Transport.cat

Hola,

Ara a les 18 quan tornava cap a casa, el metro s'ha quedat aturat a Plaça Espanya (L1 direcció H.Bellvitge) més del compte. Ja és habitual a la L1 que es quedi més estona, però avui encara més.

En un moment donat, la conductora ha dit per megafonia que hi havia problemes tècnics i que tardariem una mica a reprendre la marxa. Sabent-ho, he baixat del metro i he buscat una ruta alternativa (FGC fins Europa). I ben content, sense males llets (com jo, bastanta gent).
Però l'habitual és que ningú digui res, i menys el conductor. I la gent es vagi crispant.. i augmenti la calor/tensió/presses. Perquè??????? Hem de dependre de la bona voluntat d'una conductora (i jove que era) per informar-nos?

Durant tot el trajecte la conductora tenia la ràdio a tot drap. Per tant, ha quedat ben informada dels problemes que hi havia i els ha informat al passatge.
Normalment la ràdio la tenen apagada, no hauria d'estar també enjegada? Perquè l'habitual és que el conductor no informi senzillament perquè no té nidea del que passa (es troba semàfor vermell, es para, i es queda tant ample). No tenen la ràdio per això?

En fi!! Ja comentareu què opineu.


PD: Ja vaig comentar-ho en un altre post, però com molts sabreu, al Metro de Londres si el metro s'atura en un túnel o estació més temps del normal, el conductor avisa per megafonia (normalment per dir que en seguida continuem). Cosa que, com a mínim, tranquilitza al passatge! Vaja, fer les coses bé és gratuït...

I al de Nova York, que cada dos per tres, cal aturar els trens per deixar passar d'altres, a les estacions a on hi han express.

Felicitats a aquesta conductora del metro de Barcelona, demostra que fer les coses be no costa tant .

De tots els greus problemes que als últims anys han hagut a la L3 de rodalies, solsament una vegada el maquinista ens va informar d'un error tècnic (a Montcada-Bif), i ens va avisar des d'una 440 per megafonia i després va sortir de la cabina a informar-nos.
Segur que molts conductors no fan funcionar la megafonia en aquests casos perquè no estan per res del món per la feina. Jo també estic content per l'actuació d'aquesta conductora .

anigwei wrote:Normalment la ràdio la tenen apagada, no hauria d'estar també enjegada? Perquè l'habitual és que el conductor no informi senzillament perquè no té nidea del que passa (es troba semàfor vermell, es para, i es queda tant ample). No tenen la ràdio per això?

Que no se senti la ràdio no vol dir que no la duguin encesa: poden dur-la a volum més baix o senzillament que no s'hi estigui dient res, però no es pot anar amb la ràdio desconnectada.

A més per que han d'informar que el semàfor està en Vermell??
Donem explicacions quan els semàfors del carrer estàn en Vermell??
Si la línia està aturada, ho indica el crono del TrenStop i no el Semàfor.
Y al metro, si la línia està aturada, t'informen els de RadioMetro, i no el motorista, que en moltes ocasions, no té ni idea del que ha pasat. Ja que es pot aturar la línia per coses com que una porta no tanca.

Miquel wrote:A més per que han d'informar que el semàfor està en Vermell??
Donem explicacions quan els semàfors del carrer estàn en Vermell??
Si la línia està aturada, ho indica el crono del TrenStop i no el Semàfor.
Y al metro, si la línia està aturada, t'informen els de RadioMetro, i no el motorista, que en moltes ocasions, no té ni idea del que ha pasat. Ja que es pot aturar la línia per coses com que una porta no tanca.

És igual Miquel, encara que no ho sàpiga, parlar amb el passatge dóna sensació de "seguretat". Només cal dir "tenim el semàfor en vermell, probablement es reprengui la marxa en breu", amb això la gent estaria contenta. I ja et dic jo que Radio Metro des de dintre del tren no se sent (si va molt ple oblida't de sentir-ho).

BB9200 wrote:i ens va avisar des d'una 440 per megafonia i després va sortir de la cabina a informar-nos.

L'any passat, en un atropellament a Torrebonica a l'útim tren de la nit, vam estar gairebé una hora aturats abans de Cerdanyola. El conductor ens va mantindre informats en tot moment, fins i tot va sortir de la cabina i va seure amb nosaltres i vam comentar la jugada (per estar-se una hora allà sol, suposo que preferia estar amb nosaltres). No ens van oferir ni bus, ni taxi (erem quatre gats), però són coses que s'agraeixen, encara que no s'hi pugui fer res per reprendre la marxa, la info s'agraeix!!

anigwei wrote:És igual Miquel, encara que no ho sàpiga, parlar amb el passatge dóna sensació de "seguretat". Només cal dir "tenim el semàfor en vermell, probablement es reprengui la marxa en breu", amb això la gent estaria contenta. I ja et dic jo que Radio Metro des de dintre del tren no se sent (si va molt ple oblida't de sentir-ho).

