Martí i el Clot del segle XIX tenien prou força d'atracció per fer que el creixement urbanístic de la ciutat anés cap aquella banda. A més a més, reforçava aquesta tendència negativa l'obstacle en què es va convertir la creació del parc de la Ciutadella, el qual feia de barrera al creixement a la dreta de l'Eixample en aquella direcció.
Què n'opina del tram fins al mar?
Molts edificis i molt alts, però penso que encara són baixos per a un carrer tan ample. Una via com aquesta necessita un marc arquitectònic que la delimiti amb autoritat i per tant l'alçada que exigeix és diferent a la de la resta de la ciutat. I si no és així, queda esbravada, perquè no queda ben dibuixada.
Què ha significat la Diagonal per a Barcelona?
El carrer més important tal com havia projectat en Cerdà, el que atorga personalitat a l'Eixample a causa de la seva forma rupturista en la relació amb el tauler.
I pel que fa al seu ús ciutadà?
Pel que fa el seu ús intens, el tram més ciutadà ha estat i és entre el passeig de Gràcia i la plaça Macià. És allà on hi ha les botigues, els edificis més comercials i és per on la gent ha passejat més.
Quin és el futur de la Diagonal?
El d'un carrer molt important, però que exigeix una intervenció decidida de l'Ajuntament per recuperar-lo.
