Transport.cat

bigcoaster wrote:

Don Ramón wrote:

bigcoaster wrote: Que fem:
- Que es fotin.
- Tirem les cases a terra perquè com que el tren hi era primer no s'haurien d'haver consturït.
- O intentem millorar el pas del tren.

No sé, Don Ramón, em sembla que pixes una mica fora de test.

Que es fotin. En toda Europa hay un montón de vías de tren, mi abuela en Suiza también vivía al lado de las vías, encima en la entrada a la estación donde chirrían mucho las ruedas por los cambios de vía, y nadie hacía un drama por ello ni pedían un soterramiento ni la conversión a tranvía ni nada de eso. No entiendo por qué en España tener las vías del tren es tal tortura, cuando es algo generalizado en todo el continente.

Per la mateixa raó de tres tampoc s'hauria de canalitzar cap riu i el dia que hi hagués una riuada tampoc ajudaries a la gent que perd la casa perquè ja sabien que el riu passava per allí. No estic gens d'acord amb tú.

Hi ha una diferència: el tren no surt de la via però l'aigua pot fer-ho del riu.

fgc113 wrote:

bigcoaster wrote:Per la mateixa raó de tres tampoc s'hauria de canalitzar cap riu i el dia que hi hagués una riuada tampoc ajudaries a la gent que perd la casa perquè ja sabien que el riu passava per allí. No estic gens d'acord amb tú.

Hi ha una diferència: el tren no surt de la via però l'aigua pot fer-ho del riu.

Esto mismo.

I una altra: un tren molt difícilment et destrossarà la casa; una riuada, ja és força més probable.

fgc113 wrote:

bigcoaster wrote: Per la mateixa raó de tres tampoc s'hauria de canalitzar cap riu i el dia que hi hagués una riuada tampoc ajudaries a la gent que perd la casa perquè ja sabien que el riu passava per allí. No estic gens d'acord amb tú.

Hi ha una diferència: el tren no surt de la via però l'aigua pot fer-ho del riu.

El riu no fa soroll ni pita amb una botzina de tren, el tren si.

El tren també ja xiulava quan els habitants actuals van anar a veure el pis per a quedar-s'hi a viure. No em serveix com a excusa.

bigcoaster wrote:

fgc113 wrote:

bigcoaster wrote: Per la mateixa raó de tres tampoc s'hauria de canalitzar cap riu i el dia que hi hagués una riuada tampoc ajudaries a la gent que perd la casa perquè ja sabien que el riu passava per allí. No estic gens d'acord amb tú.

Hi ha una diferència: el tren no surt de la via però l'aigua pot fer-ho del riu.

El riu no fa soroll ni pita amb una botzina de tren, el tren si.

Perdó? Evidentment que no pita amb una botzina però si que fa soroll si ens posem tiquismiquis. És més, la botzina és un soroll puntual al llarg del dia (igual que el pas del tren) mentre que el riu fa soroll les 24 hores. Igual que si vius al costat de la ronda/autopista/qualsevol vial important tindràs l'agradable soroll dels cotxes passant tooooooooooooooooota l'estona.

N'estàs fent un gra massa amb la botzina i el soroll, a tot arreu passen trens al costat de les cases (amb les seves avantatges i inconvenients) i no es munten aquests siderals. Aquí el soroll puntual, entre d'altres no són més que l'excusa emprada per obtenir terreny edificable.

Si taaaaaant molest es per les persones el fet que hi passi un tren a 50 metres de casa que no haguessin construït allà, però els interessos són uns altres. Es com si a Bellvitge ara construeixen pisos al costat del viaducte i la gent que s'hi posa a viure es queixa de que el passatge del tren pot mirar dins de casa seva tot i estar dins un cinquè i demana que li treguin el tren d'allà. La voluntat individual d'un o d'un petit grup no pot anar per damunt de la voluntat majoritària, ni de la racional dins l'interès públic.
En comptes de fer cases a tocar de les infraestructures ferroviàries, que hi facin parcs. Però aquest tipus de terreny ja no interessa per que no se li pot treure un profit econòmic, i fent això s'integra el ferrocarril a l'entorn, disminueix la percepció de soroll al fer en certa manera de pantalla i per més inri, els edificis es mantenen a una distància prudent.

