Treballant als budells del metro
Posted: Monday 22/06/2009 0:43
Nota: em sona mooolt que teniem un fil obert sobre el tema, però no l'he trobat, així que si sabeu on és, el juntaré 
http://www.lamalla.cat/societat/article?id=272720
Treballant als budells del metro
Setze guardavies recorren cada nit a peu un tram d'uns cinc quilòmetres de vies cadascun per comprovar l'estat i alertar de possibles errors
EFE / LAMALLA.CAT
Molta pols, soroll, foscor, escassa conversa i res de pauses per fumar o prendre un cafè acompanyen la rutina d'uns 200 treballadors que cada nit s'ocupen del manteniment dels rails, travesses, catenàries i estacions del metro de Barcelona, la major part del temps a l'interior dels túnels, d'on 'emergeixen' quan apunta el dia.
Si treballar en una mina es considera un dels treballs més durs que existeixen, fer-ho en les tasques de manteniment del metro barceloní li va a la saga, malgrat la moderna maquinària que utilitza l'empresa explotadora, Transports Metropolitans de Barcelona, i de la professionalitat dels empleats, la meitat dels quals pertanyen a dues empreses externalitzades.
Diversos periodistes han tingut l'oportunitat de poder veure en directe aquestes tasques de manteniment durant una nit al llarg dels túnels de la línia 5, des de Can Boixeres, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), fins a la Sagrera, que es convertirà en una de les estacions més importants del metro barceloní quan conflueixin les línies 1, 5 i la futura 9, l'enllaç del qual es realitza actualment.
El director de Manteniment del metro barceloní, Jordi Micàs, i el responsable de vies i catenàries, Manuel Fernández Quiroga, expliquen que el treball nocturn de manteniment del metro barceloní comença abans que finalitzi el servei a mitjanit de dilluns a dijous, a l'estació de Can Boixeres de la Línia 5, on es repassen i netegen els combois de passatgers d'aquesta línia i també de les números 2, 3, 4 i 11.
La Línia 1, d'un ample de via diferent a la resta, rep un 'tractament' especial i el manteniment dels vagons i de la resta de material s'efectua en un magatzem de l'estació de Mercat Nou, que pròximament es traslladarà de forma provisional al Triangle ferroviari de Sant Andreu fins que estigui llest un espai nou a Bellvitge.
Can Boixeres és una espècie de 'ho poso tot' del metro, en què, a més d'una important subcentral elèctrica que compta amb dues entrades de 25.000 volts que són transformats a baixa tensió per proveir la catenària i les estacions, acull també una gossera amb una trentena de gossos que acompanyen als guàrdies de seguretat d'aquest mitjà de transport durant el dia.
Entre d'altres treballs, en aquesta estació es munten els rails i enclavaments (conjunt de rails per a un canvi de vies) que al llarg de la nit s'instal·laran a les zones que requereixin un canvi per defectes en les juntes o qualsevol altra circumstància.
Revisió a peu cada nit
Setze treballadors, denominats guardavies, recorren cada nit a peu un tram d'uns cinc quilòmetres de vies cadascun per comprovar l'estat i alertar de possibles errors, un treball que es pot considerar rudimentari però necessari per a la seguretat del metro, indica Jordi Micàs, que assenyala que aquesta tasca es completa amb programes d'ordinador especialitzats.
Unes grans vagonetes de color groc cridaner traslladen cada nit els rails premuntats a Can Boixeres, que poden arribar a fer 72 metres de llarg, per a la seva instal·lació en els nous enclavaments, en recorreguts subterranis que poden durar quilòmetres al llarg dels túnels.
La tasca de muntar els rails i les travesses de fusta de roure o d'akoga (una fusta tropical molt resistent) la faciliten grans màquines excavadores que, al mateix temps, produeixen molta pols i una calor insuportable a l'estiu, com van poder comprovar els periodistes, que van acabar 'negres' de brutícia al final del recorregut.
Viatjar en aquestes vagonetes, -la dels periodistes visitants compta amb aire condicionat, un luxe en comparació de la temperatura sufocant dels túnels-, permet veure amb detall el trajecte pels 'intestins' del metro i remunta als vells vagons del metro dels anys setanta que sotraguejaven tota l'estona i en què, al final del comboi, es podia contemplar com el vagó deixava enrere l'estació.