Parteixes d'una afirmació incorrecta. La gent no està mai contenta i sempre té alguna cosa de què queixar-se. Si el motorista informés que fa més d'1 minut que estan aturats perquè el disc està vermell, la gent diria "caram que incompetents, que tenen un semàfor vermell"...

victorcasta wrote:Parteixes d'una afirmació incorrecta. La gent no està mai contenta i sempre té alguna cosa de què queixar-se. Si el motorista informés que fa més d'1 minut que estan aturats perquè el disc està vermell, la gent diria "caram que incompetents, que tenen un semàfor vermell"...

Tens raó, els més cascarràbies es queixaran in eternum, però la gent més "normal" (jo m'inclouria) em conformaria amb això.

Més que intentar satisfer els eternament insatisfets, caldria veure la part pràctica de la informació. Si hom té una perspectiva aproximada de quant pot durar el tall, podrà sospesar alternatives. I també tranquilitza saber a què és deguda l'aturada, especialment en èpoques de paranoia terrorista.

Però un disc vermell, no vol dir que la línia estigui aturada, nomes que hi ha un tren al davant o una agulla en contra, demanar explicació es estupid.
Altre cas, es la línia aturada, la gent s'emprenya i s'esvera igual, en molts casos, l'STOP penjat, no dura ni 2 minuts, peró la gent ja està que si el metro s'ha espatllat, etc..., i obviament, motiu d'escusa a la feina.
Un cas que se molt bé, es la assistència i retard al meu centre, on soc el responsable de retards i faltes al meu grup.
A les 8h comencem les classes, a les 7:50h, amb prou feines hi han 5 alumnes, jo inclós, a les 8h (sona el timbre), al meu grup en som tres com a molt, a la resta ben bé el mateix.
Entre les 8h i les 8:10h, entren la gran majoria d'alumnes, (a partir de les 8:05h, ja es falta i retard, inmagineu le següent generació.....).
Entre les 8:10h i les 8:30h, acaben d'arrivar els que falten.
Si preguntes als de 5 minuts, et diuen que el metro s'ha parat, els de 10 minuts que el bus ha trigat, als de més que hi ha hagut una averia, obviament gairebé mai es cert, però en el cas que fos cert, no creieu que si la gent sortis una mica avans, evitariem que la gent anés esvarada i emprenyada amb el més minim desajust?
La gent tindria marge de maniobra.

http://www.elperiodico.com/default.asp? ... idioma=CAS

EN SEDE VACANTE
La voz del maquinista

josep Maria Fonalleras

Los usuarios habituales del Catalunya Express están siempre alerta ante dos o tres circunstancias que identifican, sin duda, con la noción de problema, como si fueran perros de Pavlov o ratitas de laboratorio. Una de estas señales es el ruido tirando a metálico, agrietado e hiriente, producido cuando el maquinista enciende el dispositivo de los altavoces. Es un sonido muy característico que estoy seguro de que más de un viajero habrá reproducido en una pesadilla habitada por muertos vivientes. Quiero decir que parece como si alguien hubiera vuelto realmente del reino de los muertos y abriera el micrófono y hablara para contarnos sus impresiones terroríficas. Ese sonido es así. De forma habitual, la noticia que reciben los viajeros tras el primer susto (al golpearte, el impacto de la megafonía, aunque seas un veterano, te deja exánime) es una mala noticia: la comunicación de un retraso, la orden de cambiar de convoy, un desprendimiento, el fin del mundo. Cualquier desgracia es posible al entrar la megafonía en funcionamiento.
Pero, días atrás, Renfe cambió de táctica. Aconsejada quizá por un psicólogo social de masas, ahora usa los micrófonos para agradecer «que hayan elegido nuestro servicio» y para indicar, muy educados, que todo el tren, con maquinista/locutor incluidos, se pone a nuestra disposición. Mal vamos, pienso, si quien capitanea el tren debe ponerse a mi disposición más allá de hacer lo que debe, que es llevar el tren a la estación que toca en el tiempo estipulado. Pero, bien, es un detalle simpático, pese a que aún identificamos el sonido, y el temor que genera, con peligro. La voz desanimada e indolente, obligada a la amabilidad por indicación corporativa, hace lo que puede. Y anima mucho. Sobre todo un lunes por la mañana, un lunes gris y lluvioso, por ejemplo.

