El tren a Torre Baró
Posted: Friday 24/05/2013 19:05
http://arxiuhistoric.blogspot.com.es/20 ... ar-el.html
Torre Baró aconsegueix fer aturar el tren
En una data indeterminada de l’any 1949, RENFE va obrir un baixador ferroviari a Torre Baró gràcies a un acord establert amb l’Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró. Aquesta associació, creada el 29 de desembre de 1941, tenia com a finalitat l’establiment d’un servei de guardes jurats que vigilessin les propietats, però molt aviat tingué objectius relacionats amb millores socials, com la instal·lació d’una xarxa de llum, telèfon i aigua, la urbanització dels carrers i la construcció d’escoles i guarderies, entre d’altres. Aquesta millora en matèria de transports fou una de les actuacions aconseguides, per bé que les condicions de l’operació reflectiren el poc pes que aleshores tenia el barri, doncs les despeses van haver de córrer a càrrec del veïnat degut a les restriccions tant fortes que la Companyia va imposar a canvi de la seva construcció, aconseguint un pressupost de 60.000 pessetes. El problema era que moltes cases del barri quedaven allunyades de l’estació i per arribar-hi calia efectuar una bona caminada.
Mentre el transport públic no arribava al barri, la presència del baixador va fer que els trens que allí s’aturaven desenvolupessin la funció del metro, doncs era una manera ràpida, còmoda i directa de desplaçar-se fins a Fabra i Puig (baixador de Sant Andreu) i al centre de Barcelona.
El fet que fos considerat un baixador, significava que era una estació secundària, amb menys instal·lacions, i on el nombre diari de trens que efectuaven parada era baix. Tant sols constava de dues andanes i una caseta al costat descendent molt senzilla, de planta baixa, sostre a quatre aigües i parets blanques, que acollia la taquilla, els serveis i una petita sala d’espera. En els anys posteriors, el baixador iniciaria una lenta i progressiva decadència, amb l’abandó i buidat interior de la caseta i la manca de mesures de seguretat que portaven a atropellaments dels trens als usuaris que creuaven les vies.
Ricard Fernández i Valentí
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
Torre Baró aconsegueix fer aturar el tren
En una data indeterminada de l’any 1949, RENFE va obrir un baixador ferroviari a Torre Baró gràcies a un acord establert amb l’Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró. Aquesta associació, creada el 29 de desembre de 1941, tenia com a finalitat l’establiment d’un servei de guardes jurats que vigilessin les propietats, però molt aviat tingué objectius relacionats amb millores socials, com la instal·lació d’una xarxa de llum, telèfon i aigua, la urbanització dels carrers i la construcció d’escoles i guarderies, entre d’altres. Aquesta millora en matèria de transports fou una de les actuacions aconseguides, per bé que les condicions de l’operació reflectiren el poc pes que aleshores tenia el barri, doncs les despeses van haver de córrer a càrrec del veïnat degut a les restriccions tant fortes que la Companyia va imposar a canvi de la seva construcció, aconseguint un pressupost de 60.000 pessetes. El problema era que moltes cases del barri quedaven allunyades de l’estació i per arribar-hi calia efectuar una bona caminada.
Mentre el transport públic no arribava al barri, la presència del baixador va fer que els trens que allí s’aturaven desenvolupessin la funció del metro, doncs era una manera ràpida, còmoda i directa de desplaçar-se fins a Fabra i Puig (baixador de Sant Andreu) i al centre de Barcelona.
El fet que fos considerat un baixador, significava que era una estació secundària, amb menys instal·lacions, i on el nombre diari de trens que efectuaven parada era baix. Tant sols constava de dues andanes i una caseta al costat descendent molt senzilla, de planta baixa, sostre a quatre aigües i parets blanques, que acollia la taquilla, els serveis i una petita sala d’espera. En els anys posteriors, el baixador iniciaria una lenta i progressiva decadència, amb l’abandó i buidat interior de la caseta i la manca de mesures de seguretat que portaven a atropellaments dels trens als usuaris que creuaven les vies.
Ricard Fernández i Valentí
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris