A veure, el tema és massa ampli per tractar-lo en un post. Et recomano que et compris algun llibre, com "Barcelona i el Ferrocarril", que podràs trobar a la llibreria del Museu del Ferrocarril de Vilanova.
No obstant, un petit resum:
28 d'octubre de 1848: s'inaugura el primer ferrocarril de la Península Ibèrica. Molts, no el consideren el primer ferrocarril espanyol perquè uns anys abans, el 19 de novembre de 1837, es va inaugurar el ferrocarril La Havana – Bejucal a Cuba, que emn aquells temps encara formava part d'Espanya, encara que com a colònia. En el disseny d'aquest ferrocarril, hi participa Miquel Biada, que després seria l'artífex de la línia BCN-Mataró.
La línia de Mataró passava pel litoral, no perquè hi hagués alguna plataforma veïnal que ho reclamés
sinó perquè els terrenys eren més barats i fàcils d'expropiar. A BCN, acabava no al que avui dia coneixem com a Estació de França, sinó a una estació situada al davant, a l'altra costat de l'Av. Icària, és a dir, a la part de la Barceloneta. Avui dia hi ha pisos al seu lloc, si no m'equivoco.
El 1853, s'inaugura el ferrocarril BCN-Molins de Rei, prolongat fins a Castellbisbal el 1856. Acabava a la Pl. Catalunya, quan allò no era encara cap plaça i tot el voltant eren camps. Existia una altra estació a prop de la Plaça de Sants.
El 1854 s'inaugura el BCN-Granollers. Aquesta línia entrava pel que avui és el corredor de la Sagrera, fins a Glòries, i després feia una doble corba fins arribar a la seva terminal, l'Estació de França (no amb l'edifici actual, que és molt més modern). Com podem veure, el traçat es conserva avui dia íntegre i només soterrat en algun petit tram.
El 1875, la línia de Castellbisbal s'integrava en la gran empresa TBF (Tarragona-Barcelona-Francia), que també concentrava les línies de Granollers i Mataró, ambdues amb terminal a Est. de França i l'antiga del BCN-Mataró, davant per davant i unides per les vies.
Calia, doncs, unir les dues xarxes. Això, unit al fet que la plaça de Catalunya s'havia anat urbanitzant i calia fer fora el tren per fer-hi pisos (això no és un invent d'avui dia), va fer que es prengués la decisió que la línia de Castellbisbal (que ja arribava a Tarragona) anés a parar a l'Estació de França. Per fer-ho, es va construir el traçat de Av. Roma i c/ Aragó, qua a l'alçada del c/Marina girava per connectar amb les vies procedents de l'estació de França. Evidentment, tot era en superfície, excepte el tram de Av. Roma que era en trinxera, ja que tot allò eren camps.
Des de Montcada, partia una altra línia, la de Sabadell i Terrassa, que arribà a Saragossa el 1861. L'entrada a BCN la feia al principi per les vies de la línia de Granollers, però el 1862 va inaugurar el seu propi traçat, pel que avui dia és l'Av. Meridiana, construint una nova estació a la Rambla de Sant Andreu i la seva nova terminal al que avui dia coneixem com a Estació del Nord (que, per cert, no es diu "del Nord" per estar al nord, sinó per haver estat terminal anys després de la companyia "Norte"... una traducció al català una mica incorrecte, vaja).
I amb això, més o menys ja tenim les principals línies esbossades.
Altres dates interessants:
- 1863: tren de Sarrià. El traçat era el mateix que avui dia, però tot en superfície.
- 1882: estació de "les Hortes de Sant Bertran", final de la línia del Garraf. Estava més o menys al final del Paral·lel, a prop d'on després hi hagué l'estació de mercaderies del Morrot (del 1917)
- 1912: estació de Magòria (prolongació fins a Pl- Espanya el 1924).
El Pla Cerdà d'Eixample de BCN, data dels anys 60 del s. XIX... així que ja podeu tenir una idea de que la major part és pre-Cerdà.
Un altra detall: si agafem la xarxa ferroviària de finals del s. XIX, veiem que els canvis produïts fins avui dia són ben pocs. Continuem tenint la mateixa estructura ferroviària catalana que el 1890
de pas, us adjunto un plànol ferroviari de la província de BCN l'any 1930
A10!!
P.D: s'accepten esmenes dels entesos en història ferroviària.
