http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
Validar el primer metro sense conductor allarga els tests
1. • Els trens del tram de Santa Coloma que aviat s’obrirà fa 10 mesos que circulen
R. C.
BARCELONA
La L-9 passa fins i tot per la plaça de Catalunya, encara que aquesta estació no figuri en cap dels quilomètrics esquemes de la línia. Ho fa ara mateix perquè s’hi ha instal·lat un atractiu pavelló per donar a conèixer el revolucionari metro que s’obrirà «aquesta tardor», estació que s’acaba com sempre el 21 de desembre, en el primer tram de cinc estacions de Santa Coloma. El mateix nombre de trens fa 10 mesos que recorren fins a 14 hores al dia les vies dels dos pisos, un per sentit, del túnel de la línia. La validació tècnica oficial, sense precedents al país, dels complexos sistemes dissenyats pel Centre Tecnològic de Conducció Automàtica de Metros, Cetecam (Siemens, TMB i UPC), està allargant les proves.
Tot a la L-9 és innovador, des dels túnels de dos pisos i les estacions-pou a gran profunditat només amb ascensors fins als trens sense conductor i les andanes amb portes. Els 3,9 quilòmetres de Can Zam a Can Peixauet, passant per Singuerlin, Església Major i Fondo (Santa Rosa, més endarrerida, s’obrirà d’aquí un any) són l’avançada dels 50 que tindrà tota la línia quan funcioni al complet el 2014. La certificació de tantes innovacions que es porta a terme ara facilitarà les coses als trams que vinguin a continuació, expliquen els responsables tècnics de TMB, operador de la línia: Badalona i Sagrera (2010), Zona Franca, el Prat, l’Hospitalet (2011-2012) i nord de Barcelona (2014).
MARXA EN BLANC / El personal de l’empresa participa en aquests assajos des del principi, però TMB encara no ha rebut el traspàs del servei, moment en què començaran les proves definitives abans de l’estrena, l’anomenada marxa en blanc o trànsit comercial però sense passatge.
Per les 12 estacions que funcionaran a mitjans de l’any 2010 entre Santa Coloma-Badalona i la Sagrera s’estima que hi passaran un total de 15.000 viatgers en dies laborables. Serà una part modesta dels 328.000 passatgers (que seran 120 milions a l’any) que espera la línia quan estigui a ple rendiment i connecti amb 20 intercanviadors tota la xarxa ferroviària actual.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
La L-9 compleix set anys d’obres amb dos terços del túnel excavat
1. • Una de les 4 tuneladores ha creuat el Prat a una velocitat rècord fins a parar a prop del Llobregat
2. • De Santa Coloma i Badalona a la Zona Franca i la T-1 s’han obert 32,4 km d’un total de 50
http://www.elperiodico.com/edicion/ed09 ... 246h01.pdf
RAMON COMORERA
BARCELONA
Només falten unes setmanes, si no es torça res, perquè, per fi, entri en servei a Santa Coloma el primer tram de la mastodòntica L-9. Quan en aquest tram final del 2009 es compleixen set anys d’aquella altra tardor del 2002 en què van començar realment les obres al subsòl de Can Zam, el balanç a dia d’avui és aquest: construïts 32,4 quilòmetres, el 64,8% dels 50 quilòmetres de recorregut, en túnel en la seva gran majoria, però també en viaducte, i executada el 65,2% de l’obra civil de les 52 estacions, nou de les quals fins i tot tenen els interiors acabats.
Aquestes xifres poden semblar poca cosa per a tants anys de feina si la ullada és global i de traç gruixut. O ben realistes, i en tot cas proporcionades al peatge que imposa el difícil subsòl del pla de Barcelona, si es matisa com insisteix Obres Públiques. Primer, perquè hi havia un projecte inicial adjudicat en bloc per l’últim Govern de CiU que el primer tripartit va canviar pel fet de tenir grans carències. I segon, perquè la línia ha crescut en 7,5 quilòmetres, sis estacions i tres intercanviadors. Mentrestant, la factura es dispara: de 2.500 a 6.500 milions.
GRANS INSTAL·LACIONS / En les 14 grans instal·lacions de la línia, macropous, bifurcacions, cotxeres o tallers, el grau d’execució mitjà puja fins al 81,2%. En el cas de la trentena de pous menors de ventilació o emergència, el que s’ha construït arriba al 52,7% de mitjana, segons les dades que rep Jordi Jubany, director de Geologia i Obres Subterrànies de la conselleria.
Aquest vast projecte, pagat en solitari per la Generalitat com tota la costosa ampliació del metro, a diferència de l’AVE que rep fins a un 72,2% de l’import de la UE, ha patit des del seu inici dificultats tècniques i també de finançament. A partir del 2008, no obstant, l’experiència acumulada en l’excavació (útil també per als enginyers del túnel d’alta velocitat per l’Eixample) i un pla financer amb una inèdita concessió privada d’estacions, han donat velocitat de creuer a les obres. Una dada ho avala. En els 10 mesos del 2009 s’ha fet el 19,2% (6,2 quilòmetres, cinquena part) del tram obert en els sis anys anteriors.
REPARACIÓ DIFÍCIL / I això malgrat alguna ensopegada imprevista i greu com l’avaria de la tuneladora encallada des de la primavera sota el passeig de la Zona Franca al topar amb roques dures enmig d’un sòl deltaic tou, amb molta aigua, i a més amb un col·lector en mal estat a sobre. Perquè els bussos-mecànic accedeixin al capçal i facin una reparació d’urgència que permeti a la màquina avançar fins a entrar en terreny assegurat amb injeccions des de l’exterior, es crea una bombolla d’aire estable on poden canviar les peces de tall trencades. Jubany diu que ja es fan les últimes injeccions i sondejos per provar la seguretat i que el talp es mourà d’aquí unes quantes setmanes.
A la vora d’aquest contratemps, en canvi, s’ha aconseguit un rècord. En el tram del casc urbà del Prat i fins a l’estació de Verge de Montserrat, a prop del Llobregat, s’han avançat 73 metres en un dia. Una excavació veloç, sense problemes ressenyables a la superfície, «excepte algunes queixes per fissures», com temien els veïns i l’ajuntament en una zona de risc. Massa ràpida fins i tot perquè el talp ha d’esperar ara que es consolidi i s’excavi el fons de l’estació per poder seguir i travessar el riu. Pas que Jubany preveu més fàcil que al Besòs.
La màquina de l’Hospitalet, la tercera, també és veloç i ja està 230 metres al nord de la Torrassa. A l’estiu podria arribar a la Diagonal, aventura el geòleg. La quarta perforadora es prepara a la Sagrera per iniciar el 2010 el llarg tram central de Lesseps i Mandri.
