Usuaris abandonen Renfe
Posted: Friday 02/03/2007 9:57
http://www.avui.cat/
-------------------------------
"Avui han perdut un client"
fart · Jordi Raventós, després de 23 anys viatjant amb Rodalies, ha enviat aquesta carta de comiat als responsables de Renfe
Dirigeixo aquesta carta a la direcció regional de Rodalies per comunicar-los fefaentment que a partir de dilluns em desplaçaré diàriament a la feina pels meus propis mitjans o bé amb d'altres que no tinguin res a veure amb Rodalies Renfe, en constatar que:
Després d'haver posat uns senyors per informar que estan tan ben informats com la resta de clients, i dic clients -no usuaris- perquè paguem i sembla que a vegades ho oblidin. Pago 59,50 ?, gairebé 10.000 de les antigues pessetes, una fortuna per a un mileurista.
Després de canviar el director de Rodalies no es percep cap canvi ni millora perquè només són mesures d'impacte mediàtic que no s'acosten a l'arrel del problema.
Després de gairebé desmaiar-me en un regional procedent de Tarragona que duia la calefacció al màxim, sense pràcticament oxigen, i veure com la resta dels passatgers es ventava sense èxit amb els gratuïts.
Després d'haver trucat a un suposat telèfon d'atenció al client (902 24 02 02) des del mòbil quan tenia la sensació de desmai imminent i que una simpàtica veu sense empatia em digués que no es recollien queixes i tampoc sabés donar-me cap telèfon on fer-les perquè aquell telèfon només era per a venda de bitllets. Els suggereixo que canviïn això d'"atenció al client" per "venda telemàtica de bitllets" per no confondre més els seus clients.
Després d'haver arribat a l'estació de Passeig de Gràcia i anar a atenció al client, on una altra senyoreta sense cap sensibilitat ni empatia em digués que la calefacció s'activava automàticament per dates. Els suggereixo que reprogramin aquest sistema o bé que a l'alçada de Vilanova el revisor -que no n'hi havia- o informador -que tampoc- es passegi per la zona de càrrega de passatgers (semblen bestiar) i comprovi tant la temperatura interior com l'exterior. Potser així s'adonaria que fóra convenient desconnectar-la: el 23 de febrer no hi havia cap onada de fred polar a les 9.30 del matí.
Després de constatar que malgrat conèixer el problema de Rodalies continuen entestats en la mastodòntica obra de l'AVE, obra situada molt lluny de la realitat diària d'un nombre enorme de clients. Amb poc, amb molt poc, podria millorar-se enormement Rodalies gràcies a la llei 20/80. Apuntin-se a un màster de gestió de qualitat i sabran de què els parlo.
Em queixo perquè el que veig no ho vull ni per a mi ni per a la resta de clients. Em solidaritzo amb els que per motius econòmics no poden prendre una decisió com la que jo he pres. Però m'agradaria que aquesta carta almenys servís per fer sortir els colors als responsables de tot aquest desgavell i avergonyir-los. Si tinguessin vergonya, arreglarien una mica el servei. Millorar una mica no és tan difícil, però s'ha de tenir voluntat i creure en la companyia. En les actuals circumstàncies dubto que hi hagi ni un treballador que cregui en vostès. M'ha estat difícil prendre aquesta decisió després de 23 anys de fidelitat absoluta (en tinc 40 i sóc client des dels 17) i haver estat víctima de més d'una situació adversa. En totes, sempre vaig trobar un responsable aliè a Renfe, excepte en les tan celebrades vagues que sempre coincidien amb Nadal, Setmana Santa o estiu i que ja formaven part de la tradició de gatzara ferroviària espanyola. El que ens ha tocat viure aquests dos últims anys, però, no troba ni cap qualificatiu o adjectiu al diccionari. Fins aquí hem arribat, senyors.
Per altra banda, els suggereixo que facin el favor d'iniciar campanyes cíviques per als clients. Els bons clients, la bona gent, estem farts dels que mengen pipes, dels que posen els peus als seients, dels que criden en lloc de parlar sense pensar que molesten, dels que empenten al sortir del tren, de l'ús irracional dels mòbils en un espai públic, que ens fa partícips de les converses més intranscendents i íntimes, dels aparells per escoltar música al màxim volum, de la gent que demana diners (amb banda sonora o sense), de la inseguretat que es percep els caps de setmana i en horaris nocturns, de la música per megafonia a volum excessiu i amb la qual algun expert de Renfe elucubra i pensa que les Quatre estacions de Vivaldi tenen alguna cosa a veure amb quatre estacions ferroviàries (en el meu cas Sants, Passeig de Gràcia, Sitges i Vilanova...), que lluny de calmar-nos i amansir-nos ens crispa els nervis. Senyors, visitin els Ferrocarrils de la Generalitat o París, que malgrat tenir trens molt més antics estan en millors condicions i s'hi gaudeix d'un silenci aclaparador encara que siguin plens, a més de no tenir el fotut fil musical.
No es confonguin. Als que vostès en diuen usuaris nosaltres els definim com a persones humanes, i a més paguem puntualment i religiosament per un servei que no està a l'alçada d'un país europeu capdavanter, que en molt poques ocasions és puntual i que no deixa de ser un dels més cars.
Els demano, senyors de Renfe, que es posin el barret d'usuari/client i que durant un mes senceret agafin el tren cada dia unes quantes vegades. Així podran constatar tot el que he volgut reflectir en aquesta queixa. No costa tant, i les coses es veuen diferents des de primera línia que des de la comoditat dels seus despatxos, on només es fixen en balanços, comptes d'explotació i enquestes de satisfacció que no sé d'on les treuen.
