Transport.cat

De tots és conegut el Sr. Carles Salmerón degut, sobretot, als dos llibres sobre el metro de Barcelona que va treure amb el patrocini de la Generalitat a principis dels anys 90.

Com bé sabreu molts, potser gràcies als recolzaments que tenia en l'anterior govern de la Generalitat (segons sembla era membre d'Unió Democràtica de Catalunya), va aconseguir, també, la presidència de la fundació que va gestionar el fallit Museu del Transport, museu que es va caracteritzar per rebre prop de 5 milions d'euros, com a mínim (més de 800 milions de pessetes) de la Generalitat i de la Unió Europea. Mentrestant la gran majoria del material cedit es podria a l'intempèrie durant anys, de tal manera que bona part del material que va arribar en bones condicions, va acabar en estat pràcticament irrecuperable. A més, el poc material que es va arribar a restaurar, posteriorment, s'ha hagut de revisar perquè estava restaurant de manera molt deficient.

Tot plegat, barrejat amb contínues denúncies per apropiació indeguda dels fons destinats al museu (incloent pancartes al poble), que no es van arribar a investigar mai però van propiciar la seva destitució fulminant en quan va canviar el color del Govern de la Generalitat, a més d'enfrontaments (fins i tot físics) amb l'alcade de Castellar de N'Hug, que sí van arribar als tribunals.

Els diaris locals de l'època, deien coses com aquesta:

El Pèsol Negre (Berguedà) wrote:[...]L'escola-taller, que podria ser de gran utilitat i que té grans recursos (una nau immensa plena de cotxes antics que seria un gran incentiu pels alumnes, donacions, un finançament important...), perd totes les seves possibilitats degut a l'ús interessat que en fa el senyor Salmerón, davant la frustració dels alumnes. Aquests, ja no fan ni classes teòriques i es passen el dia fent feines que no els aporten cap coneixement però que suposen alguna rendibilitat per al Salmerón (lloguer de certs vehicles per a films o actes varis). En canvi, hi ha una nau plena de cotxes antics interessantíssims esperant ser restaurats.
Al senyor Salmerón se'l veu poc pel Clot del Moro, i al seu fill tampoc gaire -tot i que teòricament està a l'escola-taller i cobra igual que els que sí que compleixen-. Els alumnes, decebuts davant del panorama, molt sovint passen d'anar a les "classes", és a dir, passen d'anar a treballar com a negres en benefici d'en Salmerón. Però, tot i així, cada setmana firmen conforme han assistit i, és clar, la Generalitat paga els seus sous íntegres mentre que els alumnes cobren només el que els pertoca pels dies treballats. La diferència, és clar, se la queda el senyor Salmerón.[...]

El polèmic alcalde de Castellar de N'Hug, igualment, feia aquestes declaracions l'any 2007:

Josep Orriols wrote:Aquest director no té la propietat de la finca on s''ubica ni l''Escola ni el Museu, tampoc té llicències urbanístiques, d''establiment ni d''activitat, gestiona el Museu del Transport d''una forma obscura, sense retre comptes a ningú...i els vehicles que s''allotjen al Clot del Moro no són de la Fundació, pertanyen a una associació anomenada CEFIS, i aquest senyor se''ls ha apropiat. Per tant, aquests vehicles no es mouran del lloc on estan, per si aquest senyor està pensant d''emportar-se''ls a un altre municipi.
Reivindiquem i denunciem, altra vegada, que volem el Director de la Fundació Museu del Transport fora del Clot del Moro perquè, tal i com poden comprovar, és una vergonya per Castellar de n''Hug i la comarca.
L'Ajuntament de Castellar de n'Hug no pararà fins que aquest senyor desocupi la zona on està.

Finalment, tot se'n va anar en orris, de manera que el diari Avui en parlava, aquest mateix mes de juliol de 2009:

Diari Avui wrote:De tota manera, el Museu, que es presentava com un projecte innovador a Catalunya, mai no va acabar d’arrencar de manera definitiva i la col·lecció de vehicles que s’havia de restaurar, estacionada a la intempèrie, es va començar a deteriorar fins al punt que, a mitjans dels anys noranta, el que havia de ser un centre de restauració semblava un
magatzem de ferralla. L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que
en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
Per acabar‐ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer. La conseqüència immediata del nou escenari polític va ser la liquidació de la Fundació i el cessament de Salmeron. Després vindria la recuperació dels vehicles per part dels seus propietaris, sobre tot, TMB i FGC. Amb la situació desencallada també es va poder posar en funcionament el ferrocarril de via estreta conegut com “El Tren del Ciment.”

Teniu molta més informació i documents de premsa en la següent pàgina de la nostra wiki del transport:

http://transport.cat/wiki/index.php/Museu_del_transport

I també a la pàgina del Sr. J. Mora:
http://cv.uoc.es/~jmora/misc/museu.html

Els últims dies, el Sr. Carles Salmeron i Bosch, que suposo considera el tema ja oblidat, està reapareixent als mitjans de comunicació, presentat-se com "Expert en Mobilitat", "Pioner en la recuperació de la memòria del transport", etc.

Serveixi aquest missatge com a recordatori del que va passar... no fos cas que ens trobem amb la desgràcia de tornar a viure la mateixa situació. Ja van enfonsar el museu un cop i, entre tots i dins de les nostres possibilitats, hem de fer el possible perquè això no es repeteixi.

Perquè el nostre objectiu és que mai més torni a passar això:

Des d'aquí, insto al Sr. Salmeron, com a persona relacionada amb el món del transport, a que intervingui en el FTC si vol, com a mitjà de comunicació que és, i que digui el que consideri adeqüat, sigui del tema del Museu com dels seus llibres.

Té la porta oberta a opinar o a defensar-se sobre el que han dit els diaris citats aquí.

Si aquest té alguna cosa a dir pot fer-ho, però té dret a no fer-ho, una mica de prudència en les nostres afirmacions no estaria malament, com ja he dit en altres missatges aquest tema té pinta de tenir molta caqueta per remenar si convé, però mentren no disposem de proves dels fets acusacions i judicis gratuïts de tot aquest tema estan fora de lloc.

És que de fet, no hem dit res, sino exposat el que s'ha publicat a diaris. Apart, jo crec que si sempre anem de prudents en tot, mai no es treurà res. No hem de deixar aquest tema com un tabú, sino sempre estarem igual, "no parlem d'això, d'allò", i les coses queden en l'aire, i tampoc trobo que sigui just que tot quedi en "borrón y cuenta nueva". El mínim del mínim és que una cosa així no es torni a repetir mai més. Prudencia? Si, d'acord, tota la del món, però ni una cosa ni l'altre.

josep_serre wrote:mentren no disposem de proves dels fets acusacions i judicis gratuïts de tot aquest tema estan fora de lloc.

Tot el que aquí s'ha dit sobre el Sr. Carles Salmerón i el Museu del Transport ha estat recollit de la premsa, no pas acusacions gratuïtes.

El nostre propòsit ara mateix és simplement posar en antecedents als afeccionats i a la societat en general perquè aquestes coses no tornin a succeïr, res més.

Bona tarde
No mes vull exposar que estic content que per fi un idol que molts aficionats teniem, ha caigut, el temps deixa las cosas al seu lloc.
Es vergonyos el que ha pasat i encara hi ha qui el defense i acusa a la generalitat, pero els fets crec que acusan com a responsable al Sr Salmeron de tot el que ha passat amb els vehicles del museu,
I el mes lamentable es que aixo ha estat amb diners de tots, i ara las consequencies tambe es tenen que arreglar amb diners de tots

Proves de que és un desastre molt bé, però proves de qui en té la culpa?

wefer wrote:

josep_serre wrote:mentren no disposem de proves dels fets acusacions i judicis gratuïts de tot aquest tema estan fora de lloc.

Tot el que aquí s'ha dit sobre el Sr. Carles Salmerón i el Museu del Transport ha estat recollit de la premsa, no pas acusacions gratuïtes.

El nostre propòsit ara mateix és simplement posar en antecedents als afeccionats i a la societat en general perquè aquestes coses no tornin a succeïr, res més.

