Manresa complirà els 150 anys de la línia de tren des de Barcelona d´aquí a cent dies justos
Vista parcial de l´estació dels Ferrocarrils del Nord i, darrere, la Seu, la dècada del 1910. REPORTATGE FOTOGRÀFIC: arxiu JAUME PONS i arxiu comarcal
El 4 de juliol de l´any 1859 va començar a circular regularment el primer tren que va arribar a la capital del Bages.
GEMMA CAMPS / MANRESA Entre avui i el proper dia 4 de juliol hi ha just cent dies. Cent dies que marquen el compte enrere per als 150 anys de l’entrada en funcionament del primer tren que va arribar a Manresa, el viatge inaugural del qual va tenir lloc un dia abans, el 3 de juliol. La responsable de fer-lo arribar a la capital del Bages va ser la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que més tard va ser absorbida per la Compañía del Ferrocarril Caminos de Hierro del Norte de España. D’aquí que, encara avui en dia, molts manresans facin referència a l’estació de la Renfe com l’estació del Nord, tot i ser situada al sud de la ciutat. Escrits de l’estudiós Josep Camprubí i de l’historiador Francesc Comas ajuden a reconstruir aquell episodi.
Explica Comas que molts manresans, sobretot empresaris tèxtils, van adquirir accions de la companyia empesos per l’interès, econòmic i comercial, que representava tenir un mitjà de transport de primer ordre com el tren. Un opuscle per fomentar la compra d’accions comparava la construcció del tren amb la de la Sèquia el segle XIV: «Si la vía férrea llega a ser una realidad, al instante ¿cuán dichosa metamorfosis! Manresa, antes de pocos años será desconocida, todo en ella cambiará de aspecto. La distancia que nos separa de la capital, reducida á la de un corto paseo, y los coches nos trasladarán de uno á otro punto con la velocidad y rapidez del rayo. ¿Oh eso embriaga el alma, y entusiasma el corazón!».
El viatge inaugural
El 3 de juliol del 1859 va tenir lloc el viatge inaugural. Camprubí el narrava detalladament en el seu llibre La dinàmica d’un poble (Manresa, 1984). «A les 10 del matí, un repic general de campanes anunciava a la ciutat l’arribada del primer tren Barcelona-Manresa...». Va trigar 80 minuts, pocs més del temps que triga ara. «En el comboi inaugural viatjaven personalitats rellevants afectes a la instauració del ferrocarril: l’enginyer director Andreu Puigllorens, l’arquitecte de la societat, Sr. Josep Oriols, entre altres directius. L’Ajuntament de la ciutat en ple, autoritats i representacions locals es dirigiren a l’estació, on foren rebuts pel president del Consell d’Administració de la Companyia, Sr. Planas. Tot seguit, s’inicià la cerimònia protocolària d’inauguració, l’acte principal de la qual consistí en la celebració de la Santa Missa en un altar expressament aixecat enmig de dues locomotores. Després, la concurrència es traslladà a la Basílica de la Seu, per entonar el Te-Deum en acció de gràcies. Una gran gernació distribuïda en diversos grups, els uns a l’estació, d’altres al Passeig del Riu, d’altres en el Parc de la Seu i fins i tot a dalt del campanar, participaren en l’històric esdeveniment. La gent estava contenta. Al migdia, en una sala de l’Estació, tingué lloc un banquet ofert per la Companyia a les autoritats manresanes i al vespre un lluit ball al Casino».
La novetat del tren, recorda Comas, va comportar que molts manresans adquirissin el costum, com a distracció, de passejar-se a prop de l’estació per veure l’arribada i sortida dels trens, que, fins al 1971, van circular per l’esquerra. Aquell any van començar a circular per la dreta, com tots els de les altres línies. Inaugurada la línia, es va posar en funcionament un servei a la Ciutat Comtal: dos els dies feiners i quatre els diumenges, serveis que més endavant es van ampliar. El viatge durava unes dues hores i costava al voltant de cinc pessetes, si bé, segons la casse, hi havia vagons i preus diferents. Els primers trens eren mixtos de passatgers i de mercaderies petites. També hi havia un tren només de mercaderies de Barcelona a Manresa.
A banda d’un increment de les mercaderies i dels viatgers, tenint en compte que llavors les carreteres escassejaven i eren més aviat precàries, el tren va dur un impuls molt important a l’economia local. El fet que comuniqués Manresa i Lleida va possibilitar que, al cap d’uns anys, s’implantessin a la ciutat un gran nombre d’indústries farineres; va permetre que el comerç manresà pogués arribar amb més facilitat a l’interior de la península i va possibilitar que, en èpoques de bonança econòmica, arribessin a la ciutat molts immigrants de les zones de ponent.