-------------------------------
"Avui han perdut un client"
fart · Jordi Raventós, després de 23 anys viatjant amb Rodalies, ha enviat aquesta carta de comiat als responsables de Renfe
Dirigeixo aquesta carta a la direcció regional de Rodalies per comunicar-los fefaentment que a partir de dilluns em desplaçaré diàriament a la feina pels meus propis mitjans o bé amb d'altres que no tinguin res a veure amb Rodalies Renfe, en constatar que:
Després d'haver posat uns senyors per informar que estan tan ben informats com la resta de clients, i dic clients -no usuaris- perquè paguem i sembla que a vegades ho oblidin. Pago 59,50 ?, gairebé 10.000 de les antigues pessetes, una fortuna per a un mileurista.
Després de canviar el director de Rodalies no es percep cap canvi ni millora perquè només són mesures d'impacte mediàtic que no s'acosten a l'arrel del problema.
Després de gairebé desmaiar-me en un regional procedent de Tarragona que duia la calefacció al màxim, sense pràcticament oxigen, i veure com la resta dels passatgers es ventava sense èxit amb els gratuïts.
Després d'haver trucat a un suposat telèfon d'atenció al client (902 24 02 02) des del mòbil quan tenia la sensació de desmai imminent i que una simpàtica veu sense empatia em digués que no es recollien queixes i tampoc sabés donar-me cap telèfon on fer-les perquè aquell telèfon només era per a venda de bitllets. Els suggereixo que canviïn això d'"atenció al client" per "venda telemàtica de bitllets" per no confondre més els seus clients.
Després d'haver arribat a l'estació de Passeig de Gràcia i anar a atenció al client, on una altra senyoreta sense cap sensibilitat ni empatia em digués que la calefacció s'activava automàticament per dates. Els suggereixo que reprogramin aquest sistema o bé que a l'alçada de Vilanova el revisor -que no n'hi havia- o informador -que tampoc- es passegi per la zona de càrrega de passatgers (semblen bestiar) i comprovi tant la temperatura interior com l'exterior. Potser així s'adonaria que fóra convenient desconnectar-la: el 23 de febrer no hi havia cap onada de fred polar a les 9.30 del matí.
Després de constatar que malgrat conèixer el problema de Rodalies continuen entestats en la mastodòntica obra de l'AVE, obra situada molt lluny de la realitat diària d'un nombre enorme de clients. Amb poc, amb molt poc, podria millorar-se enormement Rodalies gràcies a la llei 20/80. Apuntin-se a un màster de gestió de qualitat i sabran de què els parlo.
Em queixo perquè el que veig no ho vull ni per a mi ni per a la resta de clients. Em solidaritzo amb els que per motius econòmics no poden prendre una decisió com la que jo he pres. Però m'agradaria que aquesta carta almenys servís per fer sortir els colors als responsables de tot aquest desgavell i avergonyir-los. Si tinguessin vergonya, arreglarien una mica el servei. Millorar una mica no és tan difícil, però s'ha de tenir voluntat i creure en la companyia. En les actuals circumstàncies dubto que hi hagi ni un treballador que cregui en vostès. M'ha estat difícil prendre aquesta decisió després de 23 anys de fidelitat absoluta (en tinc 40 i sóc client des dels 17) i haver estat víctima de més d'una situació adversa. En totes, sempre vaig trobar un responsable aliè a Renfe, excepte en les tan celebrades vagues que sempre coincidien amb Nadal, Setmana Santa o estiu i que ja formaven part de la tradició de gatzara ferroviària espanyola. El que ens ha tocat viure aquests dos últims anys, però, no troba ni cap qualificatiu o adjectiu al diccionari. Fins aquí hem arribat, senyors.
Per altra banda, els suggereixo que facin el favor d'iniciar campanyes cíviques per als clients. Els bons clients, la bona gent, estem farts dels que mengen pipes, dels que posen els peus als seients, dels que criden en lloc de parlar sense pensar que molesten, dels que empenten al sortir del tren, de l'ús irracional dels mòbils en un espai públic, que ens fa partícips de les converses més intranscendents i íntimes, dels aparells per escoltar música al màxim volum, de la gent que demana diners (amb banda sonora o sense), de la inseguretat que es percep els caps de setmana i en horaris nocturns, de la música per megafonia a volum excessiu i amb la qual algun expert de Renfe elucubra i pensa que les Quatre estacions de Vivaldi tenen alguna cosa a veure amb quatre estacions ferroviàries (en el meu cas Sants, Passeig de Gràcia, Sitges i Vilanova...), que lluny de calmar-nos i amansir-nos ens crispa els nervis. Senyors, visitin els Ferrocarrils de la Generalitat o París, que malgrat tenir trens molt més antics estan en millors condicions i s'hi gaudeix d'un silenci aclaparador encara que siguin plens, a més de no tenir el fotut fil musical.
No es confonguin. Als que vostès en diuen usuaris nosaltres els definim com a persones humanes, i a més paguem puntualment i religiosament per un servei que no està a l'alçada d'un país europeu capdavanter, que en molt poques ocasions és puntual i que no deixa de ser un dels més cars.
Els demano, senyors de Renfe, que es posin el barret d'usuari/client i que durant un mes senceret agafin el tren cada dia unes quantes vegades. Així podran constatar tot el que he volgut reflectir en aquesta queixa. No costa tant, i les coses es veuen diferents des de primera línia que des de la comoditat dels seus despatxos, on només es fixen en balanços, comptes d'explotació i enquestes de satisfacció que no sé d'on les treuen.