Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

[Guigui]

És un tema bàsicament polític, però amb clares implicacions per a l'organització del transport públic a l'àrea de Barcelona. Per això el penjo aquí.

http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... -llei.html

Els alcaldes tiren endavant l'embrió del govern metropolità avançant-se a la llei

El Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona vol planificar el territori i la mobilitat, i promoure millores econòmiques

6/05/09 02:00 - L'Hospitalet de Llobregat - rosa m. bravo

Ahir es va constituir a l'Hospitalet el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'ens que vol aprofundir en les competències que tenen les entitats metropolitanes i assumir-ne de noves en la planificació del territori i la mobilitat, la gestió de les infraestructures i la promoció econòmica. Però més enllà d'això, el nou consorci és de fet l'embrió i alhora l'impulsor del govern metropolità, una reivindicació dels alcaldes des que CiU va desmantellar la Corporació Metropolitana, el 1987. Vint-i-dos anys més tard, CiU s'ha sumat a la iniciativa, que neix tanmateix sense cap llei que la reguli. La llei de governs locals no té data d'aprovació i els alcaldes han decidit començar a treballar de manera paral·lela amb una organització petita i un pressupost de 170.000 euros.

«No generem nous instruments amb més burocràcia sinó que sumem els que ja tenim: les entitats que durant vint anys han gestionat aspectes de la vida dels ciutadans» de l'entorn metropolità. Amb aquestes paraules el president del Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB), Jordi Hereu, va avançar la filosofia del nou òrgan, que es va constituir ahir amb l'acord del PSC, ICV-EUiA, CiU, ERC i l'oposició del PP. Durant 20 anys, les tres entitats que configuren l'Àrea Metropolitana de Barcelona han treballat en la gestió d'espais comuns i habitatge –a través de la Mancomunitat de Municipis–, l'abastament d'aigua i la gestió de residus –amb l'Entitat del Medi Ambient– i el transport metropolità –el gestiona l'Entitat Metropolitana del Transport.

El CAMB, segons Hereu, aprofitarà la feina que aquestes entitats han fet durant els últims 20 anys i amb una infraestructura petita, formada per un gerent i dues persones més, i un pressupost de 170.000 euros, aprofundirà en aquestes competències i treballarà per tenir-ne més. «Tenim molt a dir sobre les infraestructures que ens afecten, i si estem junts a través del consorci tindrem més força», va posar com a exemple Hereu, que va precisar que el CAMB actuarà com a interlocutor davant de la Generalitat i també en relació amb els municipis de la Regió Metropolitana. El que ara per ara és l'embrió del govern metropolità va més enllà i vol treballar com una unitat per planificar i gestionar la mobilitat del futur –i no només els transports–, afrontar els efectes de la crisi a través de la promoció econòmica, planificar el territori i contribuir al finançament metropolità.

El consorci és, segons va assegurar el seu president, «un petit gran pas per tenir el govern metropolità». I en aquest sentit els alcaldes s'han avançat a la Generalitat, que encara no ha presentat al Parlament la llei de govern locals, que hauria d'haver estat aprovada en el primer trimestre d'aquest any i que encara no té data. Neix, doncs, sense aquest suport legal, un fet que Hereu explica dient: «Mentre es treballa la llei nosaltres comencem a caminar. Treballem en paral·lel.»

Unitat política

La constitució del CAMB es va presentar, al recinte firal de la Farga, a 250 representants del món municipal. L'acte el va presidir l'alcaldessa de l'Hospitalet. la socialista Núria Marín, i a més d'Hereu com a president hi van assistir Lluís Tejedor (ICV-EUiA), Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU). Es volia escenificar d'aquesta manera la unitat política –amb l'excepció del PP– amb què s'aborda el futur govern metropolità. Tots van insistir en què l'objectiu últim ha de ser millorar la vida dels ciutadans i per a això cal sumar esforços. Segons Marín, amb el CAMB «fem un pas definitiu per constituir un nou govern que ha de governar tres milions de persones amb una voluntat de servei públic i de planificació». Tejedor va assenyalar que mitjançant el bagatge de què es disposa amb motiu de la feina que fa l'Àrea Metropolitana de Barcelona cal «projectar el desenvolupament territorial, la mobilitat i la promoció econòmica i social per donar una millor qualitat de vida als veïns». I Portabella va manifestar que se sent molt còmode amb la idea d'un govern metropolità perquè és un concepte que arrenca de la Segona República, un model que segons ell «reverteix de manera beneficiosa en el conjunt de les ciutats».

ELS PROTAGONISTES

JORDI HEREU
PRESIDENT DEL CAMB
«Avui presentem un petit instrument amb una gran càrrega política»

NÚRIA MARÍN
ALCALDESSA DE L'HOSPITALET
«L'àrea metropolitana té una marcada personalitat amb reptes comuns»

XAVIER TRIAS
regidor de cIu a barcelona
«Vam aprendre que l'àrea metropolitana no pot ser un contrapoder de la Generalitat»

JORDI PORTABELLA
VICEPRESIDENT DE L'ENTITAT DEL TRANSPORT
«Mai havíem arribat tan lluny, tot i que estem lluny de la resolució definitiva»

LLUÍS TEJEDOR
vicepresident de la mancomunitat de municipis
«Si no som competitius territorialment no ho serem socialment ni políticament»

Un contrapoder inevitable
el contrapunt
VICENÇ PLANELLA

El collar que més temia el president Pujol no era el que li podia posar a una Generalitat en plena expansió competencial el govern espanyol, sinó l'anomenat cinturó roig de l'àrea metropolitana i amb sivella a Barcelona. Una petita porció del país, però amb una tradició de gestió autosuficient, en especial en la planificació urbana i del territori, i que resulta que concentrava i concentra la meitat de la població del país. Pujol no va tenir cap empatx a embolcallar-se en arguments històrics –el model territorial comarcal propi de Catalunya– i en les conveniències dels seus feus rurals per liquidar, amb un cop de llei, l'única institució del país que podia fer ombra a l'hegemonia del seu executiu: la Corporació Metropolitana. Al cap de poc, naixia la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, amb 27 integrants. El president ha canviat –ara és socialista–, però no la realitat metropolitana –que un dia potser deixarà de ser roja–. I sempre serà un rival temible per a qualsevol govern perquè és on viuen i treballen la meitat dels catalans.