Transport.cat

Doncs això...un servidor que és maresmenc de tota la vida, sincerament no hgo tinc gens clar això del projecte de la doble via a partir d'Arenys (que és on actualment acaba), ja que en alguns llocs actualment és físicament impossible ....

Físicament impossible? Per?

Si cal expropiar alguna cosa ho faran peti qui peti. I se el tema és més complex, faran una variació de traçat, no? Dic jo que seria el més llògic. Està clar que per poblacions com Sant Pol de Mar, el canvi de traçat és molt necessari; no sé com estarà ara la cosa, però quan hi vaig estar ho vaig trobar molt perillós i molt poc blindat.

Hola,
Crec que és un desdoblament força més fàcil de realitzar que el Montcada-Vic.
És cert que entre Arenys i Calella hi ha túnels, però aquests túnels tenen un gàlib més ample que els de per exemple, la línia C3... de tota manera, desdoblar Arenys-Calella requerira talls.
Desdoblar el tram Calella-Blanes és un joc de nens, de fet en segons quines travessies urbanes hi ha una mica d´espai lliure en previsió...

A més, en la línia de Vic, es tindrà que fer una gran rectificació del traçat (amb el túnel de Tagamanent, entre el tros de La Garriga a Centelles).
El desdoblament de la línia entre Arenys i Blanes serà tan fàcil com el de Dos Hermanas a Utrera fa uns quants anys.

437.001 wrote:de fet en segons quines travessies urbanes hi ha una mica d´espai lliure en previsió...

No deu ser el cas de Sant Pol de Mar...

Crec que és un desdoblament força més fàcil de realitzar que el Montcada-Vic.

Un tema a part aquí serà el tram del viaducte que passa per damunt la C17, a la sortida de La Garriga. Patirem...

Jordi Freixas wrote:Un tema a part aquí serà el tram del viaducte que passa per damunt la C17, a la sortida de La Garriga. Patirem...

Això és de solució força fàcil. Segon tauler paral·lel, i avall que fa baixada.

Ya han anunciado que el desdoblamiento solo se hará donde sea posible hacerlo. No sé exactamente a qué zonas se refieren. Por ejemplo, en Pineda la plataforma está pensada para la vía doble. En Malgrat han eliminado pasos a nivel dejando la plataforma preparada para la vía doble, etc. Entre Sant Pol y Calella la vía doble solo cabe si mueven la actual.

El traçat entre Arenys de Mar i Blanes va ser pensat per via doble quan es va construir. De fet a molts llocs es veu visiblement que la plataforma es suficient per dues vies. El cas dels túnels, són de via doble, però de gàlib de la época i caldria riparlos tal i com es va fer amb el túnel que hi ha entre Arenys i Caldes quan es va desdoblar aquest tram a finals dels 80. El tram de major dificultat seria el de Sant Pol de Mar a Calella pels 3 túnels llargs existens. El pas per Sant Pol de Mar ja és via doble pràcticament fins endinsar-se al túnel que travessa el poble. Curiosament la zona de Sant Pol no és la més perillosa de la línia, doncs al punt on hi acostuma a haber més atropellaments és entre Vilassar i Mataró, i Badalona i Sant Adrià.

MZA_1600 wrote:Curiosament la zona de Sant Pol no és la més perillosa de la línia, doncs al punt on hi acostuma a haber més atropellaments és entre Vilassar i Mataró, i Badalona i Sant Adrià.

Jo no ho posaria en termes de perillositat, sinó de major densitat d'inconscients.

Totalment d'acord; densitat d'inconscients és una cosa, i perillositat n'és una altra. Home... una possible solució alternativa al que vaig dir de caviar el traçat per a Sant Pol podria ser construir un passeig de vianants menjant-se un petit tros de platja de manera que fós el mateix passeig el que assolís la funció de rambla de mar (o com collons s'en digui). Actualment a la platja de Sant Pol, des de l'estació fins al final de la mateixa platja en sentit Barcelona, la via del tren és l'únic "passeig" que per dir-ho d'alguna manera, ocupa l'espai que en un altre poble costaner de caire turístic i amb platja ocuparia la rambla de mar. De manera que entre la mateixa sorra de la platja i la via del tren, només hi ha una trista separació, a on tu hi pots seure per espolsar-te la sorra dels peus (de tant en tant també hi ha algun pas a nivell per a persones). És molt perillós.

