Transport.cat

Doncs un motiu més, que en passen pocs. Què és millor sinó, tancarla?

De fet, sembla que els únics que es mobilitzen són els de Sant Guim de Freixenet reclamant el soterrarment.

Si no els interessa que transfereixin a la Generalitat.

victorcasta wrote:A Girona hi passen tot tipus de trens cap a la frontera. Quina pressió poden fer si a la línia només hi passen tres trens al dia?

Només un apunt: als dos extrems de la línia passa la nineta dels ulls de Renfomentadif.

Guigui wrote:

victorcasta wrote:A Girona hi passen tot tipus de trens cap a la frontera. Quina pressió poden fer si a la línia només hi passen tres trens al dia?

Només un apunt: als dos extrems de la línia passa la nineta dels ulls de Renfomentadif.

Les 449 la nineta dels ulls? Serà, però encara han de trepitjar territori francès. La categoria dels trens internacionals de Renfe passa pel Costa Brava quan no es queda a Barcelona, el Talgo III que se suposa que ja no circula a tot Espanya a preu AVE i les còmodes 440R de seients de pedra i sense reposacaps. L'únic tren decent de la línia que passi la frontera és l'Elipsos.

A Renfe no li fot que la línia es talli a Girona o a Sils sinó a Passeig de Gràcia. Aquesta carta la pot jugar qualsevol català llevat dels de la Lledia - la Pobla, clar que aquests ja viuen feliços amb FGC.

Tony M. Nyphot wrote:

Guigui wrote:

victorcasta wrote:A Girona hi passen tot tipus de trens cap a la frontera. Quina pressió poden fer si a la línia només hi passen tres trens al dia?

Només un apunt: als dos extrems de la línia passa la nineta dels ulls de Renfomentadif.

Les 449 la nineta dels ulls? Serà, però encara han de trepitjar territori francès. La categoria dels trens internacionals de Renfe passa pel Costa Brava quan no es queda a Barcelona, el Talgo III que se suposa que ja no circula a tot Espanya a preu AVE i les còmodes 440R de seients de pedra i sense reposacaps. L'únic tren decent de la línia que passi la frontera és l'Elipsos.

A Renfe no li fot que la línia es talli a Girona o a Sils sinó a Passeig de Gràcia. Aquesta carta la pot jugar qualsevol català llevat dels de la Lledia - la Pobla, clar que aquests ja viuen feliços amb FGC.

Suposo que Guigui es refereix al fet que entre Lleida i Barcelona hi ha AVE i, per tant, no els interessa potenciar les línies alternatives, tant per Manresa, com per Valls, com per Tarragona/Reus.

Quan parlava d'extrems, em referia als de la línia Barcelona-Lleida per Manresa. I, que jo recordi, l'AV passa per Lleida i Sants (que no és ben bé un extrem, però quasi).

A la línia de Portbou és cada cop més freqüent veure 470 i no 440R, per altra banda et deixes el Talgo Mare Nostrum, el Català Talgo no té precisament preu AVE.

Tony M. Nyphot wrote:

Guigui wrote:

victorcasta wrote:A Girona hi passen tot tipus de trens cap a la frontera. Quina pressió poden fer si a la línia només hi passen tres trens al dia?

Només un apunt: als dos extrems de la línia passa la nineta dels ulls de Renfomentadif.

Les 449 la nineta dels ulls? Serà, però encara han de trepitjar territori francès. La categoria dels trens internacionals de Renfe passa pel Costa Brava quan no es queda a Barcelona, el Talgo III que se suposa que ja no circula a tot Espanya a preu AVE i les còmodes 440R de seients de pedra i sense reposacaps. L'únic tren decent de la línia que passi la frontera és l'Elipsos.

A Renfe no li fot que la línia es talli a Girona o a Sils sinó a Passeig de Gràcia. Aquesta carta la pot jugar qualsevol català llevat dels de la Lledia - la Pobla, clar que aquests ja viuen feliços amb FGC.

Fragments de l'entrevista a Joaquim Nadal al diari "Regió7" d'ahir (9-08-10):

-(R.7)(...)I una queixa insistent tant al Bages com a l'Anoia és l'excessiva durada del trajecte fins a la capital. I si la solució és el ramal de l'Eix Transversal Ferroviari, anem servits...

