Transport.cat

Guigui wrote:I qui se'n responsabilitzarà? Qui ens tornarà els diners que ens han robat a tots nosaltres?

Segons la definició clàssica del diccionari, qui ha perpetrat això, és un lladre. I qui ho ha permès, el seu còmplice. Per tant, es pot dir, amb totes les lletres, que el Ministeri de Foment ha estat comandat tot aquest temps per una banda de còmplices de lladres, tirant baix.

Guigui wrote:Em sembla massa simplista carregar-ho tot a les presses; és a dir, no nego que hi tinguin a veure, però no crec que siguin, ni de bon tros, l'únic motiu per tota aquesta inflació. Un exemple que demostraria aquesta hipòtesi el trobem al sarau que s'ha muntat al voltant de les obres d'ampliació del Canal de Panamà, curiosament i significativa liderades per una constructora espanyola. Resulta que havien guanyat el concurs en licitar pel preu més baix, per una xifra que els perdedors (nord-americans) deien que era impossible de fer les obres. Al cap de poc, diuen que els han sorgit imprevists i que els paguin més. Habituats a aquest modus operandi a casa seva, es deurien pensar que tot el món funciona així. Doncs una cosa d'aquestes deu haver passat en aquest cas de la LAV (i en pràcticament totes les obres públiques, de les quals es notòria la inflació pressupostària en relació amb la previsió inicial).

Guigui wrote:Dos modes molt espanyols:

Mode A: grandiloqüència al preu que sigui
Mode B: realisme pessimista, sobretot si es tracta de fotre l'adversari polític

En què coincideixen els dos? Que no passen de xerrameca. A l'hora de fer res concret, que es mogui altri.

Guigui wrote:Dos modes molt espanyols:

Mode A: grandiloqüència al preu que sigui
Mode B: realisme pessimista, sobretot si es tracta de fotre l'adversari polític

En què coincideixen els dos? Que no passen de xerrameca. A l'hora de fer res concret, que es mogui altri.

Toni wrote:

Guigui wrote:Dos modes molt espanyols:

Mode A: grandiloqüència al preu que sigui
Mode B: realisme pessimista, sobretot si es tracta de fotre l'adversari polític

En què coincideixen els dos? Que no passen de xerrameca. A l'hora de fer res concret, que es mogui altri.

És cert que a Espanya en general en els últims anys hi ha hagut una moda de fer les coses " a lo grande" (és el que té ser "nou ric"). El cert és que primer es va construir la millor xarxa d´autovies segurament d´Europa (molt millor que a altres estats més avançats) i després s´han construït unes xarxes d´aerorts i ferroviària d´alta velocitat que també son les millors d´Europa. Son les millors tècnicament, les més grans i segurament de millor qualitat. També s´ha de dir que tot això s´ha contruït en un temps rècord per un sector de la contrucció que avui és punter a nivell mundial, tant a nivell de volum com de capacitat tècnica. Aquesta és una realitat. Dit això, també es pot dir que una bona part de tot això no feia cap falta o no calia que fos tant "bo", i que els grans volums de diners que ha costat tot això es podien haver gastat en educació, investigació, medi ambient o creació d´indústria. Això ha comportat i comporta grans problemes i desequilibris, tant a nivell econòmic (que trigarem una generació en resoldre), com social. S´ha de dir que això, tal i com s´ha dit per aquí, és exactament aplicable a nivell d´Espanya com de Catalunya, exactament igual, sense cap diferència. Grandiloquència, sí, és molt cert, però això no vol dir que s´hagi de desqualificar tot el que s´ha fet, que ha estat molt i molt bo en part, i això és ben real, no és xerrameca. Sobre el pessimisme, suposo que és el temps per ser pessimista, però com dic si s´agafa perspectiva, s´ha fet molt de bo, a més d´algunes coses molt estúpides. Cal aprendre, fer fora als mediocres que ens governen a TOTES les Administracions i possar-nos a treballar per donar un nou impuls com el que es va fer als anys 80 i 90.

Girona perd els interlocutors d´Adif per les detencions a Barcelona
Un està a la presó i el regidor d'Urbanisme diu que no afectaran les obres del Parc Central
[...]