Molt bé, doncs que es fotin tots i au!

Igual que vetllem per que la gent a l'atur tingui prestacions i pugui tornar a treballar, o que la gent sense sostre en pugui tenir, em sembla que s'ha d'escoltar a la ciutadania, i si bé és que tenen part de culpa, ells paguen imposts igual i per tant, s'ha d'intentar solucionar el problema, ni que sigui posant barreres contra el soroll de vidre o alguna cosa així.

Sou molt egoistes, perdoneu que us ho digui. Igual que no us agradaria tenir un pub a sota e casa i demanaríeu al bar que posés cartells per que la gent no fes soroll, tingueu en compte també la gent que hi viu.

PD: no tinc cap interés en que es solucioni, ja que ni hi visc ni hi tinc cap conegut, però crec que és un tema solucionable i per això defenso que s'hi faci alguna cosa.

Pero entonces tu piensas que no debería de haber ninguna línea de tren en superficie que pase por una zona urbana? Y también que en toda Europa la gente que viven cerca de vías de tren tendrían derecho a exigir que se suprima, soterre o convierta a línea tranviaria esa línea de tren? Y que hay de la gente que viven cerca de vialidades de alta capacidad? Tendríamos que soterrar Aragó, la Gran Via, las partes en superficie de las rondas...?

Yo creo que eres tu quien pixa fora de test insistiendo en que es un gran castigo tener unas vías al lado de casa, las cuales, insisto y como dice Guigui, ya estaban ahí cuando uno se fue a vivir a ese sitio. Yo sencillamente no veo ese gran castigo que son las vías, ya te he dado el ejemplo de la casa donde vivía mi abuela, yo muchas veces me quedé ahí un par de semanas, y a los tres días ya se me olvidaba que pasaban los trenes, lo asumías como cualquier otro ruido de ciudad. No entiendo por qué un tren es un horror insoportable, pero tenemos la ciudad llena de motos, camiones y buses que hacen un estruendo insufrible y constante y nadie dice que esto es un suplicio que haya que eliminar. ¿Todos los que van en coche, moto o bus también son unos egoístas que no piensan en los demás? Yo, lo siento, pero tu forma de pensar no le veo salida lógica, más allá de gastarnos infinitos miles de millones de Euros en soterramientos. Explícame, por favor, como piensas tu que habría que manejar el tema. ¿Tenemos que sacar todas las vías de tren de los núcleos urbanos? ¿De qué sirve un tren que tiene la estación en el quinto orto?

Don Ramón wrote: Explícame, por favor, como piensas tu que habría que manejar el tema. ¿Tenemos que sacar todas las vías de tren de los núcleos urbanos? ¿De qué sirve un tren que tiene la estación en el quinto orto?

Primer, cuida una mica més el llenguatge.

El que jo faria en el cas de Salou, i en el cas de la zona de Bellvitge i Sants és instal·lar barreres de vidre contra el soroll. El veïns contents i és una solució barata. Si després en algun lloc com a Salou es pot reconvertir la línia a tramvia, o almenys que només hi passin Rodalies doncs la cosa ja cambiaria. Per exemple, una cosa que es podria fer a la zona de la torrassa seria, aixecar-ho tot, fer els múltiples salts de moltó per permetre tots els canvis de via sense tallar i posar totes les vies que es pugui (unes 4 en alguns llocs) que permetin avançaments de regionals o almenys que no es perdi aquell espai per si en un futur es vol fer alguna cosa. Llavors jo faria un caixó i al damunt un parc. Trobo que és millor, però si els pressupostos no ho permeten doncs unes barreres contra el soroll com les que hi han a Sarrià d'FGC i ja està. I a Salou unes barreres i ja està, ni caixó ni òsties. En cap moment he defensat un caixó a Salou, simplement dono solucions.