-(J.N.) A Manresa la solució és més fàcil, perquè només passa per resoldre un punt, el de la construcció del túnel de Montcada.

-(R.7) No és l'únic punt...

-(J.N.) És el punt més important. Tota la resta es pot resoldre amb la gestió de franges horàries. I des del punt de vista d'una rodalia ampliada, en un concepte de regionals, ens preocupa tota la línia de Barcelona fins a Lleida, que de Lleida a Manresa està ara mig aturada tot i que hi havia molts diners gastant-se, fent nova infrastructura i nova catenària. Nosaltres ja hem fet saber al Ministeri de Foment que, si no la vol, que ens la doni. Que ens la cedeixi com ens va cedir el tren de la Pobla, i ja ens en farem càrrec. I, si no, que l'acabi, que la posi en funcionament i que escurci els temps de recorreguts entre Lleida i Manresa, que de Manresa a Barcelona ja som nosaltres els que hem de resoldre tots aquests punts negres que impedeixen, per dir-ho en plata, l'existència d'efectius semidirectes Manresa-Barcelona, que és una cosa que tenim al cap. Ha d'acabar sent possible, i tinc el compromís, amb l'alcalde de Manresa, d'inventar el que sigui necessari per escurçar el temps de recorregut fins a deixar-lo per sota de l'hora.

-(R.7) No es pot fer gestió de franges horàries de seguida, sense esperar el túnel de Montcada?

-(J.N.) Això és el que estic intentant, però tampoc no vull inventar més del compte. Hi ha dificultats per l'efecte cascada de Terrassa a Barcelona.

-(R.7) Els trens de Terrassa haurien de deixar pas al semidirecte de Manresa.

-(J.N.) Però si això és en perjudici de les prestacions del conjunt dels trens, potser no es pot fer.

-(R.7) I un tram de tercera via per als avançaments?

-(J.N.) No vull fer anar més del compte ni la imaginació ni una suposada abundància de recursos, que no existeix.


- - -
A l'entrevista s'aborden d'altres assumptes importants que afecten el Bages i l'Anoia.

http://www.naciodigital.cat/noticia/172 ... tge/passat

Manresa-Lleida, viatge al passat

Jordi Masdeu fa el trajecte en el tren de la Renfe: una experiència del segle XIX

De Manresa a Lleida, en cotxe, hi ha 115 quilòmetres. Sense córrer, amb tranquil·litat, pots fer el trajecte d'anada i tornada en menys de tres hores. Però si no tens cotxe i hi has d'anar en tren, ja cal que disposis, com a mínim, de 4 hores i mitja. Més de mitja jornada laboral, mig dia perdut entre transbords i sotragades. I no es tracta d'un viatge de plaer, precisament.

Si hem de fer cas a la pàgina web de Renfe, el primer tren del matí surt de Manresa a les 9:27, i arriba a Lleida a les 11:40. La realitat, com Manresainfo va poder comprovar, és ben diferent. Degut a les obres de millora de la via, el trajecte entre Manresa i Calaf s'ha de fer per carretera, i els passatgers provinents de Barcelona, així com els que s'incorporen a Manresa, han d'agafar el bus que surt des del pont de la Reforma. L'indret exacte és una incògnita, ja que no hi ha cap cartell que ho indiqui, ni tampoc cap indicador que expliqui com anar des de l'estació fins la parada. Un cop endevinat l'indret gràcies a l'ajuda dels passatgers més experimentats, arriba la primera sorpresa, ja que tot i que l'hora de sortida anunciada a la web és les 9:27 (la mateixa que et recorden a la taquilla), el bus no arrenca fins les 10, després que hi puguin els viatgers que arriben al tren provinent de Barcelona.


En total, som una trentena de persones, i n'hi ha més d'un que no en sabia res, de la necessitat de fer transbord. El viatge fins a Calaf és ràpid i directe, ja que un segon bus s'ocupa de portar fins als pobles (Rajadell, Aguilar de Segarra, Sant Pere Sallavinera) als viatgers que s'hi dirigeixen. La resta fem el trajecte directe, en un bus confortable i pelats de fred per culpa de l'aire condicionat (les més veteranes i previsores es posen la rebequeta).