Ciertamente, la megafonía es gratis, si lo habitual o lo ideal... es que el metro que llegue a la estación, se abran puertas, suene el pito, se cierren puertas y el metro reemprenda la marcha, todo parada superior a un minuto empieza a incomodar al personal, ciertamente, se podría informar, pero no el conductor, sino el centro de control, en ocasiones 5 o 10 minutos que para TMB pueden ser insignificantes para los usuarios no lo son.

home, per això estan els intèrfons, els pannells de les andanes, ràdio metro. El que passa és que la informació no pot ser molt concreta, ja que la majoria de les persones no l'entendria. A més el protocol del metro estableix que als 5 minuts es declara "línia autrada" i s'ha dìnformar a la resta de línies i al passatge.

ahora usa los micrófonos para agradecer «que hayan elegido nuestro servicio»

Si ho fan com va passar a un amic meu, que va anar en tren d'Àustria a Itàlia i, just abans de la frontera, l'interventor passa per megafonia la fórmula estàndard de l'estil: "L'ÖBB els agraeix haver triat els seus serveis i els desitja un bon viatge", seguit d'una frase que havia de ser off the record, però es va deixar el micròfon obert: "I ara, aneu-vos-en tots a la caqueta!" ("So, und jetzt könnt ihr mich alle am Arsch lecken!", per a qui sàpiga alemany)

Aquest estiu he passat quasi tot el mes d'agost a Washington, i pràcticament cada dia he agafat el Metro varies vegades. Comentar que l'informació de la propera estació no està gravada, i cada conductor ho diu a la seva manera, des de la més lacònica fins la més extensa i comentant els llocs d'interès qué ets pots trobar. Quan hi ha una incidència te la van comentant tota l'estona posant-te al corrent en tot moment; i quan han de fer una parada tècnica dins del tunel et demanent perdó, i em vaig trobar varies vegades que en arrancar al tunel i fer una sotragada més forta del que és normal, també et demanen excuses. Tot un detall que és d'agrair. Com darrer punt, també comentar que als autobusos (allà és pot pujar i baixar per la porta del devant), la majoria de la gent baixa pel devant i saluda i dona les gràcies al conductor. Salut

Fa pocs dies, a Sagrera L5 el tren va estar aturat més de 5 minuts, i el maquinista ni mu...

122-042-132 wrote:Aquest estiu he passat quasi tot el mes d'agost a Washington, i pràcticament cada dia he agafat el Metro varies vegades. Comentar que l'informació de la propera estació no està gravada, i cada conductor ho diu a la seva manera, des de la més lacònica fins la més extensa i comentant els llocs d'interès qué ets pots trobar. Quan hi ha una incidència te la van comentant tota l'estona posant-te al corrent en tot moment; i quan han de fer una parada tècnica dins del tunel et demanent perdó, i em vaig trobar varies vegades que en arrancar al tunel i fer una sotragada més forta del que és normal, també et demanen excuses. Tot un detall que és d'agrair. Com darrer punt, també comentar que als autobusos (allà és pot pujar i baixar per la porta del devant), la majoria de la gent baixa pel devant i saluda i dona les gràcies al conductor. Salut

A Nova York, idèntic cas, sempre diuen que paren quan al túnel ha de passar un tren pel davant, per anar a una estació amb 4 vies.

Impressionat vaig quedar amb l'ús que fan de la megafonia a la DB alemanya. Els trens regionals, a més de ser puntuals, freqüents, fiables, ... funcionaven de veritat com a una xarxa integrada. El cas és que, a més de salutacions protocol·làries quan s'inicia/acaba el trajecte o bé quan es fa un canvi de conductor (que es presenten i et tornen a desitjar feliç viatge), donaven informació molt pràctica. Abans d'arribar a les estacions importants on hi havia enllaços, la megafonia informava dels trens que es podien agafar allà, per quina via passaven i quan passaven els següents, incloent si anaven retardats 4 o 5 minuts!

Aquesta informació trobo que és molt útil ja que en cas d'haver de fer un enllaç, saps per quina via arribes, a quina has d'anar, i si el tren que has d'agafar et ve just o tens temps per canviar d'anada. A més, avisava abans d'arribar a cada estació amb uns minuts d'antelació i si preveien que s'aturarien gaire estona en mig de la via (mai més de 5 minuts), explicaven les causes i demanaven comprensió.

Tot un contrast respecte al que estem acostumats ...

Albert wrote:Impressionat vaig quedar amb l'ús que fan de la megafonia a la DB alemanya. Els trens regionals, a més de ser puntuals, freqüents, fiables, ... funcionaven de veritat com a una xarxa integrada. El cas és que, a més de salutacions protocol·làries quan s'inicia/acaba el trajecte o bé quan es fa un canvi de conductor (que es presenten i et tornen a desitjar feliç viatge), donaven informació molt pràctica. Abans d'arribar a les estacions importants on hi havia enllaços, la megafonia informava dels trens que es podien agafar allà, per quina via passaven i quan passaven els següents, incloent si anaven retardats 4 o 5 minuts!

Tres quarts del mateix passa a Suïssa: als trens que tenen pantalla hi apareixen tots aquests detalls; a molts dels que no en tenen, donen informació detallada per megafonia.

Més enllà de que sigui o no obligatori parlar per megafonia, crec que és una qüestió de cortesia i de col·laborar per a que el passatge d'un tren estigui més tranquil, i no costa tant.