I si no hi ha diners, doncs es queda tot igual i ja està, no em moriré pas, tampoc es que ho visqui jo (que m'agradaria ).

La inauguració de l'històric pas soterrat dóna el tret de sortida a la Festa Major de Segur de Calafell





- L'Associació de Veïns de Sant Miquel ha estat l'encarregada de fer el pregó com a reconeixement per la tasca feta en l'àmbit social al barri


Des d'aquest divendres al vespre, Segur de Calafell ja disposa d'un nou pas sota la via del tren, a l'altura del carrer Pisuerga. Aquest nou element comunicatiu entre la zona marítima i de muntanya del sector de Segur, s'ha posat en marxa després de set mesos d'obres, amb unes setmanes de retard per la dificultat de construir-lo amb la línia ferroviària en ple rendiment, connectant, així, els carrers Lluís Companys i Baixador.

L'acte d'inauguració, en el que hi ha assistit membres del govern local i altres representants polítics amb i sense representació al plenari municipal, s'ha fet coincidir amb el tret de sortida de la Festa Major de Sant Miquel, patró de Segur de Calafell, que se celebrarà fins el 29 de setembre. En ell s'hi ha fet el pregó, enguany a càrrec de l'Associació de Veïns de Sant Miquel, un dels col·lectius més reivindicatius en la necessitat de disposar d'un pas soterrat en aquesta zona.

Rufino Bautista ha estat l'encarregat de llegir el pregó en nom de l'entitat, la qual agrupa unes 160 famílies del barri, destacant que han estat els propis veïns qui han permès fer realitat la posada en funcionament d'aquest pas, tan demandat, sobretot, a l'estiu, atribuint-lo com una "millora social i de comunicació".

Bautista ha fet un agraïment a l'equip de govern actual (PSC-UAM-PP), però també a l'anterior (CiU-PP), posant en relleu la inversió que s'hi ha fet des del consistori malgrat la conjuntura econòmica actual. I és que l'Ajuntament ha finançat íntegrament l'obra que ha costat 1.023.748,62€, ja que el gestor d'infraestructures estatal (ADIF), s'ha desentès durant tots aquests anys de la mancança que patien els veïns.

Des de l'associació veïnal s'ha assegurat que "no es cansaran de lluitar per aconseguir un barri digne, que avui dia no tenen", i han demanat a l'oposició que "sigui responsable i constructiva".

Unes paraules que ha agafat l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, el qual ha assegurat que "vol posar Segur al dia, ja que ha estat deixat de banda durant un bon temps". Ferré també ha agraït la tasca de l'AAVV de Sant Miquel, així com a altres moviments veïnals del municipi, i els ha demanat que "l'apretin" per tal d'aconseguir les coses que la ciutadania vol.

L'alcalde, que ha fet baixar de l'escenari als membres de l'associació com a gest simbòlic d'estar "a peu de carrer", els ha lliurat un reconeixement. Un altre reconeixement que també s'ha realitzat en aquesta jornada ha estat per les víctimes que han mort durant tot aquest temps creuant les vies del tren al seu pas per la vila. Concretament s'ha recordat la figura de Petra Iglesias, que va morir travessant el traçat ferroviari, precisament, en aquestes dates, ara fa tres anys.

És aquí on el batlle calafellenc ha demanat un minut de silenci, recordant la situació que es va viure llavors, quan l'AAVV va demanar un minut de silenci per la mort de la veïna abans d'iniciar-se el pregó de les festes del 2012, i els va ser denegat.

L'acte ha finalitzat amb la reproducció d'un vídeo amb imatges de les reivindicacions i manifestacions realitzades en els darrers anys per aconseguir el pas, i amb la posterior passejada de les autoritats per aquest, acompanyat de l'actuació del grup de sevillanes i castanyoles de Paqui Trujillo.