Un cop a Calaf, cal baixar del bus i pujar al tren, que espera a l'estació a tocar de la parada del bus. El desplaçament és curt, però per als que traginen maletes o motxilles, l'esforç addicional és prou molest.


Deu minuts més tard, el tren es posa en marxa, i de seguida adquireix una velocitat de creuer gens perillosa (uns 65 km/h de mitjana), truncada aquí i allà per les constants parades (fins a 10) i les frenades incompressibles. Davant les circumstàncies, només queda prendre paciència i contemplar el paisatge, que es transforma lentament des de la grogor del camps acabats de segar de la Segarra fins la verdor del regadiu lleidetà. A mida que ens acostem a la destinació, el tren s'omple de gent, sobretot de treballadors temporers, per als que el tren representa el mitjà de transport més barat. Finalment, el tren entra a l'estació Lleida-Pirineus, on el vell comboi regional contrasta amb els lluents vestíbuls i els rapidíssims AVE, que arriben a Barcelona en poc més d'una hora (i passant per Tarragona!). Ja és migdia, i els viatgers provinents de Barcelona han agafat el tren a les 8 i cinc del matí.


El viatge es fa pesat, però el sol encara no pica, i l'energia de l'esmorzar encara no ha estat gastada pels esforços de la jornada. Ben diferent serà el viatge de tornada, amb el cos cansat i el cap pensant en el sofà de casa. Per no arribar a les 11 de la nit, agafo el tren de tornada a les 15:55, l'únic entre el del matí i el de la nit. A les guixetes de l'estació lleidetana ningú no m'adverteix de les incidències del viatge, i dedueixo que més d'un s'endurà una sorpresa ben desagradable quan el facin baixar a Calaf. Mentre vaig cap a l'andana, passo davant la porta de la Sala Club de l'AVE, on els clients preferents són tractats a cos de rei. Per a ells, Renfe sí que s'espavila.

Tal i com m'esperava, el viatge de tornada es fa molt més pesat, i les cares dels viatgers reflexen el cansament i les ganes d'arribar a destí. Per acabar-ho d'adobar, el vagó no para de fer sotracs, i la majoria de viatgers optem per canviar d'ubicació i cercar seients més adients en altres compartiments. Una hora i vint minuts més tard arribem a Calaf, sense que per megafonia s'expliqui res. Els uns avisen als altres, fins que el tren queda buit i els més despistats segueixen els més veterans, ja que, altre cop, no hi ha cap senyal que indiqui el camí ni cap cartell que assenyali la parada del bus.


En aquesta ocasió, el bus va força ple, i una colla de joves excursionistes s'han de quedar a terra, esperant l'arribada d'un altre bus que els porti fins a Manresa. Després d'estar uns dies de colònies, i amb la perspectiva de l'arribada a casa, res millor que un viatge d'aventura per la Catalunya interior.

El trasllat per carretera torna a ser ràpid, tot i que l'aire condicionat que sobrava al matí el trobo a faltar ara que el sol pica amb força. Mitja horeta i ja som a Manresa, final de trajecte després de dues hores i un quart. Uns quants viatgers, encara, han d'agafar el tren, per acabar d'arribar a casa.

El proper 15 de novembre farà un any que les obres haurien d'haver acabat, i tot just s'acaba d'obrir el concurs per licitar-les. La durada del trajecte Barcelona - Lleida passant per Manresa pràcticament no s'ha escurçat des que es va inaugurar la línia, fa més de 150 anys, i els transbordaments i les incomoditats s'han d'afegir al cost del bitllet, que actualment val 10,70€. L'alternativa, per als que volen fer el trajecte complet, és l'AVE, que triga una hora escassa i que costa, com a mínim, 45,90€. La Renfe ho té molt clar, i sap quina línia ha de reforçar i a quina no val la pena dedicar-hi mitjans. I els manresans? Els manresans, i els de tots els altres pobles d'entremig, que es fotin.

Jo el que no entenc és com fins i tot després d´haver modernitzat la via, la catenària, la infrastructura, TOT, a la línia de Puigcerdà i a la Manresa-lleida no hi hagi haguit un augment de velocitat quan a la mateixa línia de Puigcerdà sí que s´ha produït, i això malgrat el traçat (que és el que és).
Renfe o Adif juguen a alguna cosa.

Entre Calaf i Lleida s'han reduït els temps de viatge en successius canvis d'horaris.

