Transport.cat

Veritat com un temple. +1000

Un jutge tomba el pla del govern espanyol per rescatar les autopistes

El magistrat veu inviable la nacionalització de les vies que proposava el ministeri de Foment

http://www.ara.cat/economia/jutge-gover ... 69049.html

http://www.naciodigital.cat/osona/notic ... ra/deficit

El Govern paga 276 milions per un rescat de la C-17 que dispara el dèficit
La Generalitat es queda l'autovia Vic-Ripoll després de la fallida de la concessió de Cedinsa

Redacció Osona.com | Actualitzat el 20/03/2015 a les 10:06h
Arxivat a: Societat, infraestructures, C-17, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament d'Economia i Coneixement


El Govern, tal i com es donava per fet des de feia setmanes, ha rescatat finalment la concessió de la C-17. Una fallida de la societat Cedinsa Ter que costarà 276 milions d'euros a les arques de la Generalitat i que ha ajudat a disparar el dèficit públic del 2014, any on s'ha assignat la despesa.

L'autovia, entre Centelles i Ripoll, es va acabar d'inaugurar el 2011 amb un règim de concessió a Cedinsa Ter, una empresa que va assumir la inversió a canvi de cobrar del Govern un “peatge a l'ombra”. Per fer-ho possible va ser necessari un crèdit sindicat de 220 milions d'euros que la concessionària –participada aleshores per FCC (27%), Caixa Catalunya (20%), Comsa, Copisa i Copcisa- va negociar amb La Caixa, Caja Madrid, ICO, BBVA, Caixa Catalunya i Banesto –actualment CaixaBank, Bankia, Banco Santander, BBVA, Catalunya Caixa i l'ICO-. El crèdit, de només cinc anys, va vèncer el 31 de desembre passat i, després de setmanes de negociacions, no es va aconseguir refinançar.

La fallida de Cedinsa Ter ha forçat l'activació de la responsabilitat patrimonial de l'administració (RPA) per un valor de 276 milions d'euros, els 220 del crèdit i 56 més vinculades a les inversions realitzades des de la inauguració i que ha suposat que el Govern assumeixi directament la titularitat de la infraestructura .

La despesa del rescat de la C-17 s'ha comptabilitzat en la liquidació de pressupost del 2014. D'aquesta manera, ha contribuït a augmentar el dèficit de la Generalitat que oficialment ha estat del 2,13%, més del doble que l'1% fixat pel Ministeri espanyol d'Economia. De fet, si es tenen compte partides com la de l'autovia Vic-Ripoll, emmarcades en les operacions one-off –es van fer el 2014 però que no es tornaran a registrar- i regularitzacions, el dèficit arribaria fins al 2,54%.

Les causes de la fallida

Bona part dels problemes radiquen –més enllà que el crèdit tingués un venciment tan curt, a diferència d'altres vies catalanes amb peatge a l'ombra- en el fet que el trànsit no ha complert les expectatives. En aquest sentit mai s'han superat els 20-25.000 vehicles diaris quan les previsions se situaven en 35.000. Cal recordar que per cada turisme el Govern pagava a la concessionària 0,80 euros mentre que per cada camió n'abonava 1,10.

El rescat de la C-17 a partir de l'activació de la responsabilitat patrimonial de l'administració ha seguit el mateix procediment que el del Castor, el magatzem submarí de gas a la costa del delta de l'Ebre, construït per una empresa vinculada a Florentino Pérez. Una altra infraestructura, com és el túnel transfronterer del tren d'alta velocitat del Pertús, també podria seguir el mateix camí.

M'encanta el "capitalisme" que gastem en aquest país: si l'empresa guanya diners se'ls queden els seus propietaris i la resta de la societat no en veu ni un euro. Si en perd, ho paguem entre tots en concepte de "rescat".
Ei, això sí, s'aplica només en el cas que parlem d'empreses multinacionals (bancs, constructores, etc), perquè si el de la botiga de la cantonada que ha d'alimentar la família perd diners i ha de tancar, bon vent i barca nova.
Capitalisme quan interessa, comunisme quan convé. Sempre per beneficiar als mateixos.

wefer wrote:M'encanta el "capitalisme" que gastem en aquest país: si l'empresa guanya diners se'ls queden els seus propietaris i la resta de la societat no en veu ni un euro. Si en perd, ho paguem entre tots en concepte de "rescat".
Ei, això sí, s'aplica només en el cas que parlem d'empreses multinacionals (bancs, constructores, etc), perquè si el de la botiga de la cantonada que ha d'alimentar la família perd diners i ha de tancar, bon vent i barca nova.
Capitalisme quan interessa, comunisme quan convé. Sempre per beneficiar als mateixos.