Un tema a part aquí serà el tram del viaducte que passa per damunt la C17, a la sortida de La Garriga. Patirem...

Això és de solució força fàcil. Segon tauler paral·lel, i avall que fa baixada.

Sí però si tallen la circulació de vehicles a la C17 es pot liar bien liada...

A més, C17 a part, el viducte és bastant llarg i en una zona bastant muntanyosa. Jo no hi entenc, però crec que els hi portarà feina.

Jordi Freixas wrote:Sí però si tallen la circulació de vehicles a la C17 es pot liar bien liada...

A més, C17 a part, el viducte és bastant llarg i en una zona bastant muntanyosa. Jo no hi entenc, però crec que els hi portarà feina.

El viaducte de la LAV sobre l'AP-7 direcció a Girona atravessa 6 carrils i en biaix, i les limitacions es van cenyir a estrènyer els carrils de circulació. Per tant, pot donar una idea de com podria afectar la C17.

Més limitacions a la zona del viaducte de la C17? Jo... al final allò serà un rally

A sobre la C17 (entre La Llagosta i Mollet) i la C33 ja estan construint un viaducte pel ramal UIC que ve de Papiol i enllaça cap a la frontera, i no han tallat les carreteres en cap moment. Imagino que s'haurà de tallar o restringir la circulació quan vulguin ficar el tauler ara per ara, per sobre de les carreteres, només hi ha els pilars.

A Calella es queixaven de que la segona via faria que arranquessin els plàtans del passeig centenari. Jo crec que amb una sola via encara hi ha marge per uns minuts més de freqüència. Em sembla, vaja, que augmentant els trens que venen des de Maçanet fins a Mataró n'hi hauria prou de moment. Serien serveis que finalitzarien a Mataró.

Ja, el passeig de Calella... ara mateix no el tinc completament al cap, però crec que no caldria arrencar-los tots, potser m´equivoqui...
De tota manera, un arbre que es planti amb el temps també arribarà a ser centenari si no pateix cap malaltia greu...

437.001 wrote: Ja, el passeig de Calella... ara mateix no el tinc completament al cap, però crec que no caldria arrencar-los tots, potser m´equivoqui...
De tota manera, un arbre que es planti amb el temps també arribarà a ser centenari si no pateix cap malaltia greu...

Aaa, clar, així cap problema, talem-los tots i d'aquí a cent anys ens retrobem al nou passeig a fer un cafè. Vinga va, si ja comencem així no m'extranya que ens quedem sense cap tipus de patrimoni.

viscaelcat wrote:

437.001 wrote: Ja, el passeig de Calella... ara mateix no el tinc completament al cap, però crec que no caldria arrencar-los tots, potser m´equivoqui...
De tota manera, un arbre que es planti amb el temps també arribarà a ser centenari si no pateix cap malaltia greu...

Aaa, clar, així cap problema, talem-los tots i d'aquí a cent anys ens retrobem al nou passeig a fer un cafè. Vinga va, si ja comencem així no m'extranya que ens quedem sense cap tipus de patrimoni.

´

El comentari queda un pèl nymby, tenint en compte que la C1(*) és més antiga que els arbres del passeig de Calella...
Els arbres del passeig de Calella no són romànics ni gòtics ni són al bosc... i com ja he dit, es poden replantar uns quants metres més enllà...
Més patrimoni és la C1 (com a mínim el tram Sant Adrià-Mataró), que és la primera línia de trens de Catalunya i de la península.
I hi ha qui la vol treure perquè "molesta"...
I consti que la supervivència d´aquesta línia no ha d´oposar-se a la construcció d´una nova línia interior i més ràpida entre Mataró i BCN...

