Per què no els la paguem nosaltres?
Posted: Tuesday 20/03/2007 13:13
DESCLOT
La línia ferroviària que uneix Alacant amb la frontera francesa hauria de ser la més rendible del planeta. Fa dos mil·lennis els romans en van empedrar el trajecte, i per allà corren encara amunt i avall animals de tot pèl. Alguns en diuen eufemísticament Eix Mediterrani. N'hi ha que, entusiastes, el van batejar fa més anys amb un nom de ressonàncies nacionals pretensioses: Carrer Major dels Països Catalans. Angelets. La ruta de la seda valenciano-catalana és també un desastre ferroviari. Amb vies tercermundistes, trens que ranquegen i vagons que desapareixen. Els senyors de Renfe, a propòsit, no ho farien pitjor. I no deu ser per falta de demanda. Aconseguir un bitllet en Euromed per al cap de setmana entre València i Barcelona és missió impossible. Si els subhastessin, resoldrien el dèficit crònic de la companyia. Per premiar l'interès del passatge, Renfe ha decidit suspendre alguns dels combois i animar així encara més el caos. No hi ha qui ho entengui. O potser sí. Potser es tracta de dissuadir valencians i catalans que es relacionin i convidar-los, a la força, a viatjar amb submissió cap al centre peninsular, que és on hi ha els museus. Per això no pot estranyar que el ministeri de Foment no hagi previst construir el tram de TGV que ha d'unir Castelló amb Tarragona fins a l'any 2020. Però la part més bèstia de la història no és que Madrid ja en tingui prou, si es connecta ella amb França i amb València, sinó el fet que els governs del País Valencià i Catalunya hagin encarregat estudis per determinar els trajectes de gran velocitat entre Castelló i Ulldecona i entre Ulldecona i Tarragona, respectivament. Potser pensen que així avancen feina. Podrien fer un pas més i finançar ells totes les obres. O pagar-los, als senyors de Foment, el vi i el tabac.
AVUI
La línia ferroviària que uneix Alacant amb la frontera francesa hauria de ser la més rendible del planeta. Fa dos mil·lennis els romans en van empedrar el trajecte, i per allà corren encara amunt i avall animals de tot pèl. Alguns en diuen eufemísticament Eix Mediterrani. N'hi ha que, entusiastes, el van batejar fa més anys amb un nom de ressonàncies nacionals pretensioses: Carrer Major dels Països Catalans. Angelets. La ruta de la seda valenciano-catalana és també un desastre ferroviari. Amb vies tercermundistes, trens que ranquegen i vagons que desapareixen. Els senyors de Renfe, a propòsit, no ho farien pitjor. I no deu ser per falta de demanda. Aconseguir un bitllet en Euromed per al cap de setmana entre València i Barcelona és missió impossible. Si els subhastessin, resoldrien el dèficit crònic de la companyia. Per premiar l'interès del passatge, Renfe ha decidit suspendre alguns dels combois i animar així encara més el caos. No hi ha qui ho entengui. O potser sí. Potser es tracta de dissuadir valencians i catalans que es relacionin i convidar-los, a la força, a viatjar amb submissió cap al centre peninsular, que és on hi ha els museus. Per això no pot estranyar que el ministeri de Foment no hagi previst construir el tram de TGV que ha d'unir Castelló amb Tarragona fins a l'any 2020. Però la part més bèstia de la història no és que Madrid ja en tingui prou, si es connecta ella amb França i amb València, sinó el fet que els governs del País Valencià i Catalunya hagin encarregat estudis per determinar els trajectes de gran velocitat entre Castelló i Ulldecona i entre Ulldecona i Tarragona, respectivament. Potser pensen que així avancen feina. Podrien fer un pas més i finançar ells totes les obres. O pagar-los, als senyors de Foment, el vi i el tabac.
AVUI