Totalmente de acuerdo

wefer wrote: Ei, això sí, s'aplica només en el cas que parlem d'empreses multinacionals

Anem a veure: la concessionària és una societat formada per les següents empreses:

FCC: Seu mundial al carrer Numància de Barcelona
Caixa Catalunya: Seu mundial a la plaça Maura de Barcelona
Comsa: Seu mundial al carrer Viriat de Barcelona
Copisa: Seu mundial a la plaça Europa de L'Hospitalet
Copcisa: Seu mundial al carrer Anglí de Barcelona

Més que un grup d'empreses multinacionals, sembla la patronal de la construcció catalana.

Refloto aquest fil perquè hi ha novetats. I no són gaire afalagadores:

Diari de Girona, 22 de març de 2017 wrote: L'Estat, obligat a pagar 1.500 milions a Abertis pel descens de trànsit a l'AP-7
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid reconeix a la concessionària el dret a ser rescabalada per la pèrdua d'usuaris de l'autopista
Foment, que pot recórrer contra el veredicte, hauria de fer efectiu el pagament l'any 2021
[...]

Això, suposo, acabarà amb una negociació Estat-Abertis i es pactarà prolongar la concessió de l'AP-7 uns anyets més, a partir del 2021.

Salut !!

És tan vergonyosa la falta d'escrúpols de determinades sangoneres com l'existència d'un sistema jurídic que permet aquestes sentències esperpèntiques que atempten contra la lògica econòmica més elemental.

Doneu-li les gràcies a la nefasta Maleni.

Guigui wrote:És tan vergonyosa la falta d'escrúpols de determinades sangoneres com l'existència d'un sistema jurídic que permet aquestes sentències esperpèntiques que atempten contra la lògica econòmica més elemental.

El problema està en un Conveni on l'Estat garantia a Abertis uns determinats mínims de trànsit i, per tant, uns ingressos «mínims» assegurats. Ningú no demanarà responsabilitats a qui va firmar aquest Conveni en nom de l'Estat («l'aleshores ministra de Foment socialista, Magdalena Álvarez»)?

Què fàcil és disparar con pólvora del rey!!

Salut !!

Sembla que aviat haurem d'afegir una nova via rescatada amb els nostres diners. L'Eix Transversal. Es finançaria a través del FLA, i costaria uns 530 milions d'euros, suposant un estalvi de 700 milions.

http://el9nou.cat/video/al-dia-catalunya-central-2/ (veure a partir del minut 2:10)

http://www.naciodigital.cat/lleida/noti ... ransversal

La Generalitat demana fons del FLA per rescatar l'Eix Transversal

L'operació costaria 530 milions i suposaria un estalvi financer de 700 milions

Redacció | 22/06/2017 a les 17:32h Afegeix un comentari
Arxivat a: Societat, Ministeri d'Hisenda, FLA, Eix Transversal, C-25, infraestrutures


L'Eix Transversal amb poc trànsit de vehicles, al seu pas per Osona. Foto: ACN

El Govern de la Generalitat ha sol·licitat al Ministeri d'Hisenda finançament del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per poder rescatar l'Eix Transversal (C-25), una operació valorada en 530 milions d'euros.

Segons ha avançat La Vanguardia, la del FLA és una de les vies que està explorant la Generalitat per poder executar el rescat de la carretera, tot i que també se n'estan estudiant d'altres com acudir als bancs.

El rescat de la C-25 –la carretera que uneix Cervera amb Caldes de Malavella a través de 153 quilòmetres- costaria 530 milions d'euros i amb els diners del FLA es pretén cobrir com a mínim el 70% del cost total. L'estalvi financer que suposaria rescatar l'Eix Transversal seria d'uns 700 milions d'euros fins al 2040, any en què venç la concessió.

Cedinsa és l'empresa encarregada d'explotar l'Eix Transversal a través del peatge a l'ombra, un sistema a través del qual la Generalitat paga una quota en funció del transit que registra la infraestructura.

L'executiu català està estudiant tots els rescats que siguin possibles perquè suposen una part important del deute i poden generar estalvi, segons han explicat fonts de la conselleria d'Economia.