PROPOSICIÓ DE LLEI D'AUGMENT DE LES FREQÜÈNCIES DEL SERVEI DE FERROCARRIL REGIONAL LLEIDA-MANRESA-BARCELONA
ANTECEDENTS
- - Traspàs de competències en ferrocarrils del govern espanyol a la Generalitat, efectiu l’1 de gener del 2011
- - Inversió en la línia (BOE núm. 272, apt. 78.916/07)
Exposició de motius
La present proposició de llei, que té com a objecte modificar la freqüència de pas d’una línia de tren regional, s’emmarca en la nova gestió dels trens i del personal resultant del traspàs de competències del govern espanyol a la Generalitat, executada l’1 de gener del 2011. Malgrat que sigui un traspàs insuficient –que comporta canvis en la gestió, però no pas en la titularitat de la infraestructura–, permet al govern català un cert marge de maniobra en l’àmbit de l'establiment dels horaris.
La línia de tren regional que uneix Lleida amb Barcelona, a través de Manresa i Terrassa, és una línia que històricament havia suportat gairebé tot el trànsit ferroviari entre la ciutat comtal i el nord de la Península. Al llarg dels anys, ha anat perdent molt de trànsit en benefici d'unes altres línies que s'han anat creant. Actualment, ofereix un servei de rodalia en el tram de Manresa a Barcelona; en el tram de Manresa a Cervera, tan sols hi circulen 3 trens per dia i sentit; i, en el tram de Cervera a Lleida, 6 trens per dia i sentit.
El trajecte uneix les principals capitals de comarca de les terres de ponent –Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera– amb Manresa i l'àrea metropolitana, fet que li atorga una potencialitat destacada. Aquesta importància encara esdevé més evident tenint en compte que el tram de Manresa a Lleida circula en paral·lel al de l'eix transversal, tram viari que ha permès de consolidar la relació entre les diverses ciutats mitjanes que travessa –tot trencant la radialitat de les comunicacions existents, que han tingut sempre Barcelona com a centre.
Una altra potencialitat de la línia és que fa de connexió natural amb la línia de gran velocitat que passa per Lleida. Si es garanteix un temps de viatge mínimament competitiu i, a més, es programen els horaris tenint en compte els del TGV, els ciutadans de les poblacions del Bages, el nord de l'Anoia, Segarra, Urgell, Pla d'Urgell i Segrià per on passa la línia de regional la faran servir com a enllaç amb el tren de gran velocitat.
Durant aquests darrers anys, l'estat de la via entre Manresa i Cervera s’ha anat degradant, sobretot en el tram Manresa-Calaf, que disposava d’una de les pitjors marques del ferrocarril català: 35 km/h de mitjana. L'any 2007 van començar les obres de rehabilitació de la línia, i actualment, el tram de Calaf a Cervera ja està totalment renovat. Es van executant encara les obres per al tram de Manresa a Calaf, que han sofert un endarreriment a causa del robatori de 30 km de cable de la catenària el mes de març de 2010. És previst que aquestes obres s’acabin durant l’estiu d’enguany.
Amb tot, la inversió total que s'ha fet per deixar la línia en condicions òptimes és de 27 milions d’euros, en l'adjudicació atorgada el 9 de gener de 2008 (BOE núm. 272, apt. 78.916/07), i 5,8 milions d’euros més en les adjudicacions per la catenària robada i per a la potenciació de les telecomunicacions en aquest tram; tot plegat, suma una quantitat aproximada de 33 milions d’euros.
Un cop feta la inversió al tram ferroviari –amb l’objectiu de millorar-ne les condicions– i atenent tots els arguments exposats fins ara, es requereix un augment de la freqüència del servei que ofereix la línia. Aquest seria un primer pas per potenciar i incrementar-ne l'ús, especialment tenint en compte que, un cop acabades les obres de millora, el temps del recorregut s’haurà reduït notablement. L’argument és, doncs, que doblar la freqüència de la línia, tant en el tram de Manresa a Cervera com en el de Cervera a Lleida –que equivaldrà a una futura línia de rodalia–, la faria més competitiva.
D’una altra banda, és important de garantir que l'usuari disposi de trens tant a primera hora del matí –per desplaçar-se al lloc de destinació–, com a última hora del vespre –per tornar al lloc d’origen. Això permetria als usuaris de disposar de més flexibilitat horària i fer el viatge d’anada i tornada en un mateix dia.
Finalment, cal assegurar que un trajecte llarg, com ho és el d'una línia regional, es farà amb uns mínims de comoditat per als usuaris. En algunes línies regionals de Catalunya es fan servir trens equipats amb seients durs, adients per a un servei de rodalia en què el viatge sol durar menys d’una hora i mitja, però no per a un servei de regional amb viatges que, en molts casos, duren més de dues hores. Per això és necessari que aquests serveis es facin amb seients tous, per proporcionar als usuaris uns índexs de comoditat adequats al temps de viatge.
Per aquests motius, el Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència presenta la següent:
Proposició de llei
Article 1. Increment de la freqüència de pas del servei
El servei de regional de la línia Barcelona – Manresa – Lleida queda establert amb una freqüència mínima de 6 trens/dia en el tram de Manresa a Cervera i 12 trens/dia en el tram de Cervera a Lleida, que es repartiran atenent la freqüència d’ús dels viatgers en franges horàries concretes i, alhora, procurant una distribució horària equitativa que tingui en compte, a més, una correcta connexió amb les sortides de trens de TGV (AVE) amb direcció a l’interior de la Península Ibèrica.
Article 2. Garantia de servei a primera i última hora del dia
Es garantiran les següents condicions en la línia Barcelona-Manresa-Lleida:
- que el primer tren procedent de Barcelona arribi a Lleida abans de les 9 del matí;
- que el primer tren procedent de Lleida arribi a Barcelona-Sants abans de les 9 del matí;
- que l'últim tren de Barcelona en direcció a Lleida surti més tard de les 9 del vespre;
- que l'últim tren de Lleida en direcció a Barcelona surti més tard de les 9 del vespre.
Article 3. Comoditat en el servei
Els trens utilitzats per donar servei a la línia, tenint en compte que es tracta d’un servei de regional amb viatges que, en molts casos, duren més de dues hores, comptaran amb l’equipament de millor qualitat que hi hagi a la xarxa ferroviària, per a proporcionar als usuaris uns índexs de comoditat adequats al temps de viatge.
Disposició transitòria.
La present llei entrarà en vigor el dia primer de gener de l’any 2012.
