Sistemes de barreres tarifàries

[Guigui]

A partir d'aquests dos missatges:
http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=138726#p138726
http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=145200#p145200
obro nou fil per a debatre els avantatges i inconvenients dels dos principals sistemes de barreres tarifàries que coneixem a Europa. D'una banda, el que tenim a Catalunya, amb entrades i sortides separades i, en el cas de metro i tren, amb barreres físiques i obligació de validar el títol a cada viatge; i, de l'altra, el sistema instaurat al Centre d'Europa, sense barreres i amb una validadora facultativa, així com entrada i sortida indistinta per qualsevol accés senyalitzat.

[wefer]

i, de l'altra, el sistema instaurat al Centre d'Europa, sense barreres i amb una validadora facultativa, així com entrada i sortida indistinta per qualsevol accés senyalitzat.

Però parlem de tramvia, de metro, de tren... ?
Perquè Per exemple París o Londres (no les consideres centreeuropa?) tenen sistemes de barreres tarifàries al metro i a rodalies (això últim com a mínim a París). Per cert, són sistemes més salvatges que el de BCN, com el de París (torniquets més portes) i tot i així, la gent es cola igual. Tant si hi ha torniquets com si no, l'únic que funciona és que hi hagi vigilància i control de billetatge. Qualsevol barrera tarifària que hi hagi, la gent, sense vigilància, se la saltarà sigui com sigui.
Si posen molta tecnologia però insuficient personal de seguretat, només s'aconsegueix aquesta estampa habitual al metro de Barcelona:

[Guigui]

Però parlem de tramvia, de metro, de tren... ?

De tot. A Centreeuropa (per cert, París i Londres són Europa occidental ) no hi ha barreres físiques enlloc; a les estacions, les cancel·ladores són a l'accés a l'andana i només cal marcar si duus bitllet senzill o targeta multiviatge o si cancel·les el primer viatge d'un abonament. Això sí, els controls aleatoris hi són constants, amb agents de paisà.

[victorcasta]

A Centreeuropa (per cert, París i Londres són Europa occidental ) no hi ha barreres físiques enlloc; a les estacions, les cancel·ladores són a l'accés a l'andana i només cal marcar si duus bitllet senzill o targeta multiviatge o si cancel·les el primer viatge d'un abonament. Això sí, els controls aleatoris hi són constants, amb agents de paisà.

Com em va agradar Berlín sense cap tipus de validadora de per mig... Era temptador no marcar bitllet (tot i que havia comprat un bitllet turístic per als dies que hi vaig ser, amb viatges ilimitats) però un cartell dins del tren ens treia tota temptació: si t'enganxen et poden caure 600 euros de multa.

[wefer]

els controls aleatoris hi són constants, amb agents de paisà.

Això sí que no m'agradaria aquí. Hi ha molt "llest" que es podria fer passar per revisor i, quan menys t'ho esperessis, et fes desaparèixer la cartera.
Els revisors que vagin uniformats, però que existeixin a totes hores i que cacin els infractors on i quan menys s'ho esperin.
Igualment, les multes de 600 euros semblen molt més adequades que els miserables 40 euros d'aquí, ja que molta gent fa comptes i resulta que li surt més a compte pagar la multa que anar cada dia amb bitllet.

[Guigui]

Els revisors van de paisà, però quan criden "Fahrscheinkontrolle!" (control de bitllets), es pengen una llufa identificativa. Es tractaria de fer-ne publicitat i processar per falsedat de document tothom que intenti treure'n partit "imitant"-los.

[Guigui]

Tornant al tema, la qüestió rau en esbrinar el cost d'instal·lació i manteniment dels aparells que conformen la barrera tarifària, el cost del personal inspector i el cost del frau. Aquest darrer, és possible que ens el maquillin, però internament l'han de saber. Un cop es coneguessin aquestes dades, se sabria quin sistema surt més a compte. Però m'ensumo que alguns interessos trespercentistes impedeixen tenir aquests comptes clars.

[josep_serre]

Crec que es va explicar fa temps que un home amb una roba semblant a la d'interventor anava demanant bitllets a Rodalies i anava cobrant multes.

Jo he explicat uns quants cops que fa uns quants anys hi havia un vigilant de seguretat d'un supermercat d'una empresa que ni tan sols prestava cap servei a Renfe, que voltava fora de l'horari de treball i uniformat per la línia de Granollers demanant bitllets i amonestant a qui fumava las trens, em consta que va prendre alguna mesura amb algun viatger sense bitllet.

El primer cas un espavilat, el segon cas cada cop que hi penso em peto de riure.

els controls aleatoris hi són constants, amb agents de paisà.

Això sí que no m'agradaria aquí. Hi ha molt "llest" que es podria fer passar per revisor i, quan menys t'ho esperessis, et fes desaparèixer la cartera.
Els revisors que vagin uniformats, però que existeixin a totes hores i que cacin els infractors on i quan menys s'ho esperin.
Igualment, les multes de 600 euros semblen molt més adequades que els miserables 40 euros d'aquí, ja que molta gent fa comptes i resulta que li surt més a compte pagar la multa que anar cada dia amb bitllet.

[Guigui]

Si això passa és perquè no hi ha una normativa clara, o aquesta no es compleix. Els interventors han d'anar identificats correctament i cal que la gent conegui els distintius. Passa que molts tampoc no s'assabenten de res (com una noia ahir que va pujar a Provença al tren i preguntava a la seva acompanyant pel sentit de la marxa).

[Guigui]

A Viena hi ha un partit (conservador, cosa estranya...) que proposa inroduir barreres tarifàries amb l'excusa de combatre el frau i evitar que hi accedeixin delinqüents. No ha faltat temps perquè els altres (empresa de transport públic inclosa) se'ls tiressin a sobre. Un argument en contra que s'esgrimeix és que l'adaptació del sistema costaria uns 100 milions d'euros.

[Nozomi]

En Japón hay barrera tarifaria. Generalmente las puertas siempre están abiertas, si intentas pasar sin "picar" se cierran automáticamente. No obstante, en cada fila de barreras hay una garita con personal ferroviario vigilando siempre y que también te puede dar paso mirando el billete. Esto es tanto en las ciudades como en las zonas rurales.

En la salida, también abierta, tienes que volver a pasar la tarjeta, el billete o el teléfono móvil (hace el cargo al banco/empresa telefónica). Si detecta que el dinero pagado por el billete no corresponde al trayecto realizado o en la tarjeta monedero no hay suficiente dinero se cierra la puertecita y tienes que ir a las máquinas de ajuste automático (si vas con billete) y pagar la diferencia, la máquina te dará otro billete para salir. En caso de ir con tarjeta monedero, simplemente tienes que poner más dinero e intentas volver a salir, entonces sin problemas.

Ejemplifico con un vídeo estupendamente comentando en inglés lo dicho:

[wefer]

En Japón hay barrera tarifaria. Generalmente las puertas siempre están abiertas, si intentas pasar sin "picar" se cierran automáticamente. No obstante, en cada fila de barreras hay una garita con personal ferroviario vigilando siempre

És ben exemplificador que en el país líder en electrònica, robòtica i automatismes, hi hagi presència de personal en totes les estacions, i en canvi en un país com el nostre on la paraula tecnologia amb prou feina sabem el que és, ens encaparrem en automatitzar-ho tot.

El resultat és el que tots sabem: al Japó hi ha una de les millors xarxes del món en tots els aspectes, i en canvi aquí el sistema fa pena, per dir-ho suaument.