Molt bé, el que volgueu, però què me'n dieu de TMB que ara semblen o aparenten tenir certa bona voluntat per aquest tema, però que durant anys s'ha dedicat a anorrear conscientment el seu patrimoni?

No, si no deixes de tenir raó...

josep_serre wrote:què me'n dieu de TMB que ara semblen o aparenten tenir certa bona voluntat per aquest tema, però que durant anys s'ha dedicat a anorrear conscientment el seu patrimoni?

Això no té res a veure amb el que parlem. TMB té un patrimoni. Fins ara, no s'ha decidit a invertir de veritat per fer-lo visible. Això ha estat una decisió discutible, però respectable i legal. No té més.

En el cas del Museu del Transport comandat pel Sr. Carles Salmerón, la cosa és molt més greu. En aquest museu, com a mínim, s'hi han invertit 5.000.000 d'euros... i no sabem en què. On són aquests diners? S'han invertit? Se'ls ha quedat algú? Aquí està la gran diferència, que aquí hi ha hagut una quantitat de diners molt gran, amb els quals no sabem què ha passat, ja que els resultats del museu van ser molt pobres.

Al museu del transport, els diners hi van ser, aportats per la Generalitat, per la Unió europea i fins i tot per altres organismes internacionals. I de tot plegat, només n'hem tret un tren turístic, que sabem que va costar uns 800.000 euros, més unes quantes peces recuperades de forma deficient, segons va reconèixer la pròpia TMB en recuperar el material.

Al costat d'això, les acusacions per part dels habitants de la zona d'apropiació indeguda de diners públics, eren les converses de cada dia a la zona, i encara avui dia els habitants de la zona continuen dient el mateix. Això, per no parlar de les pancartes que van aparèixer a Castellar de N'Hug reclamant que els tornessin els diners, o totes les informacions dels diaris.

La questió és que, per una vegada que les administracions accepten donar una gran quantitat de diners per a fer un museu (5 milions d'euros són MOLTS DINERS), no van servir gairebé per a res.

I els perjudicats, en som tots els ciutadans de Catalunya, i especialment els afeccionats a la història del transport, ja que la nostra imatge general ha quedat molt malmesa per culpa d'uns pocs.

metring wrote:És que de fet, no hem dit res, sino exposat el que s'ha publicat a diaris. Apart, jo crec que si sempre anem de prudents en tot, mai no es treurà res. No hem de deixar aquest tema com un tabú, sino sempre estarem igual, "no parlem d'això, d'allò", i les coses queden en l'aire, i tampoc trobo que sigui just que tot quedi en "borrón y cuenta nueva". El mínim del mínim és que una cosa així no es torni a repetir mai més. Prudencia? Si, d'acord, tota la del món, però ni una cosa ni l'altre.

Lamentablement per a la teva tesi, els diaris mai s'han encarregat de repartir justícia, i menys amb imparcialitat. En principi, tothom és innocent fins que no es demostri la seva culpabilitat, una feina per als jutges. De fer una mala gestió a omplir-se les butxaques hi ha un pas important, i el recull d'articles de premsa tampoc és definitiu. Si com dius, això es un mitjà de comunicació amb tots els ets i els uts, és molt perillòs acusar a algú d'un delicte sense proves fefaents. I amb tots els respectes, un article bastant mal escrit, amb informació incomplerta i tendenciós d'un diari local no serveix per a res.

Et posaré un parell d'exemples: els cotxes 'a restaurar' que Salmerón tenia en una nau estaven perfectament conservats, segons els vaig veure jo personalment quan ja era tancat el museu. Atrotinats per la seva edat, això sí, pero segurament només calia fer-los una posada a punt i netejar-los. Per una altra banda, les paraules i valoracions de l'alcalde tampoc em diuen gaire, perquè segons un altre article (crec que era de l'Avui), tenien una enemistat personal que va portar a que un dia l'alcalde (un càrrec públic i electe!) estavellés un cotxe contra la porta del museu mentre cridava "Et pelaré, Salmerón!". No sé qui té raó, pero creu-me, millor no aventurar-nos amb hipòtesis gratuites. No per evitar demandes (dubto que en Salmerón i/o fill tinguin temps de passar-se per aquí) sinò per preservar la seriositat i elegància que caracteritza habitualment aquest fòrum.

L'únic que podem dir sense risc a equivocar-nos és que els autobusos que van pujar pel seu propi peu es van podrir allà dalt, que els tramvies que ja estaven podrits encara es van podrir més, i que les restauracions, especialment a la darrera època, no van complir els objetius. Sobre desviacions de diners, ningú sap res (i si fós demostrable, el sr. Salmerón a dia d'ara estaria comdemnat).

wefer wrote: Igualment, el nostre propòsit ara mateix és simplement posar en antecedents als afeccionats i a la societat en general perquè aquestes coses no tornin a succeïr, res més.

Jo més aviat parlaria de linxament cibernètic... Si hi ha proves d'una actitut delictiva, el lloc per a portar-ho es al jutjat. Altrament, s'està incorrent en altre delicte, ocultació de proves i entorpiment de la tasca policial.

Realment, ni això és el Washington Post, ni crec que tinguem cap 'Garganta Profunda'. Potser en fem un gra massa...

Repeteixo que tota la informació aportada és pública i apareguda als mitjans de comunicació de masses. Per tant, cap problema. No desviem el tema.

Simplement, m'agradaria que algú respongués on van anar a parar els 5 milions d'euros (mínim) del museu.

Tant difícil és?
Tant estrany és demanar explicacions de les inversions fetes amb diners públics? Si és així, potser el país està molt pitjor del que em pensava, en termes de normalitat democràtica.

El reportatge Ciudadanos de segunda de Telemadrid també és informació pública i apareguda als mitjans de comunicació de masses, i no per això és fidel a la realitat. O sí?

A mí el que m'agradaria és que donèssiu arguments per defensar-lo, els qui ho defenseu, i així, tot queda equilibrat.

Jo no defenso al senyor Salmerón. Defenso la pressumpció d'innocència.

El que és molt pobre és comparar lo de Tele Madrid amb això. Aquesta regla de tres no em serveix absolutament de res.

Corail Intercités wrote:Jo no defenso al senyor Salmerón. Defenso la pressumpció d'innocència.

Demanar explicacions dista molt d'acusar. I més quan es tracta de recursos públics. Aquí, en canvi ,, es defensen dos drets Constitucionals:
1- A la informació.
2- A la llibertat d'expressió.

Igualment, Telemadrid (a què ve això ara en aquest fil?) va fer un reportatge trucat per ells mateixos.
En canvi, aquí s'han agafat documents de llocs diversos, sense relació amb aquest fòrum, i sense haver estat manipulats en el seu contingut. Qualsevol que vulgui pot cercar per internet, a les hemeroteques dels diaris, i veuran els mateixos textos aquí repoduïts.

Evidentment, però, hi ha gent a qui aquestes coses no els convenen gaire...

Per tant, és curiós veure com no s'accepten els documents de solvència contrastada aportats com a prova, però no s'aporta res per contradir-los. Crec que això diu molt de per on va el tema i de la seriositat de cadascú.

Qui tingui documents i/o proves en contra de l'expressat en aquest missatge, que ho expliqui i que les publiqui. Només així es pot fer un diàleg útil. La resta, no té cap més valor que el de les paraules buides llençades al vent... o potser, qui sap, llençades intencionadament per desviar l'atenció.

Exacte, és el que volem, explicacions, res més, no ataquem, ni demanem explicacions per hobby, ni perquè ens avorrim, tant costa d'entendre????

Corail Intercités wrote:El reportatge Ciudadanos de segunda de Telemadrid també és informació pública i apareguda als mitjans de comunicació de masses, i no per això és fidel a la realitat. O sí?

Però els cinc quilos han desaparegut, oi? Això és una realitat incontestable. Com ho és que, a primera vista, el Clot del Moro sembla més aviat un dipòsit de ferralla abandonat que un museu de transport.

Una cosa és recollir informacions esbiaixades de personatges triats deliberadament, i una altra presentar dades inqüestionables.