La Lleida-Manresa perd força
• La falta de competitivitat d'horaris i els Avant fan que la línia no sigui una opció per anar a Barcelona i el seu futur passa per ser de Rodalies
Una dècada després que Lleida aconseguís invertir els plans d''eutanàsia' que el Govern central tenia amb la línia de Manresa i que comencés la seua recuperació, el tren ha deixat de ser una opció vàlida per anar a Barcelona des de Lleida. Pocs l'usen per cobrir tot el trajecte davant de les ofertes de la línia d'alta velocitat i la més gran agilitat del corredor de la costa. Ajuntaments, sindicats i usuaris demanen convertir-lo en un rodalies real.
La Paula Pinto és mestra. Viu a Lleida i treballa en una escola a Cervera i cada dia s'aixeca a les 5 de la matinada per pujar al tren de les 06.25 a l'estació de la capital del Segrià en direcció a la feina. Arriba a la de la Segarra a les 07.15 i es pren un cafè fins a les 08.00. Després es passa una hora al col·legi avançant tasques fins que comencen les classes. Finalitzen a les cinc de la tarda i la Paula agafa el tren de tornada a les 17.44; arriba a Lleida 52 minuts després. En total, perd gairebé tres hores en esperes per falta d'una combinació millor: "Si el tren passés més sovint o a una hora adequada, seríem molts més. Hi ha molta gent de Lleida que treballa o estudia a Tàrrega, Mollerussa i Cervera." El preu, en canvi, és el principal avantatge de la línia de Manresa (en aquest cas, 84 euros al mes, o una mica més de dos euros per cada viatge) i viatgers com la Paula arriben ara a destinació 28 minuts abans que a començaments de la dècada, abans de la reforma del tram.
Durant l'any passat, 38.374 persones van utilitzar aquesta línia per anar de Lleida a Mollerussa; 33.238 ho van fer entre Lleida i Tàrrega i 20.568 més, entre Lleida i Cervera, fet que implica que més de 250 persones al dia es van moure només entre aquestes tres destinacions. Hi cal sumar els usuaris de Bell-lloc, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig (amb 39.000 viatgers el 2004, segons dades de Renfe), Anglesola i Sant Guim de Freixenet, on finalitza el tram lleidatà.
Entre Lleida, Barcelona i l'Hospitalet, la línia no ha perdut força i el 2008 va guanyar un 2,3 per cent de viatgers (de 471.592 a 482.480). Tot i això, la majoria són de curt recorregut perquè ja pocs -només els que tenen paciència i prioritzen el bon preu- viatgen de Lleida a Barcelona per aquesta línia, un trajecte que es cobreix tres vegades al dia per sentit i en què inverteixen entre 3 hores i 40 i 3 hores i 52 minuts.
La línia de Manresa no pot competir amb els trens d'alta velocitat, especialment amb els Avant, que tarden al voltant d'una hora i quart per arribar a la mateixa destinació per 21,45 euros davant dels 10,10 del regional. Per aquest motiu, en els últims mesos s'ha arribat a una cosa semblant a una renúncia a l'opció Manresa per unir les capitals lleidatana i metropolitana. I això, malgrat les inversions que el Govern central ha portat a terme en els últims anys en aquesta línia i que segueixen ara en el tram entre Calaf i Manresa: l'empresa adjudicatària de les obres ha començat els treballs previs i després de Setmana Santa podrien iniciar el tall de vies per a la seua remodelació, segons fonts sindicals. Ara, l'aposta d'ajuntaments i Generalitat se centra a millorar les connexions de les capçaleres de comarca amb l'estació de l'AVE a Lleida, de manera que la forma més ràpida d'accés a Barcelona passarà per retrocedir fins a la capital del Segrià per avançar en una hora a la capital barcelonina. De fet, no pocs usuaris recorren ara a aquest sistema, tot i que amb connexions precàries. Joan Moreno és secretari general de la Federació de Transports de la UGT a Catalunya i viu a Bellpuig. Cada dia puja al tren procedent de Cervera per viatjar fins a Lleida i agafar un Avant a Barcelona, on treballa. "L'objectiu de la Generalitat és enllaçar les capitals de província en temps metropolità, cosa que implica una hora de trajecte, com a màxim", afirma Moreno. Per aquest motiu, el pla de transport de viatgers planteja per al 2012 una xarxa de rodalies amb connexions des de Lleida en sentit radial cap a Balaguer, Cervera i les Borges. La marrada no satisfà tothom. Ja passava abans amb la línia de la costa i ara, amb els Avant: es freqüent que viatgers amb destinació a Barcelona procedents, per exemple, de Bellpuig, Mollerussa o Tàrrega hagin de viatjar en vehicle particular a les Borges o a Lleida per agafar l'alternativa més àgil fins a la capital; és una situació que afecta especialment els estudiants, davant de les queixes dels pares.
No obstant, segons el representant d'UGT "no es pot renunciar a la millora de la línia com a accés a Barcelona. Encara que ara no sigui una opció vàlida, la competitivitat en els preus és important i cal seguir insistint per completar la inversió". A més, aquest tren tindrà "un paper molt important per al transport de mercaderies", concentrat ara al corredor mediterrani, amb el mercat de nou alliberat.
El projecte de l'Eix Ferroviari Transversal reforça, a més, aquesta opció. La seua adaptació com a tramvia entre municipis i el traspàs de la línia a la Generalitat en compliment de l'Estatut segellaran la seua caiguda com a tren regional.
http://www.segre.com/
Visca els mossos! Suposo que potser la Renfe devia denunciar els fets. Per tal que es monti un dispositiu caça grafiters!