El pas

El pas soterrat del carrer Pisuerga és exclusivament per vianants i té quatre metres d’amplada i 2,5 metres d’altura, amb una rampa i escales d’accés pels dos cantons, i amb il·luminació a l’interior. La seva ubicació és a mig camí entre els altres dos passos existents: el soterrat de l’estació de Segur i l’elevat que hi ha just al límit entre els termes municipals de Calafell i de Cunit.


http://www.eixdiari.cat/societat/doc/57 ... alafe.html

Diari Més (24/05/2016)

La Generalitat empieza a redactar el proyecto para el apeadero de Bellissens

Infraestructuras.cat saca a licitación, con un presupuesto de 436.000 euros, un estudio constructivo que se terminará en 12 meses


El espacio donde está previsto que se ubique el futuro apeadero. Foto: Olívia Molet

El proyecto para la construcción del apeadero de Bellissens quedará redactado antes de septiembre de 2017. Infraestructuras.cat sacó a licitación, este lunes y con un presupuesto total de 436.000 euros, el servicio de asistencia técnica para la elaboración tanto de este proyecto constructivo como también del estudio informativo que tiene que acompañarlo. El plazo para la presentación de propuestas al concurso público, tal como refleja el anuncio publicado en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), expirará el próximo 11 de julio y la apertura de sobres está prevista para el 21 de julio y el 6 de septiembre. A partir de la adjudicación en la empresa que se encargue finalmente de los trabajos, la Generalitat contempla un margen de 12 meses antes de poder poner sobre la mesa los dos documentos. La licitación, que significará el inicio de la redacción de ambos estudios, llega dos meses tarde con respecto a la fecha en que la Generalitat se había comprometido a presentarlos ya completamente terminados, lastrada por el contexto de inestabilidad política.

El futuro apeadero de Bellissens requerirá una inversión global de cerca de 15 millones de euros –siete para completar la vertiente puramente ferroviaria y siete más que irán destinados al edificio propiamente dicho–, ofrecerá servicio a unos 3.000 pasajeros, irá ubicado a cuatro kilómetros de las estaciones de Reus y de Vila-seca –de las líneas RT1, R14 y R15– y hará aumentar un 100% a los usuarios del tren en la zona. [...]

[...] La existencia de apeadero y estación de trenes permitiría entonces abrazar homogéneamente todo el núcleo urbano: el primero podría cubrir cerca de 45.000 habitantes y la segunda un total de 62.000. Los datos se desprenden del estudio que presentó en marzo de 2015 el secretario de Infraestructuras y Movilidad, Ricard Font, acompañado de Pellicer, y que concluía que es viable la construcción de un apeadero en el corredor ferroviario actual a la altura del campus universitario de Bellissens, modificando la rasante de las vías. «Si hay una nueva estación a construir en el Camp de Tarragona es esta», destacaba, y decía que «este es uno de los puntos claves del futuro de la ciudad, vinculado al Aeropuerto.» [...]

Vaya casi medio millon de Euros vale un estudio y 14 millones de Euros un edificio?
No quereis decir que estas cosas se nos van de las manos?
Tanto vale construir un apeadero?
Saludos.

ortegote wrote:Vaya casi medio millon de Euros vale un estudio y 14 millones de Euros un edificio?
No quereis decir que estas cosas se nos van de las manos?
Tanto vale construir un apeadero?
Saludos.

El deuen fer amb rajoles d'or, perquè si no no s'entèn!

ortegote wrote:Vaya casi medio millon de Euros vale un estudio y 14 millones de Euros un edificio?
No quereis decir que estas cosas se nos van de las manos?
Tanto vale construir un apeadero?
Saludos.

Evidentemente, la Generalitat se ha pasado de la raya, cómo no. Pero bueno, es la misma Generalitat de la L9/L10, qué decir...

Sin embargo, la obra sí será más cara de lo que uno pensaría a simple vista, ya que requiere una rectificación de trazado para hacerlo más llano, ya que actualmente la línea en la zona está en una rampa de más de 10 milésimas, cosa que no aconseja implantar una estación así por las buenas. Eso es lo que más hace subir el presupuesto, porque hay que rectificar el trazado a lo largo de 900m para modificar las rampas.

En cuanto a lo demás, dependerá del criterio de Adif. Si la Generalitat está en lo cierto y el incremento de pasajeros es del 100%, cosa que no me parece nada improbable teniendo en cuenta que estará justo al lado del campus de la URV, y a poca distancia a pie de la estación de autobuses de Reus, sí sería deseable construir algo más que un simple apeadero con dos marquesinas, paso inferior con ascensores y farolas en los andenes.

Estamos hablando de que Reus, con una segunda estación, puede pasar a generar una cantidad de viajeros igual o superior a la de Girona.
Y Reus tiene un hinterland ferroviario más extenso que el de Girona.

De todos modos, cuando esto esté listo, se lo enviarán a Adif, y será Adif quien le dé el toque final (previsiblemente con tijeretazo, como mínimo a nivel de costes)...

Y para terminar, hará falta que le encuentren un hueco en los Presupuestos Generales del Estado para el Ministerio de Fomento.

A favor tiene el hecho de que es una obra que generará un incremento importante de pasajeros con un coste relativamente bajo.
Más pasajeros significa línea menos deficitaria, por lo tanto, menor cantidad de subvenciones a dedicarle anualmente.

En contra, el hecho de no ser una estación para trenes de alta velocidad, y no estar en Madrid ni Barcelona.

Jo vaig estar un parell d'anys vivint a Cerdanyola al costat de l'estació, i tampoc es per tant. Eran força mes molestos els nens que jugaven al carrer (peatonal) que no pas el tren.
El que s'hauria d'haver fet en un inici, es no construir tocant la via, y plantar arbres a mode de barrera acustica, pero clar, en aquest mon capitalista on vivim s'aprofita tot l'espai
disponible encara que estigui a tocar del tren o d'una riera que s'inunda o just al costat d'una central termica.

Respecte a Tarragona, imagino que convertir a tramvia la actual linea en quan estigui desdoblada es una bona idea, a part que ja tindra la plataforma feta i probablement es pugui aprofitar alguna cosa.

Khirareg wrote:Respecte a Tarragona, imagino que convertir a tramvia la actual linea en quan estigui desdoblada es una bona idea, a part que ja tindra la plataforma feta i probablement es pugui aprofitar alguna cosa.

Per anar d'on a on?

Tingues en compte que amb el tramvia, des de Salou (i els centres de Cambrils i L'Hospitalet de l'Infant) no es podrà anar a Barcelona, a Tortosa, a Castelló ni a València (parlo del regional). I això ho fan molts passatgers.

I a més, quedarien penjant els dos potencials baixadors (Vilafortuny i Miami), que generarien força viatgers des del primer moment.

437.001 wrote:

Khirareg wrote:Respecte a Tarragona, imagino que convertir a tramvia la actual linea en quan estigui desdoblada es una bona idea, a part que ja tindra la plataforma feta i probablement es pugui aprofitar alguna cosa.

Per anar d'on a on?

Tingues en compte que amb el tramvia, no es podrà anar a Barcelona, a Tortosa, a Castelló ni a València (parlo del regional). I això ho fan molts passatgers.

Em refereixo a la part que s'esta desdoblant aproximadament de Salou a Hospitalet del Infant. La meva familia es d'alli , per el que m'expliquen la intencio es fer quelcom semblant a un tramvia que uneixi les poblacions que uneix el regional.

Si a aquest país li donem tanta importància a les etiquetes i a les aparences, la solució és senzilla: els rodalies i regionals que fins ara s'aturaven a aquestes estacions, que es passin a denominar "tramvies", i la resta pel CM. Problema resolt. I si algun caci vol dedicar-se a fer eixos incívics, que es planti les palmeres de la seva pròpia butxaca.