Al llarg del recorregut també es poden trobar pous d'aigua de filtracions de jardins, de canonades, aqüífers, rieres i fins i tot del mar, que el metro ha de bombar per evitar que inundin els túnels i afectin la circulació, així com contemplar les tasques de neteja de les estacions i les seves vies, que cada quinze dies es 'repassen' a fons amb grans aspiradores. I tot això ha de finalitzar de forma inexcusable abans de les cinc de la matinada, moment en el qual el metro torna a funcionar per als usuaris.
http://www.lamalla.cat/societat/article?id=272720
Treballant als budells del metro
Setze guardavies recorren cada nit a peu un tram d'uns cinc quilòmetres de vies cadascun per comprovar l'estat i alertar de possibles errors
EFE / LAMALLA.CAT
Molta pols, soroll, foscor, escassa conversa i res de pauses per fumar o prendre un cafè acompanyen la rutina d'uns 200 treballadors que cada nit s'ocupen del manteniment dels rails, travesses, catenàries i estacions del metro de Barcelona, la major part del temps a l'interior dels túnels, d'on 'emergeixen' quan apunta el dia.
Si treballar en una mina es considera un dels treballs més durs que existeixen, fer-ho en les tasques de manteniment del metro barceloní li va a la saga, malgrat la moderna maquinària que utilitza l'empresa explotadora, Transports Metropolitans de Barcelona, i de la professionalitat dels empleats, la meitat dels quals pertanyen a dues empreses externalitzades.
Diversos periodistes han tingut l'oportunitat de poder veure en directe aquestes tasques de manteniment durant una nit al llarg dels túnels de la línia 5, des de Can Boixeres, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), fins a la Sagrera, que es convertirà en una de les estacions més importants del metro barceloní quan conflueixin les línies 1, 5 i la futura 9, l'enllaç del qual es realitza actualment.
El director de Manteniment del metro barceloní, Jordi Micàs, i el responsable de vies i catenàries, Manuel Fernández Quiroga, expliquen que el treball nocturn de manteniment del metro barceloní comença abans que finalitzi el servei a mitjanit de dilluns a dijous, a l'estació de Can Boixeres de la Línia 5, on es repassen i netegen els combois de passatgers d'aquesta línia i també de les números 2, 3, 4 i 11.
La Línia 1, d'un ample de via diferent a la resta, rep un 'tractament' especial i el manteniment dels vagons i de la resta de material s'efectua en un magatzem de l'estació de Mercat Nou, que pròximament es traslladarà de forma provisional al Triangle ferroviari de Sant Andreu fins que estigui llest un espai nou a Bellvitge.
Can Boixeres és una espècie de 'ho poso tot' del metro, en què, a més d'una important subcentral elèctrica que compta amb dues entrades de 25.000 volts que són transformats a baixa tensió per proveir la catenària i les estacions, acull també una gossera amb una trentena de gossos que acompanyen als guàrdies de seguretat d'aquest mitjà de transport durant el dia.
Entre d'altres treballs, en aquesta estació es munten els rails i enclavaments (conjunt de rails per a un canvi de vies) que al llarg de la nit s'instal·laran a les zones que requereixin un canvi per defectes en les juntes o qualsevol altra circumstància.
Revisió a peu cada nit
Setze treballadors, denominats guardavies, recorren cada nit a peu un tram d'uns cinc quilòmetres de vies cadascun per comprovar l'estat i alertar de possibles errors, un treball que es pot considerar rudimentari però necessari per a la seguretat del metro, indica Jordi Micàs, que assenyala que aquesta tasca es completa amb programes d'ordinador especialitzats.
Unes grans vagonetes de color groc cridaner traslladen cada nit els rails premuntats a Can Boixeres, que poden arribar a fer 72 metres de llarg, per a la seva instal·lació en els nous enclavaments, en recorreguts subterranis que poden durar quilòmetres al llarg dels túnels.
La tasca de muntar els rails i les travesses de fusta de roure o d'akoga (una fusta tropical molt resistent) la faciliten grans màquines excavadores que, al mateix temps, produeixen molta pols i una calor insuportable a l'estiu, com van poder comprovar els periodistes, que van acabar 'negres' de brutícia al final del recorregut.
Viatjar en aquestes vagonetes, -la dels periodistes visitants compta amb aire condicionat, un luxe en comparació de la temperatura sufocant dels túnels-, permet veure amb detall el trajecte pels 'intestins' del metro i remunta als vells vagons del metro dels anys setanta que sotraguejaven tota l'estona i en què, al final del comboi, es podia contemplar com el vagó deixava enrere l'estació.
Al llarg del recorregut també es poden trobar pous d'aigua de filtracions de jardins, de canonades, aqüífers, rieres i fins i tot del mar, que el metro ha de bombar per evitar que inundin els túnels i afectin la circulació, així com contemplar les tasques de neteja de les estacions i les seves vies, que cada quinze dies es 'repassen' a fons amb grans aspiradores. I tot això ha de finalitzar de forma inexcusable abans de les cinc de la matinada, moment en el qual el metro torna a funcionar per als usuaris.