A la línia de Puigcerdà s'han eliminat unes poques limitacions de velocitat i de moment no s'ha reduït el temps de viatge, tot ve molt condicionat pels creuaments.

437.001 wrote:Jo el que no entenc és com fins i tot després d´haver modernitzat la via, la catenària, la infrastructura, TOT, a la línia de Puigcerdà i a la Manresa-lleida no hi hagi haguit un augment de velocitat quan a la mateixa línia de Puigcerdà sí que s´ha produït, i això malgrat el traçat (que és el que és).
Renfe o Adif juguen a alguna cosa.

josep_serre wrote:Entre Calaf i Lleida s'han reduït els temps de viatge en successius canvis d'horaris.

Més que de Calaf-Lleida parlava de Calaf-Cervera... o ja té unes velocitats adequades a l´infrastructura?

A la línia de Puigcerdà s'han eliminat unes poques limitacions de velocitat i de moment no s'ha reduït el temps de viatge, tot ve molt condicionat pels creuaments.

Fins a quin punt una linia amb sis trens per sentit al dia pot tenir problemes de malla horària? Parlo del tram Ripoll-Puigcerdà.
En un fòrum francès s´ha comentat que entre Puigcerdà i Latour hi ha una limitació a 45 tot i la renovació (i pel que vaig entendre, es donava a entendre que la limitació no només incloïa el tram francès amb rail DC).

Entre calaf i cervera es van millorar els temps s'hi segueix treballant.

Si una limitacio a 45 pero abans era a 30

437.001 wrote:

josep_serre wrote:Entre Calaf i Lleida s'han reduït els temps de viatge en successius canvis d'horaris.

Més que de Calaf-Lleida parlava de Calaf-Cervera... o ja té unes velocitats adequades a l´infrastructura?

A la línia de Puigcerdà s'han eliminat unes poques limitacions de velocitat i de moment no s'ha reduït el temps de viatge, tot ve molt condicionat pels creuaments.

Fins a quin punt una linia amb sis trens per sentit al dia pot tenir problemes de malla horària? Parlo del tram Ripoll-Puigcerdà.
En un fòrum francès s´ha comentat que entre Puigcerdà i Latour hi ha una limitació a 45 tot i la renovació (i pel que vaig entendre, es donava a entendre que la limitació no només incloïa el tram francès amb rail DC).

josep_serre wrote:Si una limitacio a 45 pero abans era a 30

Però les condicions tècniques del traçat no permeten augmentar-la? I, en cas negatiu, hauria costat tant fer-ho?

Els treballs te no té han acabat.

Ls linia de puigcerda comenca a montcada bifurcacio i els seus trens normalment a l'hospitalet.

Perdoneu les faltes i ell telegama escric des del mobil.

La (v)ella donzella Ca4, vestida amb les seves millors gales, ha estat oferta en sacrifici al centralista Drac PSOE. El que el poble espera ara és que el gentil cavaller PSC resacati la donzella de les urpes del monstre. Quan així ho faci, el poble li estarà eternament agraït (ja m'enteneu)

Aquest gentil cavaller no passa de Sancho Panza a coll d'un mul.

Divendres passat (20 d'agost) passaven aquest vídeo a tots els TN de TV3 i, també, al 3/24: http://www.3cat24.cat/video/3057232

Amb l'agreujant que, des del 17 de juliol, han suprimit directament de la circulació els trens regionals que feien la part del trajecte no interromput entre Barcelona i Manresa.

Així, no hi ha cap tren de Barcelona Sant Andreu Arenal a Manresa entre les 7:50 i les 8:44 i entre les 14:53 i les 15:54.

En sentit invers, no hi ha cap tren de Manresa a Barcelona SAA entre les 17:34 i les 18:34 i el darrer surt a les 21:26 (hi havia un regional a les 21:52).

Salut !!

genissimon wrote:En sentit invers, no hi ha cap tren de Manresa a Barcelona SAA entre les 17:34 i les 18:34 i el darrer surt a les 21:26 (hi havia un regional a les 21:52).

L'últim tren continua sortint a les 21.52, ja que darrera el regional circulava un Rodalies Terrassa-Sant Andreu Arenal (fins a Vilafranca abans del tall de les obres de la Sagrera). Aquest Rodalies comença ara a Manresa.