Au, tema sankhat, com deia aquell...

PD: Ja ho sé, és una visió molt simplista. Però a aquestes alçades, els que tenim dos dits de front comencem a estar ben farts de tanta animalada, que al capdavall, no tindrà més efecte que buidar-nos les butxaques a tothom... O resulta que els "afectats" no paguen impostos?

Khirareg wrote:Em refereixo a la part que s'esta desdoblant aproximadament de Salou a Hospitalet del Infant.

No s'està desdoblant des de Salou a L'Hospitalet.

S'està fent una nova línia des de Camp de Tarragona a Vandellòs (la central nuclear), amb un ramal per accedir des de València/Tortosa a l'estació de Vila-seca (i la línia Tarragona-Barcelona tant per Vilafranca -mercaderies- com per Vilanova -passatgers-).
Que no passarà per Salou ni de refiló.

Això comporta una nova estació a Cambrils, a prop del peatge de l'AP-7, i una presumpta nova estació (PAET en tot cas) a L'Hospitalet de l'Infant (a prop del peatge de l'AP-7, també). Com a mínim, tot això és per mercaderies i trens de Llarga Distància (Euromed, Talgo, Alvia). És a dir, que si no es manté la línia actual, aquestes dues estacions deixaran de ser accesibles a peu des dels respectius centres urbans (i des de la platja en ambdós casos).
I també comporta un PAET (que no és desitjable que sigui mai estació, ja que es troba en zona rural) més o menys per Mont-roig.

És un fet ja irreversible que Salou es quedi sense trens de Llarga Distància (i sense trens de mercaderies).
Del què es tracta ara, és de que com a mínim, pugui mantenir els trens regionals directes cap a Barcelona, Tortosa, Vinaròs, Castelló i València (els Catalunya Exprés R16, vaja).
I els rodalies RT2.

No queda clar l'ús del tram actual Tres Camins-Port Aventura-Salou-Cambrils-Mont-roig-L'Hospitalet de l'Infant-Vandellòs un cop obri la nova línia, ja que si per una banda un servei tramviari permetria un servei més esponjat a les diferents urbanitzacions de la zona, la mateixa no té prou habitants permanents com per necessitar tantes parades tot l'any.
En canvi sí que és molt important el nombre de passatgers cap a Tarragona i les altres estacions fins a (sobretot) Barcelona, i també cap a Tortosa (i en menor mesura però no poc significatius, les altres estacions fins a Castelló i València).
Si s'obliga a transbordaments, aquests passatgers en bona part desapareixeran, igual que si el tramvia es fa només fins a Cambrils, deixant Miami i L'Hospitalet de banda, ja que a L'Hospitalet l'estació està al centre del poble, s'hi accedeix a peu.

Els casos de Miami i Vilafortuny són encara més forts, ja que si el tren regional/rodalies deixa de pasar per allà, es passarà a no haver pogut tenir mai tren directe a Barcelona, cosa que és responsabilitat tant dels ajuntaments, com de la Generalitat, com de Foment, per no haver-hi pensat abans (en el cas dels ajuntaments i Foment, per no fer-ho durant dècades). Tant Miami com Vilafortuny generarien més passatgers que Altafulla, perquè les dues tenen més habitants permanents que Altafulla, i són més turístiques que Altafulla.

Per acabar-ho d'adobar, s'està fent el nou parc temàtic Ferrari Land, a Salou, just al costat del parc temàtic Port Aventura (i encara més a prop de l'estació de Port Aventura que Port Aventura mateix!)... és a dir, es generaran encara més passatgers per la línia actual de la costa... i la volen treure, la línia, o com a mínim reduïr-li freqüències, o transformar-la en tramvia???

Tot això, quan es reclama constantment una solució a la saturació i els accidents de la N-340, tant de La Móra cap al nord, com de la central de Vandellòs cap al sud.