(*)= bé, que la C1 no, que la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, rodalies no existia encara al segle XIX... però poso C1 per fer curt.

Doncs resulta que fa 100 anys, ja van intentar fer via doble, llegiu, llegiu...

http://blogs.elpunt.cat/carlesgorini/

Testimonis que estem esborrant
15 juliol 2009 per Carles Gorini

Molt sovint s’escriuen articles sobre ferrocarrils que no van existir, que van córrer per una taula de dibuix però que no van arribar a fer-se realitat. Als arxius n’hi ha un munt. Quan el tren feia furor redactar projectes es va convertir en una moda. Una moda que ni era nova aleshores ni ha desaparegut en els nostres dies i que consistia en especular, en projectar itineraris possibles i impossibles i esperar a rebre una concessió que, sumada a la preceptiva subvenció, possibilités l’operació de venda del projecte amb uns bons beneficis. El negoci va punxar diverses vegades però els que hi volien fer l’agost no es desanimaven i ho provaven una vegada i una altra. Sobre tot va passar en els primers anys de l’invent, quan molts imaginaven el món entapissat de ferrocarrils. Ferrocarrils de tota mida i de tota mena per anar a qualsevol lloc. Entre tots els projectes fantàstics que es van somiar per aquí em quedo amb el que volia anar de Barcelona a França travessant el que ara en diem Costa Brava, tirant pel dret de Blanes a Palamós.

Cap al tombant del segle, amb l’aparició dels ferrocarrils econòmics, el desig de tren es va reviscolar. Altre cop tothom volia construir un trenet o un tramvia. Fins i tot es va fundar una companyia que havia de construir un de via estreta entre Madrid i Saragossa, gairebé paral·lel al de via ampla. Uns visionaris, queda clar. El cant del cigne dels projectes no nascuts es va sentir en temps dels dictadors Primo de Rivera i Franco. De tant en tant, encara hi ha qui treu la pols dels projectes faraònics que van donar a llum l’un i l’altre. Per exemple, els nou-cents quilòmetres d’un ferrocarril que havia d’anar de Baeza a Saint Girons passant per Fuentealbilla. Si volen, agafin el mapa i tirin una línia entre els dos extrems. Veuran per quantes capitals havia de passar aquest tren.

No he trobat, en canvi, que les obres que fa un segle es van emprendre per modernitzar la xarxa catalana de ferrocarrils despertin cap interès. De testimonis encara n’hi ha, tot i que cada cop són més difícils de trobar perquè l’oblit i la ignorància els van destruint. La construcció de la Barcelona Olímpica es va endur per endavant l’estació de mercaderies del Poble Nou i el Bogatell. Ara, la nova estació de la Sagrera esborrarà l’antiga. També el pla d’estacions que ha previst la RENFE a les línies de Rodalia ha de contribuir a liquidar una altra bona colla de rastres d’aquell esforç: les estacions. Queden a diverses línies, i ja veurem què duren, les obres de fàbrica que es van fer per establir la doble via. Sí, sí, fa cent anys. Entre Arenys i Blanes són ben visibles. En aquest cas, una ampliació que no es va arribar a materialitzar. El que aquest conjunt de restes semblen indicar és que l’autonomia del país, quant al ferrocarril, era molt més gran del que es podria pensar. Si més no, érem més autònoms que ara. I les estem esborrant.



Obres de fàbrica, molt malmeses, que mostren com fa cent anys es van iniciar els treballs per duplicar la línia de la costa del Maresme.

És que anem 100 anys enrere... Abans, també per aquelles èpoques, es parlava de fer el ferrocarril de Maó a Ciutadella a Menorca i de l'ampliació de la línia Barcelona-Granollers-Ripoll a Olot i Prats de Molló, què hi farem... .

Hi ha tanta fen per fer...